Ves al contingut principal

Globus / Mobilització

GLOBUS. Els mateixos mitjans que porten sis anys bolcats a acabar amb el procés independentista, fa setmanes que bufen el globus de la reforma constitucional: es tracta de construir una realitat paral·lela en la qual és viable allò que tothom sap que no ho és. La utilitat de mirar d’ensarronar d’una manera tan burda l’opinió pública no s’acaba ben bé d’entendre. Dilluns, el CIS publicava el seu baròmetre de novembre on la majoria habitual es mostra partidària de l’statu quo o, en tot cas, de canviar-lo per una major recentralització. Dimarts, amb motiu dels actes del Dia de la Constitució “zombie”, Rajoy refredava el suport del PP a qualsevol iniciativa al respecte. De fons, una doble impossibilitat: la d’aconseguir un consens semblant al del 78 (ni tan sols entre els mateixos partits d’obediència espanyola) i la d’evitar un fracàs estrepitós si es posés a votació a Catalunya amb el simple suport de l’actual tripartit dependentista del Congrés.

MOBILITZACIÓ. Ho hem viscut any rere any, però ara que el procés s’apropa al moment culminant encara costa més d’entendre. La incapacitat de l’espanyolisme per a mobilitzar el seu gens menyspreable volum d’1,5 milions de votants és certament espectacular. Se suposa que encara no pateixen prou per la possibilitat de la independència, que se senten prou emparats per l’statu quo, però tot i això sorprèn la dificultat per a expressar al carrer la voluntat de tants catalans de mantenir al preu que sigui la dependència d’Espanya. Dimarts, a la Via Laietana, no superaven els 400 efectius, amb representants electes del PP i Ciudadanos colze a colze amb coneguts militants falangistes. Amenaces al president de la Generalitat, simbologia pre-constitucional i algun braç en alt, el dependentisme sembla incapaç de manifestar la seva força. Bo és saber-ho de cara als temps que s’apropen, on una part fonamental del futur del país es jugarà al carrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…