Ves al contingut principal

Fiscals / Frau

FISCALS. Tal i com ja apuntava el programa electoral dels populars, el nou Govern espanyol ha apuntat aquesta setmana, a través del ministre de justícia Rafael Catalá, a una nova contribució peculiar a l’afermament de la divisió de poders en la modèlica democràcia del Regne d’Espanya. Consistiria a reformar la llei d’enjudiciament criminal a fi i efecte d’eliminar la figura del jutge instructor i encarregar la investigació de les causes penals als fiscals que, com tothom sap (prou ho hem constatat amb la causa del 9-N), depenen jeràrquicament del Govern. Amb aquest nou pas endavant (veurem què en diuen al respecte els acòlits PSOE i Ciudadanos) cap a un Estat post-democràtic, per més que es mantingués la teòrica supervisió d’un jutge tercer en garantia d’imparcialitat, les possibilitats d’empastifar l’adversari polític per ordre directa del poder executiu, creixen exponencialment. Un Estat exemplar on una minoria dirigeix tots els poders.

FRAU. I és que l’Estat és seu. De gent com Florentino Pérez, qui s’embutxaca indemnitzacions mil milionàries per grans inversions que si triomfen incrementen la seva fortuna personal de manera astronòmica però que, si surten malament, en paguem la festa tots els ciutadans. Sense ni demanar-li, el ministre Montoro va sortir ràpidament a exculpar Cristiano Ronaldo de la suposada elusió de 150 MEUR a través de societats a paradisos fiscals. La diferència de tracte, amb la connivència del poder executiu i judicial és tan salvatge que fa feredat. L’Espanya del PP se sembla cada dia més a la Rússia de Putin. La fiscalia empapera una rere l’altra totes les figures del Barça, mentre actua contra jugadors del Real Madrid, justament, quan ja han marxat. De fet, l’Estat espanyol actua descaradament contra alguns perquè marxin d’Espanya i ho fa contra els altres només quan ja ho han fet. És massa descarat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…