Finançament / Jardins

FINANÇAMENT. L’estafa permanent de les successives revisions del sistema de finançament ha estat un dels fronts en els quals més coses hi ha a retraure als partits catalans de les darreres dècades: es podia entendre que, en el marc multilateral de la LOFCA, ben poc marge de maniobra hi havia i que, per tant, calia agafar les molles i tirar endavant; per comptes d’això, a cada renovació del sistema, els partits nacionalistes feien veure que el resultat havia estat meravellós, per tornar al cap de poc temps a la constatació que es mantenia un espoli fiscal equivalent al 8% del PIB. Per aquest motiu, és fantàstic que siguin ara els representants catalans del dependentisme, Arrimadas, Albiol i Iceta els qui es mengin el marró de vendre l’enèsima estafa. Que siguin ells els qui defensin la degradació dels serveis públics i les infraestructures del país per infra-finançament. 

JARDINS. Segurament es tracta d’una barreja d’implicació generacional i personal amb el tema, però costa molt d’entendre, des de fora d’una i altra, el paper de la consellera Dolors Bassa en relació a la polèmica sobre la valoració del règim castrista. Una dictadura és una dictadura, aquí i a la Xina popular. Encara que Franco construís pantans i creés l’Instituto Nacional de Previsión. Els qui van al capdavant del procés, com ara els consellers d’un Govern transversal com el de la Generalitat actual han de saber exactament quin és el seu paper i quines guerres toca avui obrir i quines no. Tot plegat costa tant d’entendre com l’actitud de molts independentistes exigint gairebé que el procés s’aturi fins que ens posem d’acord tots plegats sobre Cuba. Cosa que sabem d’entrada que és del tot impossible. A la basquitis, ara superada per motius obvis, sembla que la succeeix aquests dies la cubanitis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas