Ves al contingut principal

Mentir / Referèndum

MENTIR. Té molta gràcia que el mitjà de comunicació d’un Grup obstinat a fer valdre, al preu que sigui, amb els costos que s’escaiguin, el seu posicionament polític favorable a la dependència de Catalunya, es dediqui a acusar la Generalitat de Catalunya de comprar notícies favorables al procés a la premsa internacional. És una línia de treball en la qual la premsa nacionalista espanyola que es publica a Madrid ja fa anys que hi treballa. És igual que el propi mitjà i l’autora de l’article procedissin immediatament a desmentir la intoxicació d’”El Periódico”. El diari dirigit pel gran inspector Enric Hernández, lluny de rectificar, tres dies més tard s’ha llançat, ferit, a una autèntica fugida endavant. Del cas no se sap que és més penós, si el nivell d’ètica periodística del delegat de Planeta o l’activitat de difusió de la intoxicació duta a terme per insignes independentistes i il·lustres diputades dels Comuns.

REFERÈNDUM. Tots recordareu l’escenografia dels QWERTY drets als seus escons, brandant cartells de “Referèndum ja” al Parlament, just quan la campanya electoral de les espanyoles els ho exigia per mossegar algun vot independentista despistat. Des de que es va certificar que al Congrés hi ha una solidíssima majoria en contra del referèndum d’autodeterminació a Catalunya (la darrera, d’almenys 254 dels 350 diputats), es veu que la proposta ha passat a no ser tan urgent. Per això Joan Coscubiela s’ha permès criticar des del faristol de la sala de premsa del Parlament que el projecte de pressupostos presentat pel Govern aquesta setmana inclogui una partida de 5,8 MEUR per sufragar les despeses de l’exercici democràtic a l’autodeterminació, a costa, diu ell, de la despesa social. Considera un excés dedicar aquesta quantitat dins els 26.500 MEUR del capítol de despesa dels comptes públics. Parlar de llautó és poc expressiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…