Ves al contingut principal

Dependentisme / Diàleg

DEPENDENTISME. El torcebraç entre Inés Arrimadas i Xavier García Albiol (amb Miquel Iceta completament perdut i arrossegat, demanant de genolls com a fill pròdig la clemència del susanisme) per encapçalar el dependentisme a Catalunya ha tingut aquesta setmana la seva representació-baralla en relació a la voluntat de substituir el govern català en la negociació als fòrums multilaterals de presidents autonòmics o pel sistema de finançament. La proposta és ben surrealista: pretenen que les filials dels partits del govern a Espanya representin els interessos d’un territori on no arriben a representar un terç dels seus diputats autonòmics i poc més d’una quarta part dels del Congrés. Les coses del diàleg són ben estranyes. I la baralla per encapçalar l’orangisme català encara ha estat més divertida quan Inés Arrimadas ha parlat de la possibilitat impossible de participar en un referèndum pactat que mai serà. La cap de files de Ciutadans crema la seva imatge a marxes forçades.

DIÀLEG. L’espectacle dialogant es manté, mentre al simple espectador li cau la cara de vergonya de tanta simulació. Si fos un partit de futbol ja hi hauria hagut expulsions. En plena operació de maquillatge, llegir els diaris de l’”establishment”, els de Godó i Planeta, fa envermellir. A aquestes alçades la credibilitat de la paraula diàleg ja ha caigut sota mínims. “Al diálogo dando y con el mazo dando”, aquesta setmana, el govern en minoria del PP ja ha trepitjat l’impost de les begudes ensucrades i ha anunciat que portarà els pressupostos de la Generalitat al TC. El més bo de les desesperades operacions tercera via que organitza l’establishment de manera periòdica és que la seva credibilitat, cada vegada, dura menys. En aquest cas, no ha arribat ni a les 24 hores. El recurs està completament socarrimat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…