Ves al contingut principal

Expressió / Franquisme

EXPRESSIÓ. L’Audiència Nacional espanyola, amb la seva habitual habilitat en els “tempos”, ha obert aquesta setmana el front de persecució contra militants de la CUP (els prèviament identificats d’ofici pels mossos) acusats d’haver cremat retrats de Felip VI durant la Diada. L’acció, segurament, sembla pròpia d’una psicologia resistencialista que no s’hi adiu a l’estadi on som: el d’una majoria social netament partidària d’una República Catalana. Dit això, és evident que, molt més important que l’estètica, són els valors bàsics i el de la llibertat d’expressió n’és un dels més fonamentals. La degradació dels principis més bàsics de la democràcia espanyola no hi ha setmana que no rebi un cop de maça en aquest temps de sedició catalana. I esclatada la repressió no hi ha res tan exemplificador com rebentar-la a base de reiterar, arreu del país, començant pel faristol del Parlament, la mateixa llibertat d’expressió.

FRANQUISME. Entre els analistes és lloc comú assenyalar la sort que, a Catalunya i Espanya, l’extrema dreta anti-europeista no tingui representació a les institucions. Hauríem de recordar, però, que al nostre país Plataforma per Catalunya va estar a pocs milers de vots d’entrar al Parlament en 2012 i no ho va fer només per l’exigència d’un 3% dels vots a alguna demarcació. Però, sobretot, cal tenir ben present que, en realitat, l’extrema dreta ja s’hi sent representada a Catalunya i Espanya, principalment, entre els rengles del Partido Popular: aquesta setmana hem vist com un alt càrrec i tres regidors del PP d’Extremadura eren premiats per la Fundació Francisco Franco per honorar la memòria del “Caudillo”. I, a casa nostra, com qui no vol la cosa, la secció d’Alella del PP felicitava el Nadal amb un pollastre franquista ben gros. I cada dia aquest vincle, afermat per la catalanofòbia, és més sòlid.

Comentaris

  1. ...EL TAN BESCANTAT "ATADO Y BIEN ATADO"...NOMES CAL REPASSAR ELS COGNOMS DE LA GENT DE LA BRIGADA "ARANZADI"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…