Ves al contingut principal

Desconnexió / Dubtar

DESCONNEXIÓ. A alguns no agrada el terme, perquè prefereixen emfatitzar la seguretat i l’ordre d’un procés de la llei a la llei que regularà la llei de transitorietat jurídica, la pedra angular dels propers mesos. Però, a l’espera del dia definitiu de la ruptura, és evident que anem fent passes: com ara, per primera vegada a la història, no proposar cap nou candidat al TC, en procés de renovació de quatre dels seus membres. Només els socialistes catalans han intentat sense èxit fer-ne aprovar els seus candidats. I ni en mil noms pensats, mai hauria dit que hi proposarien el catedràtic Xavier Arbós, un fulgurant opinador de partit presentat sistemàticament i inverosímil als mitjans catalans (sobretot a la televisió comtal) com si fos una veu tècnica imparcial. Si haguessin completat la seva proposta amb el professor federalíssim Joan Botella tot plegat hauria estat d’una imparcialitat, pràcticament insuperable, sublim.

DUBTAR. Després de les darreres correccions al rumb de viatge, amb (una vegada bescantada la DUI amb el 48 al 39% dels vots) la interposició del referèndum entre l’aprovació de les tres lleis de desconnexió i les eleccions constituents, el full de ruta és claríssim. És evident, igualment, que els partits i independents que conformen Junts pel Sí i la CUP tenen estratègies diferents d’aquí a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica: els primers són partidaris de desobeir només un cop, just el necessari per passar d’un sistema legal a l’altre; els segons, de preparar el dia D a base de petites desobediències que deslegitimin les institucions de l’Estat espanyol a Catalunya. Les dues poden ser bones, si les sabem fer compatibles: el que costa més d’entendre són intervencions parlamentàries i declaracions de diputades com Mireia Vehí o Anna Gabriel que posin en dubte l’alineament dels mossos amb la nova legalitat el dia decisiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…