Ves al contingut principal

Pop / Trampes

POP. Mentre el president Puigdemont, després d’un any, continua sense conèixer (gairebé) què és una televisió espanyola, el flamant delegat virregnal de la metròpoli continua ampliant la seva destacada quota de pantalla als mitjan catalans públics i privats, en una operació de promoció de la seva missió de distracció que li paguem tots al Partido Popular. Dilluns, Enric Millo ens explicava al TN de TV3 que el 6-D és la nostra festa nacional. Escoltar-ho en català sonava entre delirant i surrealista. El dirigent del PP a Catalunya apareixia ben perdut, com un pop en un garatge, remant en direcció contrària i, com sempre, girant la realitat del revés, com un mitjó (suat, molt suat): per a advertir que no es pot obligar els funcionaris a treballar en festiu però que en realitat no hi ha cap problema a obligar a no treballar a alguns que ho farien si poguessin.

TRAMPES. És urgent, cal dedicar-los les cent cinquanta paraules d’una entrada d’aquesta secció perquè comencen a fer peneta. La seva irrellevància és de nota. El ministre Montoro no ha dubtat a qualificar-los de partit marginal, confortat amb el suport incondicional que els ofereix el PSOE de la gestora sancionadora. Fins i tot a Catalunya, on són la segona força i la seva líder cap de l’oposició, és com si no hi fossin. Només els queda l’Iñaki Ellakuría i algú altre als mitjans de l’establishment. Però si l’entesa PPSOE a Espanya i l’estratègia “catalanista” a Catalunya els està deixant fora de joc, encara molt més la taca d’un partit que embruta el seu suposat missatge de regeneració a una velocitat de vertigen: aquesta setmana hem sabut que Ciudadanos és el partit amb més irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes. En concret, és el responsable d’un 67% dels diners gastats de manera irregular amb motiu de la campanya del 20-D.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…