Ves al contingut principal

Globus / Mobilització

GLOBUS. Els mateixos mitjans que porten sis anys bolcats a acabar amb el procés independentista, fa setmanes que bufen el globus de la reforma constitucional: es tracta de construir una realitat paral·lela en la qual és viable allò que tothom sap que no ho és. La utilitat de mirar d’ensarronar d’una manera tan burda l’opinió pública no s’acaba ben bé d’entendre. Dilluns, el CIS publicava el seu baròmetre de novembre on la majoria habitual es mostra partidària de l’statu quo o, en tot cas, de canviar-lo per una major recentralització. Dimarts, amb motiu dels actes del Dia de la Constitució “zombie”, Rajoy refredava el suport del PP a qualsevol iniciativa al respecte. De fons, una doble impossibilitat: la d’aconseguir un consens semblant al del 78 (ni tan sols entre els mateixos partits d’obediència espanyola) i la d’evitar un fracàs estrepitós si es posés a votació a Catalunya amb el simple suport de l’actual tripartit dependentista del Congrés.

MOBILITZACIÓ. Ho hem viscut any rere any, però ara que el procés s’apropa al moment culminant encara costa més d’entendre. La incapacitat de l’espanyolisme per a mobilitzar el seu gens menyspreable volum d’1,5 milions de votants és certament espectacular. Se suposa que encara no pateixen prou per la possibilitat de la independència, que se senten prou emparats per l’statu quo, però tot i això sorprèn la dificultat per a expressar al carrer la voluntat de tants catalans de mantenir al preu que sigui la dependència d’Espanya. Dimarts, a la Via Laietana, no superaven els 400 efectius, amb representants electes del PP i Ciudadanos colze a colze amb coneguts militants falangistes. Amenaces al president de la Generalitat, simbologia pre-constitucional i algun braç en alt, el dependentisme sembla incapaç de manifestar la seva força. Bo és saber-ho de cara als temps que s’apropen, on una part fonamental del futur del país es jugarà al carrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…