Ves al contingut principal

Reforma / Xof

REFORMA. La nova situació de minoria del PP al Congrés espanyol suposa un canvi notable. Per a gairebé tot excepte en relació a Catalunya. Els pares de la Constitució i els alts comandaments militars que els sotjaven des de la cambra del costat ja van fer prou bé la feina: qualsevol reforma constitucional exigeix unes majories tan grans que resulta completament inviable. Així que, a la primera de canvi, la vicepresidenta del govern espanyol només ha hagut de recordar que no existeix cap mena de consens en relació a una hipotètica reforma per tombar la proposta dels Comuns i la mini-proposta del PSC. Desfetes com un glaçó en ple mes d’agost. Per moltes voltes que hi vulguin donar la realitat és incontestable: és completament impossible que el PP, Ciudadanos i el PSOE es posin d’acord en res que no sigui perjudicar encara més els interessos de Catalunya.

XOF. El grup parlamentari del Partit Popular al Parlament de Catalunya sempre ha excel·lit per la presència d’individus d’un friquisme elevat. El nivell intel·lectual de la tropa és perfectament descriptible. Entre els més hàbils, però, s’hi troba de fa anys en Santi Rodríguez: per això sorprèn i fa angúnia alhora el seu ridícul fent befa de l’impost del Govern a les begudes ensucrades just en el mateix moment en el qual el ministre Montoro anunciava a Madrid exactament la mateixa mesura, pensada per sostreure a la hisenda catalana altres 31 MEUR. Una patinada que passarà als annals de la comicitat parlamentària, però que sobretot evoca la total insignificança del PPC davant Génova: tot i que Soraya Sáenz de Santamaría ha obert despatx a Barcelona, la cúpula del PP no es molesta ni a informar-los de les seves decisions polítiques imminents.

Comentaris

  1. INFORMA A ELS "COLABOEACIONISTES" DELS POBLES OCUPATS?...PERQUE?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…