Pop / Trampes

POP. Mentre el president Puigdemont, després d’un any, continua sense conèixer (gairebé) què és una televisió espanyola, el flamant delegat virregnal de la metròpoli continua ampliant la seva destacada quota de pantalla als mitjan catalans públics i privats, en una operació de promoció de la seva missió de distracció que li paguem tots al Partido Popular. Dilluns, Enric Millo ens explicava al TN de TV3 que el 6-D és la nostra festa nacional. Escoltar-ho en català sonava entre delirant i surrealista. El dirigent del PP a Catalunya apareixia ben perdut, com un pop en un garatge, remant en direcció contrària i, com sempre, girant la realitat del revés, com un mitjó (suat, molt suat): per a advertir que no es pot obligar els funcionaris a treballar en festiu però que en realitat no hi ha cap problema a obligar a no treballar a alguns que ho farien si poguessin.

TRAMPES. És urgent, cal dedicar-los les cent cinquanta paraules d’una entrada d’aquesta secció perquè comencen a fer peneta. La seva irrellevància és de nota. El ministre Montoro no ha dubtat a qualificar-los de partit marginal, confortat amb el suport incondicional que els ofereix el PSOE de la gestora sancionadora. Fins i tot a Catalunya, on són la segona força i la seva líder cap de l’oposició, és com si no hi fossin. Només els queda l’Iñaki Ellakuría i algú altre als mitjans de l’establishment. Però si l’entesa PPSOE a Espanya i l’estratègia “catalanista” a Catalunya els està deixant fora de joc, encara molt més la taca d’un partit que embruta el seu suposat missatge de regeneració a una velocitat de vertigen: aquesta setmana hem sabut que Ciudadanos és el partit amb més irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes. En concret, és el responsable d’un 67% dels diners gastats de manera irregular amb motiu de la campanya del 20-D.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas