Liquidat / Massatge

LIQUIDAT. La setmana començava forta amb la premsa dependentista pitjant gas a fons. “La Vanguardia”, per via del gran mag de l’estadística Carles Castro, publicava un article inaudit, que la versió digital del diari va mantenir durant hores com la primera notícia (repeteixo, notícia, del diari). El senyor comte es va llevar i va dir a les seves hosts: faci’s la meva voluntat. I dit i fet. Titular: “Catalunya asimila ya un pacto con Madrid y deja atrás el trienio rupturista”. Com traslladar un desig intens no pas a l’editorial del seu diari o a l’espai d’opinió d’un dels seus fidels vassalls. No, no, directament a l’espai dedicat a la informació. Catalunya vol pacte i no ruptura. No és l’opinió del comte, són fets, és el que està passant. Ni els més vells del lloc són capaços de recordar una actitud més barroera per part d’un mitjà que en el passat havia estat prestigiós.

MASSATGE. L’altra gran capçalera dependentista del país, la del grup Planeta, no va voler quedar-se al marge. Si els uns tracten de desanimar i confondre, els altres treballen la divisió. Convençuts que la majoria parlamentària independentista se sosté feblement (cosa que caldrà veure quan tornem a votar), el diari d’Enric Hernández tot ho aposta a erosionar per l’esquerra fent de portaveu dels Comuns amb portades tan grandiloqüents com ara “El transport públic de BCN no pujarà en 2017”. Davant tanta eufòria, dues consideracions: perquè sí es pot pactar amb la dreta catalana no baixar els preus del metro i en canvi no es pot per a augmentar la despesa social de la Generalitat; i com és que vivint a Sabadell (alcalde d’ERC) i treballant a Sant Cugat (alcaldessa del PDECAT) utilitzaré el mateix títol de transport congelat que el diari de Planeta només atribueix en portada a l’alcaldessa de Barcelona?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)