Ves al contingut principal

Globus / Mobilització

GLOBUS. Els mateixos mitjans que porten sis anys bolcats a acabar amb el procés independentista, fa setmanes que bufen el globus de la reforma constitucional: es tracta de construir una realitat paral·lela en la qual és viable allò que tothom sap que no ho és. La utilitat de mirar d’ensarronar d’una manera tan burda l’opinió pública no s’acaba ben bé d’entendre. Dilluns, el CIS publicava el seu baròmetre de novembre on la majoria habitual es mostra partidària de l’statu quo o, en tot cas, de canviar-lo per una major recentralització. Dimarts, amb motiu dels actes del Dia de la Constitució “zombie”, Rajoy refredava el suport del PP a qualsevol iniciativa al respecte. De fons, una doble impossibilitat: la d’aconseguir un consens semblant al del 78 (ni tan sols entre els mateixos partits d’obediència espanyola) i la d’evitar un fracàs estrepitós si es posés a votació a Catalunya amb el simple suport de l’actual tripartit dependentista del Congrés.

MOBILITZACIÓ. Ho hem viscut any rere any, però ara que el procés s’apropa al moment culminant encara costa més d’entendre. La incapacitat de l’espanyolisme per a mobilitzar el seu gens menyspreable volum d’1,5 milions de votants és certament espectacular. Se suposa que encara no pateixen prou per la possibilitat de la independència, que se senten prou emparats per l’statu quo, però tot i això sorprèn la dificultat per a expressar al carrer la voluntat de tants catalans de mantenir al preu que sigui la dependència d’Espanya. Dimarts, a la Via Laietana, no superaven els 400 efectius, amb representants electes del PP i Ciudadanos colze a colze amb coneguts militants falangistes. Amenaces al president de la Generalitat, simbologia pre-constitucional i algun braç en alt, el dependentisme sembla incapaç de manifestar la seva força. Bo és saber-ho de cara als temps que s’apropen, on una part fonamental del futur del país es jugarà al carrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…