Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Data i deute

DATA. Sí, data o res. Així de clar. Durant mesos molts vàrem defensar la denominada Via Claver, és a dir deixar, passar el tren de Podemos cap a la Moncloa a través d’una abstenció massiva a les eleccions espanyoles. Per desgràcia, després, la no conformació d’un Govern a Catalunya, amb la possibilitat que anéssim a noves eleccions i la voluntat clara de Convergència (i potser també d’ERC) de concórrer, va fer que (tret de la CUP) l’independentisme acabés per participar el 20-D. L’argument que va fer més fortuna per justificar-ho va ser clau: que posava en les nostres mans la possibilitat de bloquejar la conformació de qualsevol govern espanyol. Per això resulta incomprensible que ara alguns defensin una segona Via Claver, consistent a abstenir-nos en la votació d’investidura d’un govern espanyol d’esquerra. Ni parlar-ne. El preu del vot indepe ha de quedar ben clar d’entrada: data del referèndum o No.

DEUTE. És imprescindible matar quan abans el bonisme, el llirisme exacerbat de tant…

Alternativa i darrere

ALTERNATIVA. Dilluns, l’alcaldessa de Barcelona compareixia per anunciar la formació d’un nou partit. L’abraçada de l’ós a Iniciativa, Esquerra Unida i Podemos s’accelera. O serà Podemos qui es menjarà als altres? La confluència en la confusió sembla notable. Tant, com la indefinició en matèria nacional: fiar-ho tot a un referèndum impossible no se sap si és la millor estratègia a divuit mesos vista. Ja sabeu, en principi, es pot enganyar molta gent poc temps o molt de temps a no gaire. L’aparició de Colau, superba en vuit graus a l’escala de Richter, suposa, a més a més, un doble menyspreu: s’ofereix com a partit nuclear de l’esquerra transformadora ignorant l’existència del PSC, Esquerra i la CUP; i com a alternativa esquerrana de govern sense comptar que l’actual executiu de la Generalitat compta entre els seus consellers gent com ara Oriol Junqueras, Toni Comín, Dolors Bassa o Raül Romeva.
DARRERE. Sempre al darrere. Falcant-los. El 27-S, tan atonyinat pels nostres adversaris i (d…

#NovaPlanta300 “Toca à mi soberanía establecer govierno en él”

El Decret de Nova Planta, cínicament, tal i com farien la major part de les disposicions reials de l’absolutisme borbònic durant més d’un segle, començava amb la invocació divina (que també faria seva temps a venir el franquisme) i la intitulació reial llarga. Amb ella s’omplia de prestigi la nissaga mitjançant l’ostentació del patrimoni acumulat, encara que, a la pràctica, el títol de rei de Castella era el qui empara el seu domini damunt l’Imperi americà i el nou “Imperi contigu” dels antics territoris de la Corona d’Aragó. El primer punt del Decret, sense manies, fixava el dret de conquesta com a fonament del nou govern borbònic i al monarca com a única font de sobirania. Es tractava d’una regressió política indubtable respecte al parlamentarisme o constitucionalisme antic propi del Principat de Catalunya durant cinc segles. La pau imposada als bons i la necessitat de càstig als dolents era l’aparent objectiu del nou règim de govern. I calia, com ara mateix, imposar una completa re…

#NovaPlanta300 “He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia” (falta 1 dia)

El llenguatge del Decret no gasta tacticismes. “He resuelto”. Felip V organitza una Audiència reial presidida per un governador-capità general, que substitueix l’antiga lloctinència dels Àustria, per remarcar l’absolut predomini militar de la nova estructura de govern. La discrecionalitat del capità general el convertirà en un veritable factòtum del govern reial a la província. És el comandant suprem de l’exèrcit d’ocupació, amb carta blanca per a servir-se dels ressorts militars establerts per a la pau pública. La Nova Planta suprimeix totes les institucions representatives, tant locals com nacionals: els qui ocupen les institucions passen de representants de la terra a simples agents del rei. Desapareix qualsevol terreny de joc compartit, de conformació de voluntats conjuntes, el rei és la llei i el seu poder es desplega en una organització política totalment jeràrquica, en l’ordre polític, militar i fiscal.

***
2. He resuelto que en el referido Principado se forme una Audiencia, en …

#NovaPlanta300 “La Audiencia se ha de juntar en las Casas que antes estavan destinadas para la Diputacion” (falten 2 dies)

El 15 de setembre de 1714 les autoritats d’ocupació, acudiren a l’anomenada Casa de la Diputació per dissoldre la institució fiscal de Catalunya, que avui considerem precedent de la Generalitat. En un acte d’humiliació obligaren a fer de manera solemne l’entrega dels senyals i símbols propis. Es tractava d’una institució que, a més de ser la hisenda pròpia del país, actuava també en defensa de les Constitucions i com a tal representava el país. Per aixafar el seu fort paper simbòlic i esborrar-lo de la memòria dels catalans, l’Audiència, el nou màxim òrgan de govern i justícia dels Borbons a Catalunya, s’establí precisament a l’actual Palau de la Generalitat. 
***
3. La Audiencia se ha de juntar en las Casas que antes estavan destinadas para la Diputación, y se ha de componer de un regente y diez ministros para lo civil y cinco para lo criminal, dos fiscales, y un aguazil mayor. El regente, con seiscientos doblones de salario; los ministros y fiscales, con trescientos cada uno; y el al…

#NovaPlanta300 “Tiene el incoveniente de mayor dilación” (falten 3 dies)

Una de les principals xacres de l’Audiència reial de l’època dels Àustria era la denominada “immortalitat de les causes”: molts dels plets s’allargaven durant dècades sense sentència definitiva. Les Corts catalanes modernes van dedicar una part molt rellevant de la seva legislació aprovada a aplicar mesures de caràcter pràctic per fomentar un funcionament més àgil de la màxima magistratura. Amb l’arribada dels borbons s’insistí en aquesta mena de disposicions, però ara no pas per l’impuls legislatiu de la terra, sinó com a resultat del dirigisme reial. Els jutges de l’Audiència abandonaren el seu perfil jurídic més elevat, que els portava sovint a argumentar amb criteri sòlid i independència, per esdevenir simples instruments al servei del monarca absolut.

***
4. Haviendo considerado que la suplicación que antiguamente se interponía, de una sala a otra, tiene el incoveniente de mayor dilación, por haver la sala de informarse nuevamente del pleyto, mando que las suplicaciones se interpo…

#NovaPlanta300 “Las causas en la Real Audiencia, se substanciarán en lengua castellana” (falten 4 dies)

Amb l’adveniment dels borbons la llengua catalana comença a ser immediatament postergada a les institucions. D’un ús absolut en la vida pública i en el treball intern de les institucions es passa a la prohibició directa allí on és viable (com ara a la Real Audiència) i a la seva erosió progressiva en aquelles esferes en les quals, a conseqüència del desconeixement generalitzat del castellà, és encara impossible encara aplicar un canvi tan sobtat. De fet, no serà fins a la segona meitat del segle XIX quan serà possible imposar la llengua de l’ocupant en la documentació notarial i en l’ensenyament. Amb el Decret de Nova Planta comença, en paraules de Francesc Ferrer i Gironès, l’assimilació lingüística programada, que culmina amb la Constitució espanyola de 1978, que declara obligatori el coneixement del castellà.
***
5. Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana, y para que por la mayor satisfación de las partes los incidentes de las causas se traten con mayor…

#NovaPlanta300 “Y los eligirá la Audiencia, con intervención del comandante general” (falten 5 dies)

Una de les principals mancances del govern reial dels Àustria a Catalunya fou l’escàs control efectiu sobre als alts funcionaris a través de les denominades visites, procediments de retre comptes i d’inspecció a l’acabament de l’ofici que, en canvi, anaven consolidant-se a la Generalitat i a les institucions municipals. Amb l’aplicació de la Nova Planta de govern a Catalunya, l’administració del rei absolut a Catalunya romangué blindada a qualsevol mena d’exigència pública, en un organigrama caracteritzat pel desplegament jeràrquic on tots els funcionaris depenien exclusivament d’un beneplàcit reial més basat en la fidelitat que en la netedat o l’eficiència. Seria en aquest marc on naixeria el que avui es coneix com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en realitat, una agregació de fons històrics d’institucions liquidades més o menys violentament i basada en l’antic Arxiu Reial de Barcelona.
***
8. Por embarazar mucho a los ministros la relación de los pleytos para el más pronto expediente de…

#NovaPlanta300 “Se han de poder imponer penas pecunarias y la de confiscacion” (falten 6 dies)

Catalunya hostatja i paga fins, al almenys mitjans de segle, un descomunal exèrcit d’ocupació, que actua amb la supèrbia i la manca d’escrúpols d’una tropa en territori enemic. Cal posar-se en situació: molt probablement, durant les primeres dècades del segle XVIII, Catalunya fou el territori amb més soldats per habitants de tota Europa (1 soldat per cada 25/30 habitants). La pressió que suposa l’ocupació en tots els terrenys disminueix molt lentament: el 1750 encara hi ha més soldats espanyols als 33 mil quilòmetres del Principat que a tot l’imperi colonial americà. Certament, alguns grans proveïdors militars se n’aprofiten, però la immensa majoria del país pateix les conseqüències.
***
13. Y si en alguna causa huviere paridad de votos en alguna sala, pasará un ministro de la otra por turno, y concurriendo éste (a quien se le hará relación) se bolverá a votar la causa.

14. Los abogados y procuradores serán admitidos por la Audiencia, y sin esta circunstancia, no podrán patrocinar causa…

#NovaPlanta300 “Lo que tanto importa para la quietud de esta Provincia, castigo de los malos y seguridad de los buenos” (falten 7 dies)

El cas del general Moragues simbolitza la crueltat extrema aplicada als catalans, fins i tot, amb l’incompliment de les condicions de la capitulació de Barcelona i Cardona, que establien la immunitat dels soldats i comandaments fins al lloc del seu embarcament i exili. Ocupat el país, es construïren centenars de patíbuls a les places de moltes poblacions que s’empraren per penjar de forma sumària els sospitosos, en una política que no s’atenuà fins a mitjans de 1716, substituïda per les deportacions als presidis africans i les condemnes a galeres. Enmig d’un clima fomentat de delació sistemàtica, tots els caps militars no executats havien estat conduïts a les presons d’Hondarríbia, Pamplona i la Corunya, on romandrien, els qui poguessin sobreviure a les duríssimes condicions que se’ls aplicaren, fins a la Pau de Viena de 1725.
***
17. Y para que esto se execute asi en todo el Principado y porque puede haver algunos lugares en los quales pertenezca el nombramiento de justicias a algunas…

#NovaPlanta300 “El qual ha de rondar y dar cuenta a uno de los ministros” (falten 8 dies)

Se segresten els patrimonis i les rendes dels austriacistes més significats, se suprimeixen tots els títols i privilegis atorgats per l’arxiduc i es basteix una política específica de desmemòria adreçada a esborrar dels catalans fins i tot el record del seu sistema polític: crema pública de Constitucions i cròniques coetànies i destrucció de la campana Honorata de la catedral de Barcelona. Es tanquen les universitats i es concentren en una única a Cervera; el català és progressivament prohibit i bandejat de la vida pública. Es prohibeixen i confisquen les armes (se’n recullen més de 70.000 només el 1715) sots pena de mort pública, es censura la correspondència, l’exèrcit ocupa els edificis més emblemàtics i es construeix a Barcelona (1716-1719) una ciutadella militar que obliga a la destrucció de 1.200 habitatges (1/5 part de la ciutat): és la destrucció que ara ens recorda el Born.
***
21. También ha de assistir a las mismas horas el aguazil mayor, en los días que no estuviere legítim…

#NovaPlanta300 “Se dispondrá que en todas las ciudades, villas y lugares haya cárceles seguras” (falten 9 dies)

El Decret de Nova Planta, recolzat en l’ocupació militar del país, té per objectiu l’organització d’una estructura repressora ordinària el més eficient possible. El seu articulat traspua una autèntica obsessió per controlar tota l’estructura jeràrquica de l’administració. Tot i que el model francès teòricament inspirador acostuma a presentar-se (de manera incomprensible) com un exemple de modernitat, la nova organització es basa en realitat, sobretot, en dos principis no gaire de progrés: la militarització, que significa el control territorial del poder mitjançant un estat d’excepció permanent; i l’aristocratització: als nous governs locals, afeblits i no representatius, que prenen el nom castellà (que encara conservem en la majoria dels casos, tret d’algunes paeries) d’ajuntaments.
***
26. Assímismo, ha de haver quatro porteros con duscientas libras de salario de la misma moneda a cada uno, para que assistan a la sala civil y criminal. 
27. Se han de hacer visitas de cárceles todos los…

#NovaPlanta300 “Ha de haver en Cataluña corregidor” (falten 10 dies)

Com els regnes, conquerits abans, de València i d’Aragó, Catalunya fou també organitzada en corregiments. Es prengué com a base les antigues vegueries, les estructures del govern reial al territori pròpies dels temps dels Àustria, però limitant-ne considerablement el nombre en una mena de readaptació funcional, atès que el manteniment del seu personal polític havia de córrer exclusivament a càrrec dels béns propis i comunals dels ajuntaments afectats, entenent com a tals els pobles de directa jurisdicció reial (els de senyor, continuaven al marge), els senyorius confiscats als rebels i els de jurisdicció mixta, a prorrata del nombre de veïns. Fou la divisió territorial vigent fins a la introducció de les províncies més d’un segle més tard, el 1833, de les quals encara no hem aconseguit desempallegar-nos.

***
31. Ha de haver en Cataluña corregidor en las ciudades y villas siguientes:

32. Barcelona, con el distrito de su veguerío, desde Mongat hasta Castel de Fels, y los lugares desde Lo…

#NovaPlanta300 “De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion” (falten 11 dies)

A partir del Decret de Nova Planta, el rei nomena directament els corregidors (distribuïts en dotze demarcacions) que són els seus veritables representants al territori: fidels a l’estil que el nou monarca vol atribuir a la seva administració a Catalunya, són militars amb comandament superior de plaça (anomenats més tard governadors militars i polítics) amb una barreja gens moderna de funcions judicials, de govern i de policia: de fet, els corregidors són l’eina bàsica per a la construcció del nou ordre borbònic a Catalunya. Tot i els informes previs, que parlaven de la possibilitat de nomenar corregidors dits de capa i espasa i de lletres (nobles i juristes, principalment), el rei es decantarà per nomenar com a corregidors els mateixos militars que governaven les places fortes del Principat.

***
43. De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion; y en los demás lugares havrá bayles que nombrará la Audiencia, de dos en dos años; y sobre los salarios que han de haver y…

#NovaPlanta300 “En la ciudad de Barcelona, ha de haver veinte y quatro regidores” (falten 12 dies)

El Decret de Nova Planta traspua un afany de control exagerat: després de la insaculació de l’estructura virregnal dels Àustria ve una administració colonial. El Decret de Nova Planta és, de fet, el tret de sortida de la destitució del règim municipal català, arrodonida més de dos anys després amb un nou decret de 13 d’octubre de 1718, que n’abolirà les restes amb un capteniment humiliant. Els funcionaris municipals restaran desposseïts de qualsevol privilegi i es prohibirà als nous “alcaldes” y “regidores”, imposada la terminologia castellana, l’ús de roba amb coll, barret i gramalla o toga consular i s’imposarà l’ús de “traje moderno español” i la banda de color carmesí que encara s’utilitza amb notable desmemòria avui; les antigues gramalles, el vestit cerimonial distintiu del poder local català, es deixa només, de manera humiliant, per a l’ús dels uixers o porters.

***
45. En la ciudad de Barcelona ha de haver veinte y quatro regidores, y en las demás ocho, cuya nominación me reser…

#NovaPlanta300 “Los regidores no podrán juntarse sin assistencia del corregidor o bayle” (falten 13 dies)

Si bé els Àustries havien introduït mecanismes d’un cert control polític (com ara la insaculació o extracció a sorts dels governs municipals), els municipis o universitats gaudien d’un poder notable en l’ordenació de la vida social, que anava, en els casos més desenvolupats, de l’exercici d’una justícia pròpia a l’organització de la defensa militar, passant per la seva primera obligació: l’assegurament del proveïment i la subsistència de tots els habitants. El Decret de Nova Planta introdueix una malfiança radical envers els poders locals i faculta els òrgans de govern del rei al Principat per fiscalitzar-los. En l’extrem, obliga totes les corporacions locals a reunir-se en presència d’un representant del rei: el batlle tradicional es consolida com un agent de control del comú, fins i tot, per al cas dels gremis o altres corporacions professionals.

***
47. Los corregidores en los lugares de su distrito y los bayles en los de su jurisdicción, teniendo noticia de que algunos regidores ha…

#NovaPlanta300 “No se hará novedad alguna, por parte de mi Real Jurisdicion” (falten 14 dies)

A desgrat d’allò que els qui avalen l’aplicació del dret de conquesta s’esforcen a adduir, la imposició de la nova administració borbònica a Catalunya no comportà cap mena de limitació a les romanalles feudals en l’exercici del dret públic, ni als poders privilegiats de l’Església catòlica. Tot i subvertir de dalt a baix l’organització política del país i tenir a l’abast la possibilitat d’aplicar una veritable reforma de l’administració, el nou règim actuà més aviat com garant dels privilegis dels sectors socials dominants, cercant una aliança amb ells per tal de mantenir una subjecció eficient de la majoria dels catalans, de la gent comú del país. Amb la revolta de les quintes de 1773, però, el govern borbònic descobriria a contracor fins a quin punt (tot i la massiva presència d’un exèrcit d’ocupació al país) la seva estratègia anava errada.

***
49. Hallándome informado de la legalidad y pericia de los notarios del número de la ciudad de Barcelona, mando que se mantenga su col·legio,…

#NovaPlanta300 “Todos los demás oficios [...] quedan suprimidos y extinctos” (falten 15 dies)

La voluntat de fer taula rasa no es pot exposar amb major vehemència que en aquesta part final del Decret de Nova Planta. Acompanyada de la Introducció de la Intendència i el cadastre com a noves eines per a l’explotació econòmica del territori conquerit: la nova fiscalitat s’organitza a través de la Superintendència, que passa a aplegar tots els impostos ordinaris d’àmbit general i locals existents, així com els béns segrestats als rebels; es creen nous impostos indirectes; i en general, un de nou, el cadastre (1715), aplicat amb extrema violència, com una mena de càstig de guerra. Tant és així que el cadastre rep el qualificatiu popular de “la catàstrofe” i provocà un augment descomunal de la pressió fiscal sobre un país trinxat per deu anys de guerra. La recaptació anual és fins a set vegades superior al valor dels serveis oferts per les dues darreres Corts dels Àustria abans de 1714.

***
51. Todos los demás oficios, que havia antes en el Principado, temporales o perpetuos, y todos …