Ves al contingut principal

Fiscals / Frau

FISCALS. Tal i com ja apuntava el programa electoral dels populars, el nou Govern espanyol ha apuntat aquesta setmana, a través del ministre de justícia Rafael Catalá, a una nova contribució peculiar a l’afermament de la divisió de poders en la modèlica democràcia del Regne d’Espanya. Consistiria a reformar la llei d’enjudiciament criminal a fi i efecte d’eliminar la figura del jutge instructor i encarregar la investigació de les causes penals als fiscals que, com tothom sap (prou ho hem constatat amb la causa del 9-N), depenen jeràrquicament del Govern. Amb aquest nou pas endavant (veurem què en diuen al respecte els acòlits PSOE i Ciudadanos) cap a un Estat post-democràtic, per més que es mantingués la teòrica supervisió d’un jutge tercer en garantia d’imparcialitat, les possibilitats d’empastifar l’adversari polític per ordre directa del poder executiu, creixen exponencialment. Un Estat exemplar on una minoria dirigeix tots els poders.

FRAU. I és que l’Estat és seu. De gent com Florentino Pérez, qui s’embutxaca indemnitzacions mil milionàries per grans inversions que si triomfen incrementen la seva fortuna personal de manera astronòmica però que, si surten malament, en paguem la festa tots els ciutadans. Sense ni demanar-li, el ministre Montoro va sortir ràpidament a exculpar Cristiano Ronaldo de la suposada elusió de 150 MEUR a través de societats a paradisos fiscals. La diferència de tracte, amb la connivència del poder executiu i judicial és tan salvatge que fa feredat. L’Espanya del PP se sembla cada dia més a la Rússia de Putin. La fiscalia empapera una rere l’altra totes les figures del Barça, mentre actua contra jugadors del Real Madrid, justament, quan ja han marxat. De fet, l’Estat espanyol actua descaradament contra alguns perquè marxin d’Espanya i ho fa contra els altres només quan ja ho han fet. És massa descarat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…