Ves al contingut principal

Manipulació

MANIPULACIÓ (I). Començava la setmana a can Planeta (“El Periódico” del comissari Enric Hernández) difonent el seu tradicional Baròmetre del GESOP. La direcció del mitjà va treballar incansablement per donar-li la volta a una enquesta altament favorable a l’independentisme. Fins a un 84,6% dels catalans es mostren partidaris d’un referèndum: poques coses deuen generar un consens tan alt a Catalunya, atenció, amb el 42% dels votants del PP, el 52% de Ciudadanos i el 72% dels del PSC inclosos! En comptes de titular amb aquest fet destacadíssim, el diari dels Lara que ja van entrar el 1939 per la Diagonal es van decantar per un (de primer de manipulació): “El referèndum unilateral divideix els catalans”. Així, al 49,6% dels catalans que el volen encara que sigui convocat de manera unilateral, hi van oposar en bloc tant el 35% que també vol referèndum però exigeix que sigui pactat i el mínim 13,8% que diu que els catalans no podem votar.

MANIPULACIÓ (II). El pamflet espanyolista del comissari Hernández comunicava als catalans a bombo i plateret que només un 18% dels enquestats creu que el procés acabarà amb la independència. En realitat la xifra mai ha estat gaire més alta (però això no toca dir-ho). És com si valoració de la clàssica pregunta (de rang interpretatiu menor) sobre qui creu que guanyarà les eleccions hagués de substituir la que demana què es votarà efectivament demà si hi ha eleccions. Per cert que els gairebé deu punts de diferència entre els qui votarien sí i no a la independència en cas de referèndum, assenyala novament com totes les preguntes ben formulades dels darrers tres anys, que ens trobem amb un 55-45 amb tendència a fer créixer la distància. Quan es pregunta què votaràs efectivament i no si vols la independència en abstracte es passa automàticament de l’empat a aquests deu punts de marge favorables al sí.

Comentaris

  1. RES DE NOU...QUE ES POT ESPERAR DE LA PATULEA DE CAN PLANETA?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…