Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

Confluència / Etnicisme

CONFLUÈNCIA. Un dels àmbits de l’esquerra a Catalunya tendeix a la concentració. Convé no oblidar que ERC, CUP i fins i tot el PSC comparteixen el mateix espai, que és el majoritari a Catalunya, però que no és infinit. Som davant del moviment de peces més anunciat de la història recent del país: caldrà veure com Iniciativa accepta l’hara-kiri, si s’integra o no una Podemos a Catalunya immersa ara en un procés de recanvi de la direcció molt conflictiu i quin paper hi juga la gent del Procés Constituent. És important que un dels tres pilars (amb la radicalització democràtica i la defensa dels drets socials) del nou partit d’Ada Colau sigui la sobirania; ara, caldria que efectivament estiguin disposats a exercir-la: perquè la sobirania fèrriament condicionada a la voluntat d’un altra comunitat política no és sobirania, sinó submissió mal dissimulada.

ETNICISME. D’aquí alguns mesos, potser setmanes, l’”establihsment” català, en un nou servei a Espanya, haurà d’aplicar-se a donar suport al…

Barat / Candidesa

BARAT. Aquesta setmana, via sentència judicial, hem vist com l’atac ultra a Blanquerna, una vegada més, sortia molt bé de preu. Uns pocs mesos de presó per un atac a una instal·lació oficial de la Generalitat, durant un acte públic i amb agressions físiques a autoritats i ús de substàncies perilloses per a la integritat física dels assistents. La cobertura que el nacionalisme espanyol ofereix encara des de les institucions al feixisme és feridora. Així que, per desgràcia, quan convingui, encara apujaran l’aposta. La nostra reacció ha de ser clara: mai agrairem prou a gent com en Jordi Borràs la seva lluita per denunciar públicament les llargues urpes de l’extrema dreta. El crit d’alerta, però, ha d’anar acompanyat d’una exquisida intel·ligència a l’hora d’evitar caure en qualsevol provocació física o dialèctica. Seny i equilibri. Implacables però intel·ligents.

CANDIDESA. De vegades costa d’entendre la incapacitat per explicar elements tan bàsics. Que els nostres adversaris treballin …

Acontentar / Acord

ACONTENTAR. El cap de setmana passat es confirmava l’acord entre el govern Cameron i la Comissió per construir un règim especial, al cas, per als Britànics. Tot i així, però, les enquestes apareixen francament ajustades i el primer ministre haurà de suar sang. De manera que tots els tractats i acords de la Unió Europea estan fantàstics, però que se’ls passen pel folre per fer quan convé una vestit a mida, en un exercici de pragmatisme: exactament el que faran en el cas de Catalunya si nosaltres (i això només ho podem fer nosaltres) generem un escenari irreversible de secessió. “La Vanguardia” titulava dissabte sobre el Brexit afirmant que la UE havia acontentat els britànics per a evitar la seva sortida de la Unió. Segur-segur que amb els catalans faran el contrari, forçar els tractats per desposseir set milions d’europeus dels seus drets i expulsar-los a puntades de peu. Ho veig.
ACORD. El PSOE i CIudadanos han posat les primeres llavors per a la Gran Coalició que, després de l’estim…

Tornaran / Triar

TORNARAN. Si centenars de milers de catalans han arribat a la conclusió que cal tocar el dos és sobretot per una cosa: la manca de garanties d’un tracte polític just amb Espanya. Ja no ens els creiem. Aquests dies, el generós programa de Podemos en grau superlatiu i la recuperació ara a mans del PSOE de les 23 propostes lliurades pel president Mas a Rajoy fa mesos, en versió modesta, pretenen demostrar-nos que hi ha una Espanya oberta al diàleg, amb la qual podem arribar a sentir-nos còmodes. Una Espanya amable. Però, fins i tot si suposem que l’oferta de l’esquerra espanyola és certa (que sabem que no, que no fa ni dos dies de l’”apoyaré”), encara algú ens ha d’explicar què farem quan, cada 8-12 anys, la dreta espanyola recuperi el poder. Ens proposen els treballs de Sísif: una lluita descomunal per guanyar respecte, seguida d’una regressió sense límits.
TRIAR. Adel Mechaal, atleta de 25 anys d’origen marroquí, arrelat des de fa molts anys amb la seva família a Palamós, aspira a córr…

Statu Quo / Superiors

STATU QUO. N’hi ha que han decidit quedar-ne al marge. Ho han fet en una tria libèrrima. El seu univers mental es limita a Espanya i estan disposats a lluitar, a deixar-se bous i esquelles, encara que sigui en perjudici dels qui tenen al voltant, per mantenir la dependència. En el fons, però, els sap greu. És un projecte tan poc engrescador. La victòria independentista del 27-S (sí, 55 a 45% a favor de la plena sobirania) i la consciència que els qui donem suport al futur lliure del país som més, més joves i més ben formats els fa un caràcter cada dia més agre. Articles com el de Manuel Manchón demostren aquesta consciència de derrota. Es veuen incapaços de marcar el debat públic i comencen a jugar el paper de portaveus de minoria perseguida. El victimisme canvia de bàndol. És un dels senyals més clars de com hem canviat ells i nosaltres.
SUPERIORS. Per tercer any consecutiu, segons el Govern espanyol, per problemes tècnics, els llicenciats en dret catalans que aspiren a l’exercici de…

Repressió / Serenor

REPRESSIÓ. L’espanyolisme radical ha entrat en còlera. En ple deliri, Joan López Alegre arribava a acusar dijous Arnaldo Otegi des d’un programa nocturn de la TV pública d’haver assassinat nens catalans. El cert és que avui (en el cas d’ERC, després de sis anys de peticions), finalment, Joan Tardà, David Fernández i l’expresident dels socialistes bascos Jesús Eguiguren podran visitar el líder independentista basc a la presó de Logronyo. L’odi del nacionalisme espanyol contra Otegi l’ha convertit en un veritable pres polític tot i haver estat l’artífex del procés de dissolució del terrorisme d’ETA. D’aquí poques setmanes sortirà en llibertat, però la “democràcia” espanyola li ha preparat una traca final: la privació sense cap sentència del dret de sufragi passiu fins d’aquí cinc anys. Així, ras i curt, perquè els hi surt de les gònades. I perquè prefereixen que mani el PNB.
SERENOR. La seva mirada profunda d’ulls blaus aportava una serenor, una tranquil·litat i una seguretat molt notab…

Lligat / Molèstia

LLIGAT. En una nova mostra de la manca de partidisme dels mitjans públics espanyols (a qui mai ningú no critica, tot i que els catalans paguem en un 24%, com a part que són de la despesa pública de l’Estat) Televisió Espanyola s’ha negat a emetre el reportatge sobre l’ex-rei Joan Carles I que sí ha emès aquesta setmana France 3. El moment estel·lar: quan el mateix monarca reconeix que el dia abans de morir Franco el va agafar de la mà i li va demanar que vetllés per la unitat d’Espanya: la democràcia, mira, si no hi havia un altre remei... i encara que fos amb el retorn dels hereus dels rojos; però, que els catalans marxem, això ni parlar-ne. I així, com el 1936, com el 1975 i com el 2016, sempre, Catalunya a l’arrel d’una Espanya incompatible amb la pluralitat.
MOLÈSTIA. Canviar-los és impossible i tots ho sabem. Aquests dies els usuaris de Spotify a casa nostra han anat revolucionats arran d’una intervenció desafortunada i eloqüent des del compte oficial de twitter de l’empresa. Ja …

Escòria / Indemnitzar

ESCÒRIA. És cert, hi ha personatges que fonamenten la seva notorietat pública en la baixesa moral i no convé donar-los publicitat. Aquesta setmana un d’ells ha estat notícia per un article amb el qual feia befa de la mort de Muriel Casals amb la intenció evident de suscitar lògiques reaccions irades que el convertissin en tema de conversa. És normal: a hores d’ara el seu èxit professional es concreta a escriure a l’ABC, un diari que compren cada dia menys de 4.000 catalans, en competència amb el “Diari de Terrassa”. El seu desig de notorietat és tan ridícul que necessita contagiar-lo fins i tot a qui coincideix amb ell pel carrer: fa uns pocs dies m’hi vaig creuar a Tres Torres i parlava pel seu Iphone a crits esbombant amb qui pensava dinar aquell dia. Un pobre home cada dia més degenerat, més patètic, més sol.
INDEMNITZAR. Hi ha coses, com ara la supremacia del castellà, que estan tan sòlidament arrelades en la mentalitat dels espanyols que són impossibles de moure. Com a Astúries, …

Diàleg / Dissimular

DIÀLEG. Dilluns. Roda de premsa del president del grup dels Verds al Parlament Europeu, el belga Philippe Lamberts. A can Iniciativa, flanquejat pels nous líders (és un dir) de la formació en vies de ser fagocitada. Es despatxa a gust en desqualificacions contra el govern català. S’aplica sobretot en la crítica al full de ruta arran de la seva unilateralitat. L’exigència reiterada a condicionar qualsevol pas a l’acord previ amb Espanya demostra, bàsicament, un desconeixement radical sobre com és, històricament i per això encara ara, el Regne que ens ocupa. Condicionar a l’anuència espanyola l’exercici de l’autodeterminació o la declaració d’independència, si gaudim d’una majoria democràtica suficient, significa, ras i curt, renunciar-hi. Això ho sap tothom i és millor no fer el ridícul fent veure el contrari.
DISSIMULAR. Finalment, la cosa ha esclatat. Ha resultat molt divertit contemplar durant setmanes com s’evitava el tema. De fet, molts és preguntaven com és que a Madrid ja no es …

Ràbia / Titelles

RÀBIA. Uns quants dels QWERTY embogeixen de ràbia davant la mani d’Amposta en defensa de l’Ebre. Es tracta de negar com sigui que només la independència garanteix una intervenció decisiva de les institucions catalanes en la determinació del cabal ecològic del riu. La solidaritat demostrada i el pes aclaparador de l’independentisme a la marxa els treu de polleguera. Per primera vegada, a més, amb un Govern del país del mateix costat: aquell al que ells donen sistemàticament pel sac al Parlament mentre esperen que els grups independentistes donin suport al seu candidat al “Congreso de los diputados”. Dilluns, el diputat Coscubiela denuncia la manca de mitjans a la sanitat pública amb una foto de la seva pròpia mare amb filtre en blanc i negre, per assolir un efecte més tètric, sense llitera a un passadís de l’Hospital del Mar que, per cert, co-gestiona un govern del seu partit.
TITELLES. El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno, ara magistrat i abans policia franquista, …

Onada / Prestidigitadors

ONADA. Diumenge, a Amposta, emoció per la unió indestriable de les causes del territori i del país. “Lo riu és vida, no al transvasament”. Un mar d’estelades i fins i tot, en alguns moments, crits tímids d’independència. La gent de l’Assemblea, omnipresent. La pancarta del PSC semblava feta d’autèntiques ànimes en pena: ja no es recorda la darrera vegada que el socialisme català ha convocat una manifestació en defensa de res. En un acte de coherència extrema, l’alcalde tarragoní José Félix Ballesteros s’ha aixecat de la taula de govern compartida amb el PP per acudir a protestar contra el Pla de Conca del PP. Altres càrrecs socialistes locals han manifestat rebuig a la presència d’estelades: perquè els farà vergonya a ells portar l’estanquera borbònica que han triat? Algunes ensenyes republicanes i fins i tot alguna de soviètica, anècdotes d’una jornada rodona de lluita per la terra.
PRESTIDIGITADORS. Els opinadors del dependentisme ens ofereixen, cada dia més, estampes de desinformac…

Minoria / Ofegats

MINORIA. Mentre la corrupció destrossa la imatge pública del Partit Popular, tot i els esforços del mateix independentisme per rebaixar-lo, el resultat del 27-S, la major victòria democràtica dels partidaris de la plena sobirania de Catalunya en els darrers dos segles, imposa dia a dia la seva llei. La realitat d’un Parlament i un Govern que apliquen el mandat rebut, tal i com el president Puigdemont ha deixat ben clar als cònsols estrangers acreditats a Barcelona. Les tornes han canviat. Els numerets propis de les minories que necessiten cridar l’atenció han passat als nostres adversaris. Ara és Xavier García Albiol qui abandona l’acte inaugural de la Línia 9 del metro quan no li agrada el que s’hi diu o el grup parlamentari del PP qui exhibeix banderetes quan perd una votació. A nosaltres, la majoria, ens correspon tractar-los millor.
OFEGATS. Les primeres compareixences en comissió al Parlament de Catalunya han posat damunt la taula la precària situació en la qual continua la caixa…

Futur / Mínimament

FUTUR. El cap de setmana passat s’analitzaven amb poc detall els resultats del darrer estudi del CEO, amb una mostra (pel que fa a l’origen i la llengua, aspectes clau, no pas al volum) prou ajustada a les darreres de l’ens demoscòpic de la Generalitat. El resultat, davant una nova pregunta sobre la independència, un 57,2% totalment o bastant d’acord amb què Catalunya esdevingui un Estat. L’estudi representa dues Catalunyes, més o menys amb proporcions semblants: la dels menors i la dels majors de 50 anys. A la primera, el suport a la independència s’enfila al 76,9% (18-24 anys), 64,9% (25-34) i 63,3% (35-49); a la segona, se situa en un 53,3% (50-64) i 45,3% (majors de 64). Les dades són fefaents. Està molt clar qui té futur i qui no: atenció que els qui estan totalment en contra entre els 18 i 24 anys són un 2,6% dels enquestats.
MÍNIMAMENT. Dilluns, progressant en el seu intent abocat al fracàs, Pedro Sánchez presentava la seva base inicial de negociació per a un acord de govern a …

Consultar / Esborrar

CONSULTAR. Una vegada més, és demostra empíricament, votar és la solució. L’afer BCN World sempre ha amenaçat tempesta, primer, dins mateix de Junts pel Sí i, després, en la relació complexa de la majoria de Govern amb la CUP. De sobte, però, una escletxa de sortida. Puigdemont demostra una notable habilitat per obrir-se camí. Fer una consulta a la gent del territori implicat. Es vota i s’accepta la decisió de la majoria. Aquesta manera de fer hauria de guanyar terreny en moltes, moltes, moltes coses. De primer, perquè obliga a obrir un debat adult, transparent i públic sobre l’afer en qüestió, a posar totes les cartes damunt la taula; en segon terme, perquè el resultat resol totes les polèmiques, és incontestable. Una República Catalana de qualitat democràtica ho hauria de tenir molt en compte, sobretot ara que la tecnologia facilita formes de consulta electròniques fiables i econòmiques.
ESBORRAR. Les negociacions per formar govern a Espanya voldrien esborrar-nos del mapa. Com si no…

Altaveu / Cobrador

ALTAVEU. Els mitjans catalans ens oferien aquests dies l’estrena de Joaquim Coll com a articulista del diari Ara. Som únics: amb el nostre llirisme habitual, no dubtem a cedir espai als nostres adversaris, que l’aprofiten per blasmar-nos i (com en aquest cas) per posar en dubte (com cou!) la legitimitat de l’actual majoria independentista al Parlament. Des de les pàgines del pamflet dels Lara, l’històric opinador dependentista ha fet d’ariet insistent contra la plena sobirania del país: des de les pàgines d’”El Periódico”, qui ara demana respecte no ha dubtat reiteradament a insultar els independentistes. Tampoc, a compartir la direcció de l’auto-anomenada Societat Civil Catalana amb, presumptament, nazis i feixistes. La nostra lloable transversalitat, el pluralisme dels mitjans de país, ha de tenir també certs límits: els d’una mínima decència intel·lectual i moral.
COBRADOR. Una de les notícies de la setmana és, sense dubte, l’inici de la vista oral del judici pel denominat cas Nóos…

Separadors / Símbols

SEPARADORS. Avui fa una setmana, Juan Carlos Girauta la feia grossa a Catalunya Ràdio en abandonar l’estudi enmig d’acusacions de manipulació contra el mitjà, acarat a un dels millors entrevistadors del país en aquests moments, en Ricard Ustrell. La seva tesi: que els mitjans de la CCMA només parlen a una part de Catalunya. Per desgràcia, és cert. S’adrecen molt principalment a aquella que considera la llengua del país com a pròpia i la utilitza principalment en l’àmbit familiar i de sociabilitat propera. No és, doncs, com afirma Girauta, que TV3 i Catalunya Ràdio hagin expulsat la seva audiència per independentistes, sinó, simplement, per catalano-parlants. I un dels culpables d’aquesta realitat són els partits i col·lectius que treballen cada dia perquè persones que porten més de mig segle vivint al país no deixin mai de considerar com aliena la llengua pròpia de Catalunya. El partit dels colons. El seu.
SÍMBOLS. Sapastres com són, no se’n surten. Han volgut confrontar la bandera de…

Propietat / Referèndum

PROPIETAT. Amigues i amics. No som espanyols, som dels espanyols, que no és precisament el mateix. Només així s’entenen moltes de les actituds cavernàries/casernàries desfermades amb motiu del procés. Com ara, la decisió de la Casa Reial borbònica de continuar emprant, per part de l’hereva de la Corona, el títol de comtessa de Cervera, tot i els reiterats pronunciaments de l’Ajuntament de la capital de la Segarra contraris a la seva utilització. Com correspon a la seva tradició més ferrenya, a la Monarquia espanyola, en general, l’importa un rave l’opinió dels seus súbdits, així que imagineu-vos si es tracta dels seus vassalls catalans en rebel·lia. Mai és tard per recordar-nos que som seus per dret de conquesta, en concret, d’un monarca que estava com un llum.
REFERÈNDUM. En un dels nostres clàssics autogols, una part de l’independentisme ha comprat la tesi segons la qual hem abandonat la bandera del referèndum. Hi ha petits elements que ho contradiuen. El principal de tots és una tr…

Empastifar / Gir

EMPASTIFAR. Entrenats en la lluita contra els polítics catalans, els nervis del govern espanyol el porten a generalitzar arreu, de forma sapastre i contraproduent, les seves tàctiques basades en la mentida i la difamació sistemàtica. Darrerament, constatem que Podemos ocupa un lloc preferent també a l’hora d’empastifar amb tota mena de falsedats, mitges veritats i exageracions. Però, com que a cada passa en aquesta carrera de follia perden una mica més el contacte amb la realitat, l’última idea de les autoritats espanyoles ha consistit a fabricar, des de la unitat de policia política creada per Fernández Díaz contra el procés català, una falsa acusació de suborn contra (no és poc cosa) tot un vicepresident de la Comissió Europea. Difícil portar la imatge i el crèdit internacional del Regne d’Espanya més avall.
GIR. La setmana en la qual el PSOE tornava a explicitar la necessitat imperiosa (esdevinguda, una altra vegada, lema electoral) de fer fora Rajoy, a Catalunya els seus acòlits t…

Desconnexió / Disciplinar

DESCONNEXIÓ. Fidels al compromís contret amb la Declaració del 9-N, la majoria independentista al Parlament ha presentat al registre dins els trenta dies establerts des de la formació del Govern les tres lleis bàsiques per a la proclamació d’independència: les de transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social. Ho ha fet amb intel·ligència per a no comprometre el personal de registre del Parlament, amb una terminologia paral·lela a l’emprada a la Declaració. Si el Constitucional perd els papers, podem trobar-nos ben aviat en el punt culminant de la repressió de l’estat. Paral·lelament, l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha ordenat investigar l’Assemblea, l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis per impulsar l’aprovació de mocions de suport a la declaració als ajuntaments i ha decidit portar la xiulada contra el rei per la via penal. Tot sembla indicar que tenim la nova Espanya dels Comuns a tocar de dits.
DISCIPLINAR. Mentre el Tribunal Superior…

Cremor / Curiositat

CREMOR. Mal d’estómac, molt, àcid, han manifestat els accionistes de Freixenet davant la loquacitat reiterada del seu president, José Luis Bonet, fermíssim aliat de l’establishment en contra del procés. Evidentment, els sectors als quals serveix beuen coses bastant més bones i prou més cares que la marca de les bombolletes. Mentre les amenaces continuades sobre els efectes econòmics del procés són desmentides una i una altra vegada (aquesta setmana, per exemple, pel mateix cònsol dels Estats Units a Barcelona), una de les grans empreses, amb els grups Godó i Planeta, més posicionades en contra de la independència del país, ha hagut de fer front a una assemblea d’accionistes indignada pels seus fluixos resultats de negoci. I és que la incompetència acostuma a anar lligada amb la caspa.

CURIOSITAT. Dijous Carme Chacón acudeix a la TV pública catalana. Intenta vendre una mercaderia que put de manera terrible: una suposada reforma federal de la Constitució, de la qual no apunta gairebé re…

Amagats / Consultar

AMAGATS. Diumenge Societat Civil Catalana collia l’enèsim fracàs en el seu intent de mobilitzar el dependentisme. Algun dia s’estudiarà a fons com és possible que els contraris a la llibertat de Catalunya manifestin una capacitat tan nul·la de mobilització, essent com són un percentatge tan notable del país. Efectes de tenir un projecte de tot menys il·lusionant. De la Plaça Catalunya mig buida dels dos darrers anys han passat a Sant Jaume i el més probable és que aviat s’apleguin a Sant Felip Neri, la plaça bombardejada pel feixisme. Justament, la presència del feixisme a les seves mobilitzacions, aquesta sí, va ser ben visible davant la Generalitat. I, com de costum, la televisió pública catalana va optar per tornar a amagar la presència de simbologia franquista i el suport d’organitzacions nazis i feixistes. En honor a la veritat, una veritable llàstima.

CONSULTAR. En aquest bagul de sorpreses (i espereu-vos!) anomenat investidura espanyola, Pedro Sánchez, mort cada dimarts, dijous…

Vergonya i votar

VERGONYA. Qualsevol espectador que assistís al debat d’investidura del president Puigdemont va quedar atònit davant la intervenció de la líder de Ciudadanos a Catalunya. Inés Arrimadas hi va exhibir un nivell d’infantilisme argumental revelador del seu escàs bagatge. Certament, centrar el debat polític en els tuits de l’adversari denota una profunditat de pensament esfereïdora. El contrast amb la intel·ligència i l’eficiència contra el procés d’un Miquel Iceta, capaç de mentir amb molta més gràcia, va reflectir fins a quin punt tenim sort que els espais mediàtics i parlamentaris cedits al Cap de l’Oposició els ocupi l’Arrimadas. Després, les seves primeres passes han estat una acumulació d’errors, una benedicció: des de carregar contra els seus imitadors a l’estil Duran i Lleida fins a menystenir el propi país (sí, no?) a compte de justificar les contradiccions que suposa la col·laboració del seu partit amb altres governs autonòmics. Inés, sobretot, sobretot, no pleguis.
VOTAR. La con…

Intoxicació i tropa de xoc

INTOXICACIÓ. Els mitjans de Mordor continuen la seva tasca incansable al servei de la desinformació. Els cal emboirar el mal que ens provoca cada dia del món la dependència. Anestèsic en vena contra la percepció acurada del terrible perjudici que ens suposa que les decisions que més afecten les nostres vides es prenguin, contra els nostres interessos, a 600 km de distància. No n’hem de deixar passar ni una. No us perdeu la resposta de Roger Fatjó, del Cercle Català de Negocis, al penúltim article intoxicador del professor Josep Oliver, un catàleg de mentides pel boc gros i mitges veritats que denota que, davant del camí de llibertat que ha emprès la majoria del nostre poble, molts estan disposats vendre’s qualsevol vestigi de rigor professional. Comptabilitzar dues vegades el deute de la Generalitat és només la més barroera de les maniobres argumentals per justificar el manteniment de l’espoli que ens nega un futur digne.

TROPA DE XOC. Covard com és, a més de cec i sord, el govern esp…

Esperpent i estafa

ESPERPENT. Les primeres passes del ball negociador espanyol són d’allò més divertides. Anem a pams. Ciudadanos, el partit estrella de la nova política platocràtica, quinta essència de la regeneració, ha passat de no voler pactar de cap manera amb el bipartidisme (ecs) a promoure el gran pacte dels 253 espanyolistes; Podemos amaga la seva poc estètica voluntat de no pactar amb la impúdica exhibició d’una proposta amical pensada per a humiliar als qui han de ser els seus socis (a veure si rebenten per dins); Mariano Rajoy anuncia que ara mateix no vol passar pel tràmit de la investidura però que continua essent el candidat del PP; i el PSOE ho remata insistint en què els populars passin a davant i que el cap de l’estat els torni a encarregar la formació de Govern. I a tot això, els dos mesos de termini no comencen a comptar mai. Mare meva com riurem.

ESTAFA. Potser n’hauríem de dir estafarèndum. S’albira ja una pressa de pèl de dimensions estratosfèriques. De Colau a Domènech, passant p…

Embogits i emergència

EMBOGITS. El Govern espanyol en funcions va anunciar ahir que s’abraonarà sobre la comissió d’estudi del Procés Constituent creada aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya. Repetim-ho, comissió d’estudi. Un fòrum de debat sobre la futura República Catalana que (després de recordar de sobte la seva promesa en campanya electoral al voltant d’un procés constituent no subordinat) fins i tot han defensat els QWERTY. El procés constituent, en efecte, ha de ser el veritable nucli creador de la nova república: no només en els continguts, sinó també en la consolidació i eixamplament (volem anar més enllà del 55 a 45 actual) de la majoria social que necessitem per a fer una Catalunya independent. L’atac de les institucions espanyoles contra el Parlament, contra la paraula i el debat, ens farà invencibles. Cal triar sempre l’escenari més favorable per lliurar la batalla i aquest n’és un que ens fa baixada.

EMERGÈNCIA. Bé, per ser més exactes, emergència ducal. Se sembla a la social, per…