Horaris / Injúries

HORARIS. Diàleg i tercera via. Els contraris a la plena llibertat de Catalunya continuen amb el seu discurs propi d’un món ideal. La crua realitat és que no hi ha res de res. No hi ha setmana en la qual no ens ho demostrin. En aquesta, el TC, és a dir, la tercera cambra legislativa que, com totes, el nacionalisme espanyol controla amb majoria absolutíssima, ha refermat que ni tan sols decidir sobre els horaris comercials. Ni el temps màxim d'obertura setmanal, ni els períodes de rebaixes, ni quins festius els establiments poden obrir. I ara el dependentisme ens dirà de la Catalunya sotmesa actual que és la que gaudeix de més autonomia de la història (quin sarcasme, per a un país amb plena sobirania durant cinc segles!) o que som dins un règim federal ultra avançat en el context europeu. L’habituual contrast que ja no cola entre la seva propaganda i la realitat.

INJÚRIES. Més enllà de la propaganda dels qui els agradaria una altra Espanya que (gairebé) no existeix, el cert és que el Congreso de los Diputados reflecteix una majoria claríssima dels defensors del búnker del 78. PP i PSOE amb el recolzament de la seva crossa taronja. 254 de 350 escons al servei del manteniment de l’statu quo. Aquesta setmana n’hem tingut una nova mostra amb el rebuig de la seva Comissió de Justícia a una proposta presentada per Esquerra Republicana per a derogar com a delicte les ofenses a la corona, tal i com ara contemplen els articles 490.3, 491 i 543 del Codi Penal espanyol. Cal atorgar al Borbó un blindatge del qual no gaudeix cap altra autoritat pública, principalment, perquè simbolitza la pervivència d’un Estat que no es fonamenta en la lliure adhesió dels seus ciutadans, sinó en l’herència d’un dictador. I aquests fonaments, més d’hora que tard, acabaran esborrats per la realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas