Ves al contingut principal

Desconnexió / Dubtar

DESCONNEXIÓ. A alguns no agrada el terme, perquè prefereixen emfatitzar la seguretat i l’ordre d’un procés de la llei a la llei que regularà la llei de transitorietat jurídica, la pedra angular dels propers mesos. Però, a l’espera del dia definitiu de la ruptura, és evident que anem fent passes: com ara, per primera vegada a la història, no proposar cap nou candidat al TC, en procés de renovació de quatre dels seus membres. Només els socialistes catalans han intentat sense èxit fer-ne aprovar els seus candidats. I ni en mil noms pensats, mai hauria dit que hi proposarien el catedràtic Xavier Arbós, un fulgurant opinador de partit presentat sistemàticament i inverosímil als mitjans catalans (sobretot a la televisió comtal) com si fos una veu tècnica imparcial. Si haguessin completat la seva proposta amb el professor federalíssim Joan Botella tot plegat hauria estat d’una imparcialitat, pràcticament insuperable, sublim.

DUBTAR. Després de les darreres correccions al rumb de viatge, amb (una vegada bescantada la DUI amb el 48 al 39% dels vots) la interposició del referèndum entre l’aprovació de les tres lleis de desconnexió i les eleccions constituents, el full de ruta és claríssim. És evident, igualment, que els partits i independents que conformen Junts pel Sí i la CUP tenen estratègies diferents d’aquí a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica: els primers són partidaris de desobeir només un cop, just el necessari per passar d’un sistema legal a l’altre; els segons, de preparar el dia D a base de petites desobediències que deslegitimin les institucions de l’Estat espanyol a Catalunya. Les dues poden ser bones, si les sabem fer compatibles: el que costa més d’entendre són intervencions parlamentàries i declaracions de diputades com Mireia Vehí o Anna Gabriel que posin en dubte l’alineament dels mossos amb la nova legalitat el dia decisiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…