Ves al contingut principal

Reforma / Xof

REFORMA. La nova situació de minoria del PP al Congrés espanyol suposa un canvi notable. Per a gairebé tot excepte en relació a Catalunya. Els pares de la Constitució i els alts comandaments militars que els sotjaven des de la cambra del costat ja van fer prou bé la feina: qualsevol reforma constitucional exigeix unes majories tan grans que resulta completament inviable. Així que, a la primera de canvi, la vicepresidenta del govern espanyol només ha hagut de recordar que no existeix cap mena de consens en relació a una hipotètica reforma per tombar la proposta dels Comuns i la mini-proposta del PSC. Desfetes com un glaçó en ple mes d’agost. Per moltes voltes que hi vulguin donar la realitat és incontestable: és completament impossible que el PP, Ciudadanos i el PSOE es posin d’acord en res que no sigui perjudicar encara més els interessos de Catalunya.

XOF. El grup parlamentari del Partit Popular al Parlament de Catalunya sempre ha excel·lit per la presència d’individus d’un friquisme elevat. El nivell intel·lectual de la tropa és perfectament descriptible. Entre els més hàbils, però, s’hi troba de fa anys en Santi Rodríguez: per això sorprèn i fa angúnia alhora el seu ridícul fent befa de l’impost del Govern a les begudes ensucrades just en el mateix moment en el qual el ministre Montoro anunciava a Madrid exactament la mateixa mesura, pensada per sostreure a la hisenda catalana altres 31 MEUR. Una patinada que passarà als annals de la comicitat parlamentària, però que sobretot evoca la total insignificança del PPC davant Génova: tot i que Soraya Sáenz de Santamaría ha obert despatx a Barcelona, la cúpula del PP no es molesta ni a informar-los de les seves decisions polítiques imminents.

Comentaris

  1. INFORMA A ELS "COLABOEACIONISTES" DELS POBLES OCUPATS?...PERQUE?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.