Ves al contingut principal

Manipulació / Pagats

MANIPULACIÓ (i III). L’enquesta és important també per un parell més de constatacions que assenyalen que només nosaltres mateixos i/o la força bruta de l’Estat poden aturar aquest corrent d’opinió cap a la llibertat que va activar el binomi Consultes de 2009/2011 – Sentència del Tribunal Constitucional de 2010. La primera, molt, molt, molt important, que gairebé dos terços dels catalans diuen que aniran a votar en el referèndum peti qui peti (segur, 52,8% i molt probablement un 11,5%). La segona, vital per consolidar una participació que superi clarament els 2,5 milions de catalans a les urnes en el referèndum, que un 60,6% dels votants dels QWERTY hi estan a favor encara que es faci sense permís i que només un terç dels seus votants hi exigeixen un acord previ. Aquest suport tan clar al referèndum o referèndum farà gairebé segur que l’Ada Colau li’n doni suport i deixa en pilotes el discurs de Coscubiela, Rabell i Fachín.

PAGATS. Són tan sapastres que ells mateixos s’incriminen. Tot i que els mou per davant de tot l’amor a Espanya, el cert és que a falta de cap servei d’intel·ligència dels nostres i d’un periodisme català d’investigació que frega el no res, només són filtracions o declaracions dels mateixos implicats allò que acaba revelant la punta de l’iceberg de la formidable despesa en mitjans que l’Estat espanyol dedica cada dia a ofegar l’anhel de sobirania dels catalans. Després de les converses del ministre Fernández Díaz i dels maletins per pagar informacions falses a Suïssa, ara sabem també que el CNI paga experts en xarxes socials perquè facin de trols contra el procés. Només cal passejar-hi mínimament pels diaris digitals per a constatar l’existència de centenars de personatges ficticis abocats dia i nit i a sou públic espanyol a difondre falòrnies i amenaces. I és així com la campanya pel no la paguem tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…