Ves al contingut principal

Segadors / Triar

SEGADORS. Si alguna cosa caracteritza el nacionalisme espanyol és el negacionisme històric. Aquesta setmana n’ha donat novament compte la parella Carrizosa – García Albiol al Parlament de Catalunya. La primavera de 1640, en el seu avanç des del sud cap a Barcelona, després d’un cruel setge ple de destrucció i del saqueig de la vila, les tropes castellanes van assassinar a cops de sabre de cavalleria entre cinc-cents i set-cents defensors de Cambrils rendits i desarmats i van aplicar el garrot vil per via sumaríssima al seu govern municipal en ple. Es tractava de deixar clar a la resta de poblacions que qualsevol resistència comportaria la mort. La vila no va recuperar en un segle i mig la seva antiga esplendor. Els actuals polítics espanyolistes defensen que cal amagar aquesta realitat i que, en paraules de García Albiol, cap espanyol ha matat mai un català. Encara avui volen continuar humiliant els cambrilencs imposant-los l’oblit.

TRIAR. Arriba el temps de triar i els Comuns apareixen cada vegada més i més nerviosos. Rabell, Coscubiela i Colau han assistit a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Xavier Domènech, líder “in pectore” del nou projecte dels Comuns, ha decidit que no. Es tracta d’un estudiadíssim ara sí, ara no, que intenta contemplar totes les sensibilitats d’aquell espai. La Puta i la Ramoneta supervivents. Acostumem a exigir-los definició. No cal. No és difícil endevinar que mai prendran una determinació fins que nosaltres els obliguem a fer-ho. Així que, endavant, a executar el full de ruta traçat. És responsabilitat dels independentistes trencar la indefinició que el 27-S va generar un resultat de 48% a 39%, deixant un 11% al marge: ara no hi pot haver qui se n’amagui. Tothom serà comptat. Referèndum o referèndum: al setembre serem lliures o no tindrem institucions pròpies i ells segur que hauran hagut de triar un dels dos camps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…