Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

Censura / Fallida

CENSURA. La nova presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recollia dimarts la Creu de Sant Jordi atorgada a la Fundació La Marató de TV3. Entretant, el comitè d’empresa de l’ens ha convocat durant la setmana diverses jornades de vaga: més que talls d’emissió, el que es podia demanar és, com a mesura de protesta, respondre a la censura del vídeo d’Empar Moliner sobre la suspensió del decret de pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional. Resulta increïble que vagin passant els dies i encara no sigui accessible a través del web de la CCMA. Això, d’entrada. A més, algú hauria d’assumir la responsabilitat per la decisió presa. I com més temps passi, de més alt caldrà exigir-la. Modestament, des d’aquí hi insistirem: no podem caure en les perversions dels nostres adversaris contra els drets fonamentals. No, això no. De cap manera.
FALLIDA. Una nit d’estiu van trucar Zapatero i li van exigir un canvi de la sacrosanta constitució per a assegurar que el retorn …

Referèndum / Reformable

REFERÈNDUM. Justament, al dia següent de la sempre important assemblea general ordinària de l’ANC, el diari “Ara” titula en portada amb la proposta de referèndum dels Comuns que mai votarem. A la nit, Jessica Albiach visitava el 3/24 mentre Albano Dante Fachín desfilava davant d’en Cuní. Increïble l’espai que els mitjans del país atorguen als QWERTY. Tothom sap que mai hi haurà un referèndum acordat amb el Govern espanyol, no només perquè hi ha 253 diputats explícitament contraris, sinó perquè el Tribunal Constitucional ja ha sentenciat reiteradament que per fer un referèndum d’aquestes característiques no val l’article 92, sinó que és imprescindible abans una reforma agreujada de la Constitució. És a dir, uns 253, però a favor. La veritable curiositat rau a saber quant temps aconseguiran els comuns mantenir unflat un globus tan atrotinat com aquest.
REFORMABLE. Aquesta setmana, acomboiat per en Sergi Picazo (autor d’un llibre-entrevista al cap de llista comuner que surt per Sant Jord…

Pacte / Pinça

PACTE. Era prou evident, però aquests dies hem tingut constància, encara més clara, a través d’un confident de la policia, que el Govern espanyol sabia des dels anys noranta que la família Pujol disposava de diners dipositats en comptes a Andorra. Segons sembla, hauria estat durant l’exhaustiva batuda policial de suposada lluita antiterrorista, anterior a la celebració dels Jocs del 92, quan la qüestió hauria quedat al descobert. Resulta difícil no veure en l’actitud del president, poc exigent ja aleshores envers la presència diferenciada de l’esport català en l’esdeveniment, alguna mena de rerefons estrany. I encara, després, pensar que el Govern espanyol mai va deixar caure que disposava d’aquesta informació resulta poc creïble. Silenci a canvi de la perpetuació de l’autonomisme. Amb sortida definitiva a la llum com a càstig per l’alineament independentista. De calaix.
PINÇA. Una part de l’independentisme pugna per reconvertir l’acord circumstancial, fet per a concórrer plegats a un…

Interessats / Oberts

INTERESSATS. Naturalment, ningú no farà un gest excessiu fins que nosaltres fem el pas. No podem demanar als altres allò (el compromís, amb el risc que comporta) que nosaltres no estem disposats a oferir primer. Déu n’hi do, però, els indicis de l’interès que el cas català desperta al món, en especial, després del mandat democràtic del 27-S. En acomplir-se els primers cent dies de Govern, la Generalitat ha informat que el president Puigdemont s’ha reunit ja amb dues dotzenes de representants estrangers. El conseller Romeva continua la seva ronda d’entrevistes als mitjans internacionals (aquesta setmana, Flandes) i el Parlament suís constitueix un grup de seguiment del conflicte català. Entretant, al Parlament europeu, alguns dels diputats catalans han participat en una trobada amb un ampli ressò. Imagineu-vos el dia que ens hi posem de veritat.
OBERTS. L’economia del país, tot i anar amb una mà lligada a l’esquena (per cert, com deu estar la negociació sobre els possibles vols de comp…

Engany / Generosos

ENGANY. La Comissió europea ha reaccionat amb indignació (encara més gran que la d’Esperanza Aguirre pel cas Aznar) davant la constatació del falsejament per part del Govern espanyol de les dades del dèficit públic. Aquesta setmana, gràcies a un altre estudi de la mateixa Intervenció General de l’Estat, hem sabut que l’administració central de l’Estat és l’única que gasta més ara (un 4%) que en 2010; en el mateix període, les comunitats autònomes han retallat per valor d’un 13% i els ajuntaments d’un 21%. Certament, la càrrega del subsidi d’atur i de les pensions a través de la Seguretat Social hi té un pes important, sí, però, i la despesa militar? I la follia inacabable de l’AVE? Aquests dies hem sabut que el Govern espanyol gasta 3.000 MEUR en la construcció de quatre submarins, el primer dels quals ha hagut de ser reformat d’entrada per excés de pes. Esperpèntic.
GENEROSOS. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, novament, aquesta setmana, ben actiu a la premsa europea, té prevista…

Consulta / Endeutament

CONSULTA. Una altra cosa no, però, amb la seva cara dura habitual, la que miraculosament tothom acostuma a confondre als mitjans amb un senyal pregon de simpatia i intel·ligència, Miquel Iceta acostuma a dir sempre la veritat. Aquesta setmana ens hi ha delectat amb l’afirmació segons la qual cada vegada li agraden menys les consultes, perquè les preguntes les condicionen massa. Dita, per cert, amb tota la intenció, just després que els QWERTY llancessin a bombo i plateret les seves propostes de pregunta per al referèndum que mai es farà i tothom sap que mai es farà, començant per ells mateixos. Certament, la frase té la seva lògica: a mesura que l’independentisme creix, n’Iceta té menys ganes que la nostra majoria pugui manifestar-se a les urnes. El pendent antidemocràtic al qual els està portant el dependentisme sembla no tenir aturador.
ENDEUTAMENT. Mentre el vicepresident Junqueras continua fent l’impossible per quadrar uns pressupostos impossibles, els economistes David Ros i Pere…

Bufetada / Comprar

BUFETADA. Si volem ser un Estat independent hem de començar a actuar com a tal. És el consell de l’exdiplomàtic britànic Shaun Riordan entrevistat aquesta setmana en una peça interessantíssima a Vilaweb. Es tracta d’oferir a la comunitat internacional capacitat d’iniciativa i solucions imaginatives als problemes que afecten tothom. Noruega com a model de petit país amb un creixent paper internacional construït amb intel·ligència. Un exemple excel·lent del tipus de coses que podem fer és la iniciativa del president Puigdemont de fa dies d’adreçar-se a la Comissió europea per insistir en la voluntat del Govern català d’acollir alguns milers de refugiats. Aquesta setmana, el comissari d’Immigració Dimitris Avramopulos ha propinat una sonora plantofada a l’executiu espanyol en funcions en lloar l’actitud de la Generalitat i, alhora, blasmar la passivitat i la intervenció dels de Rajoy. Centrem la nostra acció en aquest problema global. Amb desobediència i unilateralitat si cal.
COMPRAR. D…

Olé / Pagar

OLÉ. Espaterrant. Catalunya pateix una deficiència congènita de treballadors públics. El manteniment aquí d’uns serveis públics de qualitat suposa un esforç ingent per part dels funcionaris i la resta del personal laboral al servei de les administracions del país. Per això resulta del tot espectacular llegir notícies com aquesta, relativa a la integració de 20.000 treballadors externs a la Junta d’Andalusia, molts d’ells, amics i familiars d’alts càrrecs i militants socialistes. No només s’ha produït un frau brutal durant anys en els cursos de formació amb fons europeus, sinó que ara el personal que se n’ocupava ha estat funcionaritzat. Per acabar-ho d’adobar, la mateixa Junta d’Andalusia ha reconegut que fins a 1.800 d’aquests treballadors no tenen en aquests moments cap funció assignada, de manera que estan, literalment, “mano sobre mano”. El cost calculat: 100 MEUR anuals. Un país modèlic que hem de continuar sostenint.
PAGAR. L’espanyolisme acostuma a invocar per terra, mar i aire…

Memòria / Números

MEMÒRIA. El Regne d’Espanya no disposa de prou recursos per desenterrar els milers de morts que encara resten a les cunetes. El segon país en desapareguts després de Cambodja, diuen. Potser el tercer, si hi comptem Colòmbia. La Cultura és objecte d’un percentatge d’IVA de rècord a Europa, que l’ha convertit en un autèntic luxe. Però per a algunes coses (no per a transferir a les autonomies el que pertoca al Govern espanyol per la Llei de la Dependència) sí hi ha diners. Com ara, per a gastar-se en deu anys 160 milions en fer un museu sobre la monarquia. No n’hi ha prou amb mantenir la col·lecció reial del Prado. Ni les del Palau i l’Armeria reial. Ara calia fer tot un museu en edifici annex a major glòria dels Borbons, amb un cost anual de manteniment d’entre 5 i 7 MEUR. Sort que la República espanyola ja la tenim al caure.
NÚMEROS. Rajoy ha agafat la calculadora i els números li surten: és possible que l’esclat d’una nova i darrera onada de casos de corrupció que afecten el PP hi tin…

Irregularitats / Llengua

IRREGULARITATS. Mentre les informacions panamenyes cauen dia a dia, esquitxant personatges de la via pública d’aquí i (sobretot) d’allà, es destapen nous casos de corrupció en el Partit Popular. Aquesta setmana, a més de la detenció de l’alcalde de Granada, hem sabut també de les irregularitats fiscals comeses per l’expresident espanyol José María Aznar, que li han costat una multa d’Hisenda de 70.000 euros. També que, com qualsevol altre contribuent, Aznar s’hi va reunir en persona amb Montoro per discutir-ne l’abast. Déu n’hi do, l’import no declarat devia ser interessant. Així que, ben segur, els mitjans i la classe política espanyola, com un sol home es llançaran sobre ell i la seva família, exigiran a Aznar que renunciï als privilegis propis de la seva condició d’expresident i la UDEF s’hi abraonarà amb tot. O això només passa amb els expresidents de la Generalitat? No, oi?
LLENGUA. L’afer Koiné encara porta cua. Per més que no sembli encertat, és tanta la brossa que els seus crí…

Confluència / Exportem

CONFLUÈNCIA. TV3 convoca, després d’un dels “Polonia” més memorables en molt de temps, els representants de les sis forces polítiques amb representació al “Congreso de los Diputados”. Sobta la insistència en referir-se al Partit Popular com el partit més votat el 20-D, quan la realitat és que va ocupar la sisena i última (amb permís d’Unió) posició a Catalunya. Sobretot, però, el que sorprèn és el tàndem que formen socialistes i “naranjitos” (per cert, tercera i cinquena força a les darreres eleccions espanyoles aquí) a l’hora de negar el dret a l’autodeterminació dels catalans. La millor constatació, la que des de “Temps de Sedició” us reitero de fa setmanes: la manca d’un projecte col·lectiu per a Espanya, més enllà d’ocupar el poder. Joan Tardà els ho recorda amb alçada i Francesc Homs rebla el clau: ells tenen un Estat però no tenen il·lusió, nosaltres, exactament al contrari.
EXPORTEM. La influència dels amics del Golf, dels xeics àrabs companys de farres reials, havien aconsegui…

Blocar / Condicionar

BLOCAR (i III). Un d’aquests nous coordinadors d’Iniciativa, David Cid, ha llançat la seva diatriba particular contra les formacions d’esquerra independentista tot afirmant que ells són els únics que no han fet mai per acció o per omissió un president de dretes. A banda de les disquisicions sobre què significa en polítiques d’esquerres fer president José Montilla o Jordi Hereu, la seva aposta pel referèndum consentit per Espanya els situa en una forta contradicció: atès que, com ells coneixen perfectament, tres quartes parts dels espanyols (començant per la majoria dels votants de Podemos) no són partidaris de cap referèndum a Catalunya, defensar-lo significa esperar un permís que mai arribarà. Així que ells no han fet mai un president de dretes però en canvi s’avenen a blindar una Monarquia que tenim la certesa que governarà cada dècada la dreta neofranquista espanyola.

CONDICIONAR. Arran de les negociacions per formar govern, la política espanyola continua caient pel pendent del des…

Blocar / Blocar

BLOCAR (I). L’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, expressava aquesta setmana el seu convenciment (compartit per alguns independentistes) que sense referèndum, el procés morirà d’inanició. Aquesta certesa, naturalment, esperona els socialistes catalans i espanyols a plantar-se encara amb més força immobilista. El negociador del PSOE, Antonio Hernando, admetia entretant que gairebé l’única proposta inacceptable de Podemos ha estat el referèndum a Catalunya. La conclusió d’una part substancial dels adversaris de la independència és que cal mantenir-se forts sense fer cap concessió a l’exercici de la democràcia: al contrari d’allò que nosaltres fa quatre anys que demostrem al carrer i a les urnes, ells estan convençuts que no som una comunitat política amb dignitat. Ens tocarà a nosaltres, els propers mesos, tornar a demostrar si ho som o no. Si estem disposats a conformar-nos o a saltar la paret, encara que sigui amb risc de caiguda.
BLOCAR (II). Iniciativa ha celebrat la se…

Venturós / Xaladura

VENTURÓS. Valgui la redundància, dimarts va ser un dia venturós per al procés. Junts pel Sí i la CUP van aconseguir pactar “in extremis” una esmena transaccional per tirar endavant la moció de ratificació de la Declaració del 9-N. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Aquell dia, el prestigiós diari italià “La Stampa” publicava una entrevista al conseller d’Exteriors per demostrar, una vegada més, que el procés d’independència de Catalunya no interessa ningú al món. També, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, decidia no comparèixer davant la jutgessa que l’havia cridat a declarar com a imputada per negar-se a despenjar l’estelada del balcó consistorial. Tres casos en els quals, diverses instàncies de l’Estat espanyol hauran de decidir si continuen endavant amb l’aplicació de mesures de violència judicial que enconaran la situació o si pleguen veles i deixen fer demostrant que aquí ja no manen. O sigui, un veritable “win-win” per a l’independentisme.
XALADURA. Han perdut completament els paper…

Panamà / Retallades

PANAMÀ. Hem rigut força aquesta setmana amb totes les mencions de la premsa espanyola als molts líders mundials implicats en l’afer de l’elusió fiscal a través de societats domiciliades al país centre-americà; un destí, per cert, que Espanya va deixar de considerar paradís fiscal, coincidint amb la signatura de sucosos contractes d’empreses espanyoles per a l’ampliació del Canal. Com no, sobre la participació del petit dels Pujol Ferrusola en una operació relacionada amb la compra d’oficines del Santander, per la qual la UDEF mira d’empaperar-lo des de fa dos anys. No hi ha hagut, en canvi, prou espai per abordar-ne a fons casos com el de la infanta Pilar de Borbó, germana del rei abdicat. Quan les guspires del cas Urdangarin comencen a deixar de cremar, un nou afer de la Monarquia espanyola relacionat amb la construcció d’un patrimoni senzillament espectacular. Segur que del seu germà no en surt res.
RETALLADES. Fins i tot l’òrgan creat pel govern espanyol per al control del dèficit,…

Intel·lectuals / Mandat

INTEL·LECTUALS. El politòleg Ignacio Sánchez Cuenca (València, 1966) acaba de publicar una obra formidable que porta per títol “La desfchatez intelectual”. Retrata l’estultícia habitual amb la qual escriptors com ara De Azúa, Savater o el panameny Vargas Llosa actuen com a energúmens de la ploma dictant lliçons de temes que desconeixen absolutament. Catalunya hi és molt present, com a objectiu habitual de diatriba. El més deliciós són les pàgines dedicades a Javier Cercas, on es retrata de quina manera l’autor gironí és capaç de defensar una proposició i exactament la contrària a cada moment. El 9N la necessitat de fer un 27-S; el 27-S la de fer un 9-N. Canviar d’opinió, sense cap rigor, tantes vegades com calgui. A la nit de la ràdio comtal, Joan Maria Pou en fa un esment laudatori del llibre, però, just en acabar-lo, emet el clàssic judici del català mesell: si l’escrivíssim aquí, seria igual. Discrepo. No. En absolut.
MANDAT. Han tornat a sumar tots els vots de Ciudadanos, PSC, PP …

Enquestes / Giragonses

ENQUESTES. La repetició d’eleccions guanya enters. Només una baixada de pantalons fins als turmells dels de Pablo Iglesias, sembla poder evitar-ho. La veritat és que un servidor era dels qui estava del tot convençut que, al final, la darrera nit, arribaria la Gran Coalició. El cert és, però, que les darreres enquestes apunten a un reforçament del bloc dretà de l’hemicicle espanyol, amb la suma del PP i Ciudadanos apropant-se a la majoria absoluta. Si la darrera setmana la demoscòpia rebla el clau, serà difícil que els populars no juguin a fons la carta de la repetició electoral: fins i tot perdent-hi uns quants diputats, en conservarien la primera posició i el dret a encapçalar el govern, amb els de Rivera completament lligats de peus i mans a donar-los suport. És possible que, fins i tot, no tinguin ni tan sols prou marge de maniobra com per imposar la sortida de Rajoy.
GIRAGONSES. Mentre a Madrid exigeixen el seu dret a governar (Rivera “dixit”) tot i haver aconseguit 40 de 350 dipu…

Caixa B / Covards

CAIXA B. De l’entrevista al president espanyol va destacar també la seva insistència en el fet que la corrupció no es un fenomen generalitzat a Espanya. Aquesta setmana, perquè la realitat és tossuda, hem conegut nous afers relacionats amb irregularitats d’instàncies tan simbòliques de l’Estat com l’aparell diplomàtic i l’exèrcit. Mentre els mitjans dependentistes continuaven amb les seves campanyes habituals per posar en qüestió cada partida de despesa de la Generalitat, començant pel salari del president, s’ha fet públic que les ambaixades operen una part dels seus pagaments, com a norma, a través d’una caixa B; també s’ha sabut que desenes de pilots militars, gairebé un centenar (!) s’han declarat culpables d’un frau massiu pel cobrament d’indemnitzacions per falsos trasllats, a fi d’evitar la presó i la sortida de la carrera militar. Com va dir Rajoy, Espanya és un gran país.
COVARDS. El diputat comunista i suposadament independentista Joan Josep Nuet va optar novament per no vota…

Apartheid / Buit

APARTHEID. No patiu, que de la magistrada Àngels Vivas no us en parlarà ni “La Vanguardia” ni “El Periódico”. Enric Juliana està massa ocupat ficant en el mateix sac tot l’independentisme català i la Lega Nord. Enric Hernández, analitzant un per un els moltíssims perills que es deriven del procés. En canvi, n’ha fet menció el diari “Abc”: cinc vocals del Consell General del Poder Judicial han emès un vot particular contra l’elecció d’Antonio Recio (el candidat conservador del govern espanyol) com a president del TSJC, tot assegurant que la magistrada Vivas, amb mèrits molt superiors, va ser relegada únicament per haver signat el famós “manifest dels 33”. Marhuenda la va posar en la diana i els magistrats discrepants hi aprecien un cas de “discriminació ideològica”. Recordeu, però, que som els catalans partidaris de la independència els qui dividim, fracturem i discriminem els qui pensen diferent. Haurem de fer un manifest.
BUIT. Diversos analistes han vist en l’entrevista de Jordi Évo…

Repressió / Xiprers

REPRESSIÓ. El centenari de l’Aixecament de Pasqua de 1916 que els irlandesos han commemorat aquesta setmana va a l’arrel de la qüestió. La major part de la societat feia escarni dels líders de la revolta. 60.000 irlandesos s’havien allistat com a voluntaris a l’exèrcit britànic per combatre al continent durant la Primera Guerra Mundial. Després de sufocada la revolta, la gent increpà al carrer els tres mil detinguts mentre eren conduïts a les presons. La repressió desfermada contra els revoltats, però, capgirà del tot la visió de la majoria dels irlandesos. L’execució, durant les setmanes següents, dels catorze líders principals del moviment convertí la causa de la República d’Irlanda en la de tot un país. L’eixamplament de la nostra actual majoria independentista només vindrà de la mà de la repressió espanyola: els qui no estiguin disposats a perdre la feina, patir multes, presó o exili, potser millor que deixin pas.
XIPRERS. Hi ha gent que no sap com cridar l’atenció. Necessita ser …

Referèndum / Refugiats

REFERÈNDUM. La pastanaga que els partidaris de la tercera via impulsen té cada dia que passa, com a mercaderia caduca, més mal aspecte. Però ells van i van. I nosaltres, que vàrem impulsar 550 consultes locals mentre ells se’n reien, hem de justificar una vegada i una altra la coherència del nostre full de ruta. Estem oberts sempre a fer un referèndum i no n’expliquem bé el motiu fonamental. El mandat democràtic per executar la independència pot venir d’una majoria parlamentària o del vot en referèndum. Per què hem d’acceptar el segon si ja en gaudim de la primera? Simplement (i ningú no ho explica) perquè un referèndum acordat ens estalviaria els costos de transició que una solució unilateral necessàriament comporta. Només des d’aquest punt de vista, pragmàtic, acceptem el referèndum. Perquè el mandat democràtic (encara que ara llastimosament tants independentistes facin veure que no) ja el vàrem rebre el 27-S.
REFUGIATS. La cruesa de les imatges i les informacions que arriben de la …

Prou d’enganyar/-nos amb el referèndum

Tinc la impressió que aquest apunt ja l’he escrit unes quantes vegades, però com que ells mai no s’aturen a l’hora d’intoxicar amb la possibilitat d’una realitat paral·lela, crec que nosaltres tenim l’obligació de bufar sobre el núvol tòxic tant com sigui possible. Tant de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport a un Govern espanyol (per desgràcia, no passarà) i així serà més fàcil acabar amb aquesta entelèquia unicornista del referèndum fals, que tots (ells i nosaltres) sabem que no hi serà mai, però que, tot i així, n’hi ha tanta gent a les dues ribes entestada a parlar-ne dia i nit, com si d’una opció real es tractés. La primera raó per la qual mai no votarem això és perquè aniria contra l’essència de l’Espanya construïda històricament a base de la imposició de Castella sobre totes les altres comunitats polítiques peninsulars (i insulars): Castella, amb la seva hegemonia demogràfica, ha ocupat i desballestat políticament tot el seu entorn durant cinc segles i ara no farà m…

Picabaralles / Principis

PICABARALLES. Les diatribes de Justo Molinero contra Gabriel Rufián, al si de l’Assemblea o, naturalment, a un nivell diferent, entre diferents portaveus de la CUP i Francesc Homs han permès sucar-hi pa als adversaris del procés. La legítima disparitat de perfils i estratègies és aquí motiu d’una agror que, més enllà dels cercles més propers als afectats, resulta prou difícil d’entendre. Estem implicats en la major revolució democràtica de l’Europa del segle XXI i ens dediquem a desqualificar les intencions últimes d’uns i altres. És evident que el Govern i el grup que li dóna suport vol aplicar la desconnexió de manera el més eficient possible. Convé en aquest moment forçar la màquina? De la mateixa manera que cal donar ple suport als càrrecs locals de la candidatura alternativa que han estat imputats, també convé confiar en l’estratègia de la majoria parlamentària i del Govern. I avaluar-la d’aquí un any i mig.
PRINCIPIS. Arran de la publicació d’un manifest impulsat pel grup Koiné…

Manies / Mutant

MANIES. La negociació per constituir govern a Espanya continua la seva escenificació. Es tracta, de moment, fins al “rush” final dels darrers deu dies d’abril, quan es jugarà la partida de veritat (amb els actors mirant les darreres enquestes damunt la taula), d’anar fent passes per defugir la responsabilitat d’uns nous comicis. Que el culpable de tot plegat sigui l’altre. De moment, doncs, “teatro del malo”. Catalunya hi és però no hi és en tot plegat. Pablo Iglesias ha proposat que Miquel Iceta i Xavier Domènech elaborin de manera acordada una solució de consens per a la “qüestió catalana”. Vés per on, la legitimitat democràtica del 48% dels vots i 72 escons es discutida cada dia, però els representants del 21% i 27 escons decidiran per nosaltres. Sense manies, passar-se pel folre la majoria parlamentària i el Govern del país: sí senyor, una manera impecable de donar solució al problema.
MUTANT. La capacitat del dependentisme per girar la realitat 180 graus i imputar als altres els …

Inconstitucional / Irlanda

INCONSTITUCIONAL. Diumenge passat, al diari comtal, l’expresident espanyol Rodríguez Zapatero optava per tornar a l’escenari del crim. Proposava recuperar l’Estatut trinxat de 2006. Rebentat per ell i els seus, bàsicament. Perquè (ara que tornen els cants de sirena), cal recordar que, tot i que el PP va fer la campanya de signatures al carrer i hi va presentar el recurs, la retallada estatutària va ser exactament la que el PSOE va voler: iniciada amb el ribot de Guerra i tancada amb l’informe de l’advocacia de l’Estat, a la qual la famosa sentència definitiva del Tribunal Constitucional s’hi va ajustar fil per randa. De tot plegat, però, el que més admirat em té és, dins l’esquema “hooliganista” de legalitat en el qual s’emmarquen sempre els discursos de l’espanyolisme, és com es pot recuperar ara el contingut inconstitucional de l’Estatutet: ara ja no seria inconstitucional perquè ho diu Rodríguez Zapatero?
IRLANDA. Un dels darrers estats creats a l’Europa occidental celebra el cente…

Ajuts / Barra

AJUTS. A poc que un escoltés les converses de cafè en l’àmbit rural s’hi sentia, durant mesos, com a remor de fons, una afirmació taxativa: molt de compte, que si ens independitzem perdrem els ajuts europeus. Era i és un argument sense sentit, d’entrada, perquè nosaltres som contribuents nets a les arques europees i, per tant, arribat el cas (que no serà) fins i tot podríem substituir-los per altres de propis. Però és una fal·làcia doble, com la majoria de les que ens brinden els nostres adversaris: allò que ells presenten com a conseqüència de la independència, en realitat ho és de l’autonomisme i ja es produeix ara mateix. Aquesta setmana, un estudi en profunditat fet públic pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) avalua en 20 MEUR les pèrdues derivades de la reforma de la PAC al nostre país en relació a 2013, una rebaixa de prop d’un 10%.
BARRA. L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra aprofitava dimecres una taula rodona organitzada a la Universit…

Rating / Trencadissa

RATING. Tres agències internacionals han baixat darrerament la qualificació del deute català, que s’aproxima al 35% del PIB del país (és a dir, poc més d’una tercera part del del Regne d’Espanya). Aquestes notícies, afegides als lògics moviments del vicepresident Junqueras per intentar aconseguir que Madrid pagui almenys una part d’allò que ens deu de les liquidacions d’un sistema caducat que ens penalitza de fa tants anys amb un dèficit fiscal brutal, serveixen als mitjans dependentistes per encolomar a Catalunya una imatge d’insolvència, d’incapacitat. Com sempre, intenten sembrar la llavor de la desconfiança, entre nosalres i en la capacitat del país. Els adversaris tanquen així el cercle de la mentida. És a dir, La Catalunya regional-autonòmica dependent i asfixiada té un “rating” baixíssim, però es tracta de transmetre a l’opinió pública la idea que la culpa és tota de la independència. Es colmo.
TRENCADISSA. La Mònica Planas analitzava diumenge a l’”Ara” el desastre a la televis…