Mossos / Radials

MOSSOS. Talment com els quinze dies que manquen perquè els QWERTY compleixin amb el seu compromís d’un referèndum pactat en 2016, passa molt desapercebuda una altra notícia molt rellevant per al dies de fúria que vénen. El Tribunal Constitucional, braç perfectament greixat del poder executiu al servei del Partido Popular, ha avalat amb traca i mocador la “Ley de Seguridad Nacional” que faculta el president del govern espanyol a mobilitzar en casos excepcionals els mossos d’esquadra. No cal ni dir que el cas que ens ocuparà d’aquí ben pocs mesos, ho serà. Al si de la policia de Catalunya es diputarà una de les batalles clau per blindar per la via de fet el canvi de legalitat en el moment decisiu. Per això és tan important una doble realitat de difícil conjunció: assegurar un comandament fidel a les institucions catalanes i no posar-lo a la picota a les primeres de canvi.

RADIALS. Dilluns, el govern espanyol difonia allò que era un secret a veus de feia molts mesos, que pensa traspassar els 5.500 MEUR de deute de les empreses concessionàries de les catastròfiques autopistes radials de Madrid a l’erari públic. Novament, socialitzen les pèrdues. És a dir, que mentre la bossa de reserva de les pensions es buida gairebé completament i el deute de l’estat supera àmpliament el 100% del PIB, el Regne d’Espanya n’assumeix un nou negoci fallit de la Llotja del Bernabeu. Com sempre, amb Catalunya implicada (com amb el Castor o el túnel del Pertús). És a dir, que, pagant com paguem un 25% dels impostos que es recapten al Regne, ja sabem quina és la factura que ens suposarà la festa. Francament, no sé perquè es preocupen tant per les injúries al Borbó: crec que el més pràctic seria fer cap de l’Estat directament Florentino Pérez.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas