Ves al contingut principal

Liquidat / Massatge

LIQUIDAT. La setmana començava forta amb la premsa dependentista pitjant gas a fons. “La Vanguardia”, per via del gran mag de l’estadística Carles Castro, publicava un article inaudit, que la versió digital del diari va mantenir durant hores com la primera notícia (repeteixo, notícia, del diari). El senyor comte es va llevar i va dir a les seves hosts: faci’s la meva voluntat. I dit i fet. Titular: “Catalunya asimila ya un pacto con Madrid y deja atrás el trienio rupturista”. Com traslladar un desig intens no pas a l’editorial del seu diari o a l’espai d’opinió d’un dels seus fidels vassalls. No, no, directament a l’espai dedicat a la informació. Catalunya vol pacte i no ruptura. No és l’opinió del comte, són fets, és el que està passant. Ni els més vells del lloc són capaços de recordar una actitud més barroera per part d’un mitjà que en el passat havia estat prestigiós.

MASSATGE. L’altra gran capçalera dependentista del país, la del grup Planeta, no va voler quedar-se al marge. Si els uns tracten de desanimar i confondre, els altres treballen la divisió. Convençuts que la majoria parlamentària independentista se sosté feblement (cosa que caldrà veure quan tornem a votar), el diari d’Enric Hernández tot ho aposta a erosionar per l’esquerra fent de portaveu dels Comuns amb portades tan grandiloqüents com ara “El transport públic de BCN no pujarà en 2017”. Davant tanta eufòria, dues consideracions: perquè sí es pot pactar amb la dreta catalana no baixar els preus del metro i en canvi no es pot per a augmentar la despesa social de la Generalitat; i com és que vivint a Sabadell (alcalde d’ERC) i treballant a Sant Cugat (alcaldessa del PDECAT) utilitzaré el mateix títol de transport congelat que el diari de Planeta només atribueix en portada a l’alcaldessa de Barcelona?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…