Ves al contingut principal

Suspensió / Virrei

SUSPENSIÓ. Com no podia ser d’altra manera, el Tribunal Suprem ha confirmat la suspensió de feina per tres anys al jutge Santiago Vidal, sota la increïble acusació d’haver mancat a les seves obligacions com a magistrat per haver dedicat el seu temps lliure a teoritzar sobre una futura Constitució catalana. Juntament amb la votació secreta en favor de la concessió del suplicatori de Francesc Homs pel “Congreso de los Diputados” ens trobem davant una nova i gravíssima vulneració dels drets fonamentals. Almenys esperem que el jutge Vidal ja no torni a fer cap sentència en nom del Borbó. Entretant, atès que ell mateix reconeix que al Senat s’avorreix, hauria de participar intensament en la preparació de la desconnexió en un dels àmbits on, a priori, resultarà més complicat: el de l’espai judicial propi. No només n’és aliena la llengua catalana, sinó fins i tot els catalans.

VIRREI. Dilluns prenia possessió el nou lloctinent de la monarquia espanyola al nostre país. Com passava de tant en tant en temps dels Àustria, hem passat del típic noble castellà perdut com un pop en un garatge, desesperat per marxar, a un altre de la terra, impotent per a evitar que la metròpoli, més enllà de pastanagues imaginàries, actuï d’acord amb els seus estrictes interessos. L’entrada d’Enric Millo (de l’independentisme dins Unió al “moderadíssim” espanyolisme que esparraca des del faristol informes polítics elaborats per la Generalitat) servirà, com totes les Operacions Catalunya que s’han succeït del 2010 ençà, per demostrar que a l’altra banda no hi ha res. Cada gran campanya en pro de la tercera via té l’enorme virtut, quan els fets no triguen a desmentir-la, de soscavar encara més la confiança en cap altra sortida alternativa que no sigui la constitució d’una República Catalana digna i pròspera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…