Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

Mentalitat / Multilateral

MENTALITAT. Una setmana horrible, de Flavià i Freginals a Brusel·les i Cruyff. Quan s’analitzi en perspectiva, la figura de l’holandès serà recordada com un dels símbols pregons d’una societat en procés de canvi de mentalitat cap a la seva majoria d’edat, en dos etapes clau en el nostre camí per esdevenir un país normal. La seva arribada al terreny de joc del Barça va coincidir amb la lenta (i encara incompleta) desaparició del franquisme i amb la presa de consciència que no sempre havíem de perdre; l’aterratge a la banqueta, amb l’eufòria olímpica i el descobriment que podíem fer coses molt grans i que podíem ocupar un paper propi i capdavanter al món. Lliures de tuteles dels qui ens havien volgut esborrar del mapa. Segurament, sense aquestes dues etapes on Cruyff jugà un paper determinant fora impossible explicar la fase final del camí cap a la República Catalana on ara som.
MULTILATERAL. Aquests dies hem sentit una vegada més el vicepresident insistir en la naturalesa multilateral …

La via canadenca cap a l'atac de riure (Just for Laughs)

Hi ha els qui enganyen. Els qui juguen a embolicar la troca. A diferir, a posar-hi tants pals a les rodes com sigui possible, amb l'esperança que soni la flauta. Que el temps faci escampar la boira. Que baixi el suflé. A aquests no caldria fer-los gaire cas: són radicalment contraris a la independència de Catalunya, però els dol al fetge (és comprensible) haver de compartir i argumentar la seva oposició frontal de la mà de la dreta franquista. Ja se sap que la dreta catalana i l’espanyola són el mateix, però resulta que una demana acollir immediatament refugiats sirians i l'altra planta ganivetes a Melilla. Després hi ha els qui honestament creuen encara, encara que sembli impossible, que Espanya és reformable. Que no han tingut prou amb els 253 escons sobre 350 del darrer “Congreso de los diputados” en contra de permetre als catalans decidir democràticament el seu futur. Que no tenen prou a comprovar, CIS rere CIS, que dos terços dels espanyols o ja els està bé el que hi ha o…

Liberals / Mandat

LIBERALS. A Espanya els d’Albert Rivera intenten passar per liberals. Tot i que els seus primers espases a la bancada del “Congreso” hagin estat militants i candidat (en el cas de Juan Carlos Girauta) del Partido Popular que ara repudien. Fins i tot a Europa, necessitats de la seva suposada empenta electoral, se’ls han cregut. Clar que, d’un Parlament que premia Societat Civil Catalana pel foment a la convivència t’ho pots creure pràcticament tot. Aquí, en canvi, al Parlament, continuen amb l’espectacle al qual ens tenen acostumats de fa anys. La darrera pensada, pròpia d’un partit que té sempre com a primera prioritat les preocupacions reals de la gent, ha estat la de prohibir per llei que les institucions del país (m’esforçaré a repetir-ho) es refereixin al nostre país com a un país amb estructures pròpies de país. Certament, és una de les idees més liberals que recordo.
MANDAT. En Quim Torra insistia aquesta setmana en la necessitat de mantenir el rigor i la calma. És precís que aq…

Intencionadament / Intoxicar

INTENCIONADAMENT. El fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’oposa a l’arxivament de la causa contra el president Mas i les ex-conselleres Ortega i Rigau que han demanat les defenses. Considera que hi ha proves evidents (“sòlids indicis delictius”, tu!) de la intenció dels acusats de saltar-se la prohibició del Tribunal Constitucional d’organitzar una consulta sobre la independència. Sembla impossible que un simple procés participatiu, instrument modest de mobilització d’un moviment que reclama expressar-se políticament i decidir democràticament, pugui portar, a l’Europa occidental d’avui, a una persecució com la que cau sobre (amb el diputat Francesc Homs des del Suprem) els quatre polítics catalans. Sembla impossible, però el procés avança inexorablement cap a l’existència de presos polítics. Si acaba en condemna, no hi ha dubte, passarà a la història de l’estupidesa dels estats davant la reclamació de processos d’autodeterminació interns. Al Congrés dels Estats Unit…

Exclusió / Incitació

EXCLUSIÓ. La mort de mossèn Tronxo colpia la societat catalana encara a principis de setmana. Al seu funeral de dissabte a Berga hi assistien bona part de les principals autoritats del país, president i vicepresident inclosos. Als dos grans transatlàntics històrics/diplodocus de la premsa del país, “La Vanguardia” i “El Periódico”, però, la portada ignorava gairebé completament el traspàs d’una figura tan notable. Les edicions digitals de dissabte passat es limitaven a reproduir breus d’agència (de l’ACN, clar, sort que hi és) sobre la cerimònia de comiat. Res més. Pur tràmit. Sovint hem sentit a les seves plomes de referència parlar de manera més o menys directa de les greus exclusions que practica l’independentisme. Déu n’hi do, la voluntat d’ignorar la meitat del país que no els agrada. I així, passen els dies a la colònia, mentre nosaltres pensem com incloure’ls i ells com excloure’ns a base d’insults.
INCITACIÓ. El jutge del Tribunal d’Ordre Públic (blanquejat amb el nom d’Audièn…

Ambició / Encausat

AMBICIÓ. Està clar que l’Ada Colau vol arribar lluny. Hi té tot el dret. Aquesta setmana, la campanya de promoció d’un recull d’entrevistes a l’alcaldessa (“Ada, la rebel·lió democràtica”) publicat per Joan Serra, ens oferia un bon repertori de cops dedicats al líder de Podemos, Pablo Iglesias. Són dos galls en el mateix espai ideològic, però que es regalen una malfiança notable. Potser és per l’esperit stalinista que ha permès al professor liquidar al número tres del partit sense demanar l’opinió de ningú, en un exercici fulgurant de política des de baix; potser per l’èxit de Colau a l’hora de fagocitar les restes del comunisme més organitzat a Catalunya, mentre la IU de Garzón resisteix: els Comuns han integrat sense que ho sembli bona part de la mateixa gent que, d’Eulàlia Vintró a Imma Mayol, ha governat trenta anys la ciutat. I per tancar el cercle ara preparan el pacte amb el PSC.
ENCAUSAT. La fins fa no gaire gran veu de Societat Civil Catalana, acomboiada a tota hora pels mitj…

Unilateral / Viratge

UNILATERAL. Una comissió d’estudi del Congrés dels Estats Units ha abordat els processos d’autodeterminació en marxa, parant una atenció especial al cas català i criticant durament l’immobilisme legalista de la posició espanyola i europea al respecte. No busqueu cap crònica o anàlisi a “La Vanguardia” o “El Periódico”: la mateixa nit dedicaven zero caràcters a parlar-ne. Des de la distància, els experts acadèmics cridats a la comissió recordaven el precedent kosovar per a establir que cap norma de dret internacional prohibeix una declaració unilateral d’independència i que si els catalans optem per aquesta via la resposta de la comunitat internacional haurà de tenir en compte en primer lloc la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya i no pas l’ordenament constitucional espanyol. Com ha passat en gairebé totes les independències. Una veritable puntada de peu al cul del ministre García-Margallo.
VIRATGE. És el partit que més poder ha acumulat, amb el PSC, en els més de trenta-c…

Problema / Procés

PROBLEMA. Gotes en un oceà d’espanyolisme. Núria Parlón ha tornat a defensar el dret a decidir en un acte d’Òmnium, escortada pel regidor barceloní Gerardo Pisarello i l’alcaldessa de Badalona Dolors Sabaté. Ho ha fet invocant el referèndum acordat del qual ha parlat també aquests dies el socialista basc Odón Elorza. Són l’excepció. Per això no té sentit que l’alcaldessa de Santa Coloma parli de discrepància entre socialistes espanyols i catalans al voltant del referèndum. Pràcticament, ja no n’hi ha cap de descripància. Comparteixen anàlisi (això és una crisi de convivència), “solució” (promesa d’una reforma constitucional que saben que no es farà mai) i negativa (votar en referèndum què és allò que volem sobre la independència). L’únic problema real dels socialistes catalans, a hores d’ara, és el seu procés de convergència amb l’extrema dreta espanyolista i colonial a Catalunya.
PROCÉS. Dimecres, la CUP presentava la proposta del seu grup per a l’organització del procés constituent.…

Inspecció / Inversions

INSPECCIÓ. Els números són espectaculars. Si durant el segle XVIII la Catalunya ocupada pels Borbons va ser el territori d’Europa amb una proporció més espectacular de soldats damunt del terreny (més que a tot l’Imperi colonial americà!), ara el signe de la dominació són els inspectors d’hisenda. Catalunya ja era un país tradicionalment ple de bars a cada cantonada, però ara també ho és de forns i de funcionaris de l’administració perseguint el frau fiscal. Aquesta setmana s’ha fet públic que les inspeccions a Catalunya han augmentat el darrer any d’un 45%, per un 8% en el cas d’Espanya. El diputat Oriol Amat hi afegia a les xarxes socials una dada encara més interessant: amb l’augment d’un 45% d’inspeccions a Catalunya s’ha detectat un 7% més de frau; amb el l’increment d’un 8% a Espanya, un 27%. I tot i així, cada any que passem de dependència, el rasclet que aniran passant serà més punxegut.

INVERSIONS. Si hi ha una oportunitat en la qual el dependentisme es posa patètic és quan ne…

Desglaç / Ingressar

DESGLAÇ. Dimarts el president Puigdemont rebia al Palau de la Generalitat al líder socialista espanyol Pedro Sánchez. La cita va estar envoltada d’un aire de visita oficial d’Estat que ja ens va bé. Normalitat institucional. Dos països que volen mantenir bones relacions. Els de la tercera via, però, com de costum, tornaven a obrir tota mena d’expectatives tot i l’evident buit que les sustenta. Una de les incògnites més atractives de l’immediat futur rau a saber quan durarà aquesta pantomima del referèndum que tothom sap impossible, però a on tots fan veure que hem retornat. És discutible si cal arribar al 50% dels votants o si (com em sembla a mi) n’hi ha prou amb un 48 a 39% dels qui han acceptat el plebiscit. El que fa vergonya intel·lectual discutir és si hi haurà alguna vegada o no un referèndum legal i acordat mentre acceptem la legalitat espanyola.

INGRESSAR. Amb la histèria del PP i de la caverna mediàtica madrilenya desencadenada, la Diputació de Barcelona ha estat potser la p…

Demonitzar / Desconnexió

DEMONITZAR. Un dels quinze fundadors de Ciudadanos ha entrat a la Real Academia Española de la llengua, fundada en temps de l’altre Felip de Borbó, el cinquè de Castella. En substitució de Martí de Riquer. Coses. Sobta la capacitat de Félix de Azúa per a insultar col·lectius sencers. De fet, milions de catalans. Diu que eduquem els nostres fills en l’odi a Espanya. Un veritable improperi contra tot el col·lectiu de mestres i professors i centenars de milers de mares i pares que estem encantats amb la immersió lingüística (on n’hi ha), el sistema que fa uns mesos, el 27-S, van tornar a triar gairebé tres de cada quatre votants catalans. Es tracta de demonitzar l’enemic per justificar la repressió? No voler dependre del “Congreso de los diputados” (amb perdó) significa odiar els espanyols? Ell odia als portuguesos i els francesos per no voler que decideixin per ell

DESCONNEXIÓ. L’Ana Pastor (la periodista) va visitar la ràdio pública del país i va reconèixer que, abans del 9-N, ja va no…

Catalanofòbia / Creditors

CATALANOFÒBIA. Com la setmana anterior, aquesta ha vingut carregada de noves mostres de supremacisme espanyol contra els catalanoparlants. Les xarxes de la caverna bramant contra Miguel Ángel Román un periodista de la cadena esportiva BeIN Sports per gosar parlar el català “en obert” quan pensava que no ho estava. Ja sé, pensareu que de cafres n’hi ha a totes bandes. Però per comprovar fins a quin punt està estesa la cultura del menyspreu de les autoritats i els representants polítics espanyols contra la nostra llengua només cal resseguir les intervencions dels seus diputats davant del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del Parlament Europeu, tot traient importància a la denúncia, per part de la Plataforma per la Llengua, de 37 casos de vulneració de drets fonamentals a diferents indrets dels Països Catalans (especialment, al País Valencià) per l’únic motiu d’atrevir-se a emprar amb normalitat la llengua catalana. Increïble.
CREDITORS. Després dels successius fias…

Reiniciar / Verbalisme

REINICIAR. Ho hem dit ja tantes vegades que costa d’entendre que no ens hi estem posant de manera més urgent, pública i notòria. És el gran espai obert per tornar a generar il·lusió i engrescar més catalans. Emprant tots els mitjans al nostre abast. També, els de comunicació públics. Els nostres adversaris ho criticaran tot, així que, nosaltres, a la nostra. El cap de setmana passat, sota els auspicis de la plataforma Reinicia.cat va començar la convenció constitucional catalana. Dimarts, després de substituir amb pena immensa la presidència de Muriel Casals, Lluís Llach prenia el relleu al capdavant de la comissió parlamentària d’estudi del procés constituent. Cal crear sinèrgies potents. Que els processos popular i institucional es retro-alimentin. En particular, si esclata l’acció repressiva de l’Estat contra el Parlament.
VERBALISME. Som en temps contradictoris. Tothom sap que la repressió de les institucions espanyoles contra el Govern i el Parlament ha de començar d’un moment a …

Poders / Realitat

PODERS. Si la cosa no canvia podem continuar amb un govern espanyol en funcions fins l’estiu; si encara empitjora, tindrem un any sencer de ració extra de Rajoy. Però, si la policia política del ministre Fernández Díaz mai no descansa, la tramoia de l’estat tampoc. L’encalçament de cada divendres als catalans es manté furibund. Però no només. Aquesta setmana, un dels portaveus del PP, el modèlic Pablo Casado (menys forçat que la jove Levy, tan impostada en les seves aparicions de faristol que fa peneta), ha afirmat amb contundència que mentre governi el seu partit Arnaldo Otegi no serà candidat a res. Resulta difícil acreditar d’una manera més fefaent allò que ja sabem per al cas català: que els tribunals espanyols, pel que fa a la qüestió de la sobirania, actuen com un sol home al dictat del poder executiu. Una divisió de poders modèlica.
REALITAT. Mentre els polítics espanyols fan voltes i més voltes per no parlar de Catalunya, la darrera enquesta del CIS tornava a reblar el clau. Q…

Indult / Perseguits

INDULT. Mentre la idea d’Europa es desfà dia a dia, molt penosament, entre la sorra de les platges de les Illes gregues, les vulneracions de drets fonamentals i l’intercanvi de favors amb un règim, el turc, de tot menys democràtic, Marcel Surià, l’exalcalde convergent de Santa Fe del Penedès, passa els seus primers dies a la presó de Can Brians. El seu delicte: la ingenuïtat de pensar que facilitant-los papers contribuïa a donar-los una vida digna. Mentre els grans xoriços esquien a Baqueira o es llancen a l’aigua des de iots exclusius, aquest independentista entra a la presó. Si no ho fos, ben segur, el Govern espanyol li hauria atorgat algun dels milers d’indults que acostuma. Gent Surià és la que necessitem per fer la nova República. Sobre uns fonaments d’humanitat més sòlids.
PERSEGUITS. Ho hem vist en el cas d’Inés Arrimadas; quan fan ús només puntual del català, el seu perfil de twitter acostuma a ser objecte immediat de crítiques per part dels propis seguidors. Ara, Albert Rive…

Descol·locats / Forts

DESCOL·LOCATS. De Pérez Reverte a Alfredo Urdaci, l’Espanya rònega ha reaccionat amb una histèria demencial contra el primer discurs de Gabriel Rufián al “Congreso” espanyol. Tot i que no ha fet sinó repetir els mateixos missatges dels darrers tres mesos. Fins i tot en això es demostra que no els interessa en absolut la nostra opinió. Reconec que tenia dubtes sobre la idoneïtat de la candidatura de Rufián: ara, vist (més enllà dels platós de 13tv) com treu de polleguera la carcúndia mesetària els he esvaït tots de cop. Rufián representa milers i milers de catalans, com ara un servidor, amb orígens parcial o totalment aliens a Catalunya. Un país construït sempre històricament (mal que els pesi als qui voldrien viure de perpetuar la divisió interna) amb l’aportació de gent de pas. Una màquina de fabricar catalans. Si no abans, des de l’arribada massiva d’occitans a les acaballes del segle XVI.
FORTS. Resulta especialment trist contemplar el grup dels QWERTY posar-se tan i tan sovint de …

Compi / Delegació

COMPI. Sí, els catalans tenim encara més motius que els espanyols per reclamar la República. Els Borbons, plens d’odi al nostre país (renuent fins a la violència a la seva implantació) han estat una veritable xacra moral i política, des del seu primer rei guillat, també, com el d’ara, de no Felip. Però més enllà de les circumstàncies històriques, monarquia suposa en essència furt democràtic. Alguns potser pensaven que amb la substitució del “campechano” vividor de rendes pel seu fill, el “preparao”, un monarca més professional, tot quedaria solucionat. Aquesta setmana, a través del missatge “sé fuerte” de la reina (vetat als mitjans oficials), hem sabut del tipus de relacions que estableix la família del monarca amb l’entorn oligàrquic espanyol. Perquè no és un problema de qui fa de rei, sinó d’una institució sense control democràtic i d’un republicanisme espanyol impossible a la pràctica.
DELEGACIÓ. Fa feredat. El camí de seguidisme total emprès per Miquel Iceta porta el PSC de cap a…

Arriscar / Coalició

ARRISCAR. Els alcaldes de Celrà i Viladamat han estat els primers. Després ha arribat la valentia de la jove alcadessa de Berga. Els primers, tot i haver rebut les corresponents requisitòries, es neguen a subministrar cap informació a l’Audiència Nacional espanyola, tribunal especial que s’ha proposat perseguir les declaracions dels ajuntaments catalans a favor del trencament amb el Regne d’Espanya. La segona, ha estat imputada en negar-se a despenjar l’estelada de l’Ajuntament en jornada electoral. Aquests tres batlles de la CUP obren el front de la desobediència de manera coherent amb el posicionament que l’organització ha defensat fins ara. Cal que no els deixem sols, ni als seus respectius pobles, ni entre els més de vuit-cents ajuntaments adherits a l’Associació de Municipis per la Independència. Si tinguéssim mil com ells i ella ja hauríem guanyat.
COALICIÓ. Soscavar els interessos morals i materials de Catalunya, sotmetre-la, és el principal ciment del sistema polític espanyol.…

Platocràcia / Regressió

PLATOCRÀCIA. El debat d’investidura al “Congreso” ha resultat lamentable. Com ja és costum a la política espanyola, els actors principals (mai més ben dit) han tornat a decidir que els continguts reals no importen, que només cal representar. Com fan cada nit de dissabte a la Sexta des de fa tres anys. L’enverinament de populisme arriba a nivells de premi. La incapacitat per a entomar els reptes fonamentals del país, com ara la sortida irreversible de Catalunya, les dures condicions que la “troika” exigirà per mantenir el finançament d’un estat que es dessagna endeutat, la continuïtat del model econòmic improductiu de la bombolla, els nivells esfereïdors de pobresa, la precarietat laboral creixent o l’eixamplament per dalt d’una piràmide d’edat que posarà el sistema públic de pensions en estat de fallida a partir de 2018. I entretant, els suposats líders que haurien de cavalcar aquesta gravíssima situació és dediquen a fer teatre.
REGRESSIÓ. Alejo Vidal-Quadras llançava el seu tuit de …

Naturalitat / Perdedors

NATURALITAT. L’europarlamentari socialista Javi López ho expressava aquests dies a les xarxes socials. L’onada és francament terrible. De por. L’extrema dreta governa, amb les seves polítiques ultres i l’aplicació de perilloses reformes constitucionals, a Polònia i Hongria. Però més enllà del pèndol dels antics països sota l’òrbita soviètica, encapçala també les enquestes electorals a països tan teòricament modèlics com ara Holanda, Suècia o Àustria. A les darreres eleccions regionals hem vist com està de forta a França i com s’organitza i creix a Alemanya. Aquest moviment, combinat amb la crisi oberta de la Unió Europea, el retraïment dins dels estats i l’aixecament de fronteres dibuixen un escenari per sortir corrent. I entretant, a Espanya, personatges com el president de la Lliga de futbol, Javier Tebas, es permeten lloar-la públicament.
PERDEDORS. Societat Civil Catalana crida a manifestar-se a per reclamar l’estanquera, una bandera de part, sentida per una respectable minoria, a…

Hologrames / Llibertat

HOLOGRAMES. L’intent fallit d’investidura espanyola ha tornat a demostrar que els independentistes no existim. Apartheid institucional. Ells ja han desconnectat de la majoria de la societat catalana. Per això poden repetir com un mantra, de manera tan irresponsable, afirmacions com la de la suposada fractura que es viu a Catalunya (com és de dur per ells que la nostra marxa no hagi suposat encara ni la cremadissa d’un contenidor!). Pedro Sánchez Gump oferia diàleg a tothom en el seu debat fallit. Excepte a ERC i Democràcia i Llibertat. Afirmava per activa i per passiva que no existia la possibilitat d’una majoria d’esquerres, tot i que els grups catalans, per activa i per passiva l’hi oferien. Entretant, la premsa dependentista catalana es movia en paràmetres semblants: Enric Juliana dedicava setze paraules a analitzar el paper dels diputats catalans en tot plegat en la seva crònica del segon dia de debat
LLIBERTAT. Punt i final a sis anys i mig de vergonya. 2331 dies d’oprobi. Un E…

Desaforat / Enrere

DESAFORAT. Tots a una, el dependentisme no desaprofita cap oportunitat per victimitzar-se. Aquesta setmana, el nomenament d’una nova cúpula directiva a la Televisió de Catalunya ha estat una nova oportunitat per sortir-hi en tromba. L’objectiu principal, en aquest cas, un periodista compromès amb el país, en David Bassa. Els cou que la veu dels mitjans públics catalans es correspongui amb la majoria del país: no poden esborrar-nos del mapa, però intenten fer veure de mil maneres que no hi som. I sí, hi som i som majoria. Els cou, sobretot, perquè la televisió que blasmen és la que tria més d’un quaranta per cent dels catalans per informar-se i perquè és líder d’audiència al país. La seva impostura es detecta només de passar-hi el dit: ni una sola línia dedicada a analitzar el motiu pel qual la meitat dels catalans no existeixen per a Televisió Espanyola.
ENRERE. Amb ressò des dels mitjans més “hooligans” del dependentisme a Catalunya, a la desesperada, dins el paquet d’ofertes territo…

Colonial / Clavagueres

COLONIAL. Un procurador habilitat per actuar davant els Jutjats de Badalona ha fet rebutjar un escrit presentat en català titllant-lo de “llengua estranya”. En contrast amb l’extrema generositat/feblesa (massa, com de fàcil és fer-los canviar de llengua!) amb la qual es captenen els catalanoparlants, hi ha qui actua amb total menyspreu pels usos, els costums i el patrimoni cultural del país on viu. Realment, costa d’entendre d’on els brolla tant supremacisme i una capacitat tan desbordant de menyspreu al país i la gent que els acull. Hi ha per a qui mig segle és poc temps per aprendre una llengua romànica veïna per tants conceptes a la seva llengua materna. Com sempre, a més, el menyspreu es gira del revés, 180 graus, i s’acusa els catalanoparlants de pretendre imposar la seva llengua. I així tot.
CLAVAGUERES. Després que la premsa letona hagi desvetllat aquests dies nous indicis de les maniobres combinades de les policies polítiques russa i espanyola per tacar amb una nova empastifad…

Alliçonar / Cal

ALLIÇONAR. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit alliçonar l’administració catalana sobre com cal utilitzar la llengua del país. Diu que recomanar-ne un ús preferent equival a un atac a la llibertat d’expressió dels funcionaris. L’argument és tan psicodèlic que fa riure. Entretant, la crua realitat és que, al Principat, es redacten un misèrrim 12,2% de les sentències en llengua catalana. Ja se sap, en la mentalitat imperial de la majoria de l’estament judicial a Catalunya, el bilingüisme sempre és per als altres. Trepitjar cada dia, de manera flagrant, els drets dels catalanoparlants als jutjats no és precisament una carta de presentació gaire lluïda per anar impartint lliçons. Si vol començar bé, el nou president del TSJC ja té camp per recórrer. Naturalment, no ho farà i nosaltres haurem de pensar en una justícia realment arrelada al país, la de la nova República.
CAL. El PSOE, una vegada més, incapaç d’assumir el seu passat. La seva responsabilitat en els …

Subvencionats / Supervisat

SUBVENCIONATS. Com ens té acostumats en la seva magnífica secció “Pareu Màquines”, a l’ARA, l’Àlex Gutiérrez ens ofereix un punt de vista molt recomanable. Aquesta setmana ha posat damunt la taula l’espectacular via de finançament del Govern espanyol a un dels diaris de referència de l’espanyolisme. Si això no és irregular, què podria ser-ho? Segur, segur que “El Mundo” ens oferirà una profunda investigació periodística (sense necessitat de talps ni filtracions oficials) sobre de quina manera s’aconsegueix una concessió de TDT a cost zero i, alhora, la capacitat de rellogar-la a un tercer, poc després, pel mòdic preu de setanta milions d’euros. Senzillament espectacular. Ah, i sobretot, recordeu una premissa bàsica de tot bon tertulià dependentista: els mitjans catalans estan tots a favor del procés (!) per què viuen de les subvencions de la Generalitat.
SUPERVISAT. El judici pel denominat cas Nóos ha continuat aquesta setmana amb la declaració d’un dels principals encausats, l’insubo…

Pensar / Respecte

PENSAR. La setmana del Mobile World Congress ha vingut marcada per la vaga dels transports metropolitans de Barcelona, particularment incòmoda en el cas del Metro. L’alcaldessa de Barcelona l’ha qualificat de desproporcionada i ha fet publicar els salaris dels treballadors, fet que ha permès descobrir que, com arreu, per desgràcia, al final, és la capacitat de pressionar l’amo allò que acaba per determinar l’estatus laboral. Una part notable de l’espai ideològic de l’esquerra que dóna suport al govern municipal de la capital ha manifestat la seva incomoditat patent. Si més no, el conflicte ha de servir per avaluar en carn pròpia fins a quin grau de demagògia sectària som capaços d’arribar, de vegades, des de l’oposició al poder. Exactament la mateixa que ara des de molts racons del quadrilàter se’ls aplica a ells disparant indiscriminadament contra el dret de vaga.

RESPECTE. El socialista Javier Lambán, president d’Aragó, ha visitat aquesta setmana el president de la Generalitat per a…

Hara-Kiri / Incomprensible

HARA-KIRI. És ben bé que tot és relatiu. Qui ens havia de dir que trobaríem a faltar la “fermesa catalanista” de Pere Navarro i Maurici Lucena. La direcció dels socialistes catalans s’ha empassat el gripau del pacte del PSOE amb el partit nascut de l’anti-catalanisme més visceral sense dir ni piu. Digestió instantània. Està per veure, en canvi, que diran alguns dels elements del partit al territori, com ara els 52 alcaldes del PSC que formen part amb els seus ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència. Per exemple, davant l’atac del text a la immersió lingüística, que el partit havia defensat sempre fins ara. Per no parlar de pesos pesants de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que havia afirmat fins ara (i ha mantingut a les xarxes socials també després del pacte) que el PP i Ciudadanos són la mateixa cosa.

INCOMPRENSIBLE. Després de la marxa precipitada de l’alcalde de Girona, l’entrada d’Albert Ballesta des del número di…