Ves al contingut principal

Finançament / Jardins

FINANÇAMENT. L’estafa permanent de les successives revisions del sistema de finançament ha estat un dels fronts en els quals més coses hi ha a retraure als partits catalans de les darreres dècades: es podia entendre que, en el marc multilateral de la LOFCA, ben poc marge de maniobra hi havia i que, per tant, calia agafar les molles i tirar endavant; per comptes d’això, a cada renovació del sistema, els partits nacionalistes feien veure que el resultat havia estat meravellós, per tornar al cap de poc temps a la constatació que es mantenia un espoli fiscal equivalent al 8% del PIB. Per aquest motiu, és fantàstic que siguin ara els representants catalans del dependentisme, Arrimadas, Albiol i Iceta els qui es mengin el marró de vendre l’enèsima estafa. Que siguin ells els qui defensin la degradació dels serveis públics i les infraestructures del país per infra-finançament. 

JARDINS. Segurament es tracta d’una barreja d’implicació generacional i personal amb el tema, però costa molt d’entendre, des de fora d’una i altra, el paper de la consellera Dolors Bassa en relació a la polèmica sobre la valoració del règim castrista. Una dictadura és una dictadura, aquí i a la Xina popular. Encara que Franco construís pantans i creés l’Instituto Nacional de Previsión. Els qui van al capdavant del procés, com ara els consellers d’un Govern transversal com el de la Generalitat actual han de saber exactament quin és el seu paper i quines guerres toca avui obrir i quines no. Tot plegat costa tant d’entendre com l’actitud de molts independentistes exigint gairebé que el procés s’aturi fins que ens posem d’acord tots plegats sobre Cuba. Cosa que sabem d’entrada que és del tot impossible. A la basquitis, ara superada per motius obvis, sembla que la succeeix aquests dies la cubanitis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…