Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

Peatges / Postureig

PEATGES. En una vergonyosa presa de pèl, el Partido Popular, sisè a Catalunya el passat 20-D, desesperat com està per la seva irrellevància creixent aquí (refermada a base de governar-nos des del Tribunal Constitucional) ha començat la campanya electoral al nostre país prometent que suprimirà tots els peatges de les autopistes catalanes a mesura que es compleixin els terminis de les concessions que les regeixen. En matèria d’infraestructures, la voluntat històrica de tots els governs espanyols des de la Transició, de qualsevol signe, d’ofegar les capacitats econòmiques dels Països Catalans i de posar al servei de la capitalitat econòmica de Madrid tots els instruments possibles, ha estat tan absolutament aclaparadora (amb el recolzament entusiasta dels poders representats per la gran concessionària, Abertis) que la credibilitat de qualsevol promesa és igual a zero. Cert que ens volen asfixiar, però la sang encara ens arriba al cervell.
POSTUREIG. En el que podria definir-se com el Dia…

Monument / No-Do

MONUMENT. Aquest cap de setmana es vota a Tortosa sobre el manteniment, prèvia reconversió, del famós monument inaugurat pel mateix general Franco el 1966, amb el propòsit de commemorar els “25 años de paz” derivats de la seva victòria a sang i foc, emplaçat justament al damunt d’una de les pilastres del pont de la Cinta, volat pels republicans l’abril de 1938. Sóc radical en el tema de les consultes: les avalo sempre, sempre, sempre: si el resultat és mantenir-lo, ens hem de preguntar què fa que una majoria de tortosins l’acceptin o no se’n sentin interpel·lats per l’obligació moral de tombar-lo. Que l’actual alcalde, Ferran Bel, n’hagi anunciat el seu vot favorable a conservar-lo completa el perfil d’un personatge que fa poc més de cinc anys blasmava les consultes locals sobre la independència i considerava fer el ridícul convocar-ne una a la capital del Baix Ebre.
NO-DO. Cada any els mitjans de comunicació espanyols fan una passa endavant en el seu propòsit d’apropar-se a la verita…

Fitxar / Militar

FITXAR. “Que me la fichen”, expliquen que va dir el cap policial de l’operatiu de protecció de la comitiva de Jordi Pujol quan va declarar davant l’Audiència Nacional espanyola. Només cal veure la seva cara de bonhomia (i observar, clar, les imatges que existeixen) per constatar que el grau de “resistència a l’autoritat” de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer va ser perfectament negligible. La marca catalana de l’afectada, naturalment, va jugar de ben segur un rol fonamental en la decisió d’empaperar-la. El seu és un dels primers casos d’aplicació de la Llei Mordassa i, francament, fa molta vergonya en una democràcia occidental com suposadament és el Regne d’Espanya. Més encara que el fet que encara es posin multes de 601 € o, el que és el mateix, que les nostres autoritats encara pensin en pessetes 17 anys després de l’entrada en circulació de la moneda europea.
MILITAR. Encara que socialista madrileny d’origen pallarès Josep Borrell va obrir la veda, aquesta setmana hem s…

Corredor / Engrescar

CORREDOR. Mentre les instàncies europees adreçaven una dura reprensió al Govern espanyol per la seva manifesta manca d’interès en el projecte, considerat vital per a les infraestructures del continent, al Palau de Pedralbes de Barcelona es reunia per primera vegada la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani: més d’un centenar de representants dels grups parlamentaris, sindicats, patronals, cambres de comerç, col·legis professionals, universitats, ajuntaments i diputacions. Tot plegat, després que el president Puigdemont s’hagi entrevistat amb els presidents valencià i balear i recavat el seu ple suport. A la sortida de la reunió, però, sentir les declaracions entusiastes de Xavier García Albiol i Miquel Iceta en nom de forces polítiques que han actuat sistemàticament durant trenta anys en contra del Corredor Mediterrani feia ganes de vomitar: de veritat que cal tenir la cara molt dura per comparèixer com qui acaba d’aterrar al planeta terra procedent d’una altra galàxia.
ENGRESCAR.…

Riuen / Selecció

RIUEN. N’hi ha que posen la campanya de les eleccions espanyoles per davant de tot. O això sembla. I, entretant, la metròpoli riu amb el nostre espectacle de baralla. Amb una miopia espectacular, quan semblava que aquests debats eren propis de fa cinc anys, una part notable de l’independentisme, tot seguint la petjada dels QWERTY, ha decidit anar a la brega permanent, a cada espai, de l’ANC al Parlament, fer-ne espectacle públic dia sí i dia també, per fer-se amb les engrunes de la Catalunya autonomista. L’amo s’ho mira amb extrema complaença, tot llançant escaiola als coloms. Ens discutim per reformes fiscals amb un impacte inferior als 50 MEUR mentre tornem a confirmar que volen cap a la metròpoli 15.000 any rere any. Mare de Déu, quant tacticisme de curta volada. Confiem que, passats els pressupostos, acabi com acabi la història, puguem superar aquesta etapa tan patètica de tites-tites.
SELECCIÓ. El Partido Popular ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona col·laboració per portar a l…

Majoria / Potència

MAJORIA. Més enllà de raons morals, l’opció de fons de la tria d’Ada Colau resulta difícil d’escatir. De fet, potser aquest pas només s’entén en clau espanyola: és un aperitiu convenient per anar assajant el pacte amb el PSOE que, si els hi surt bé, una vegada confirmat el “sorpasso”, la gent de PODEMOS exigirà al vell partit socialista en col·lapse després del 26-J. El més estrany de tot ve quan els Comuns apel·len a la necessitat d’ampliar de manera estable els seus suports per facilitar la governabilitat. Difícil d’entendre, perquè, objectivament, amb aquest pas fan pràcticament impossible qualsevol entesa amb Esquerra Republicana i la CUP. Sorgeixen aviat, almenys, dues preguntes: amb qui arribarà aquesta estabilitat, amb Convergència, amb Ciudadanos? Segon: quan pensa Ada Colau complir el seu compromís de posar a Consulta l’entrada de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència?
POTÈNCIA. Espanya arrossega el seu (des)prestigi creixent pel món. La incapacitat per d…

Imparable / Investigat

IMPARABLE. Ho va avançar fa uns dies l’exjutge i senador per poc temps Santi Vidal. Pedro Sánchez, durant les negociacions per a la investidura que mai va ser, va reconèixer en la seva entrevista amb la delegació d’Esquerra que veia la independència com quelcom imparable. Aquesta setmana, Lluís Llach ha explicat també que aquest és el punt de vista de molts alts càrrecs de l’Estat espanyol. Mai agrairem prou al cantant de Verges la seva tasca incansable durant aquestes setmanes per omplir de confiança, en centenars d’actes públics amb la gent, de poble en poble i de barri en barri, els dos milions d’independentistes als quals aquesta llarga brega ha deixat sense esma. Necessitem saber que els nostres no baixaran mai els braços i que l’adversari comença a ser conscient de la nostra marxa inevitable. Més persistència i confiança en el primer Parlament i Govern independentista. I avaluar-los d’aquí poc més d’un any.

INVESTIGAT. El punt 3.6 del codi ètic de BeC estableix que els imputats,…

Histèria / Hola

HISTÈRIA. El dependentisme, en campanya per a les seves eleccions més preuades, ha vist en la visita d’Arnaldo Otegi a la comissió d’afers exteriors del nostre Parlament l’ocasió de fer bullir l’olla del ressentiment. L’exigència que la institució que representa el país negui l’entrada a algú per motius de pensament retrata l’alçada democràtica dels qui ho proposen. Feble, feble. Tan feble que només cal mirar el seu currículum, els seus orígens, per valorar-la. Afirmar que aquell és el dia més trist de la història d’un Parlament que ha estat clausurat pel feixisme és simplement una rucada. La veritat, posats a parlar de moments d’indignitat de la cambra potser un dels pitjors va ser quan els ciutadans van decidir fa uns quants mesos conferir la dignitat de diputat a un personatge que ha utilitzat el racisme i la xenofòbia com a plataforma bàsica de la seva acció política.
HOLA. Una de les principals víctimes del procés d’independència de Catalunya ha estat la credibilitat dels mitjans…

Dirigisme / Estafa

DIRIGISME. És curiós a quina velocitat determinats representants de la nova política, suposadament procedents de la lluita al carrer, assumeixen els rols que tant havien criticat en els altres. Martells crítics amb els excessos del poder que, quan el poble els hi posa a les mans, abusen de la seva nova posició privilegiada a la primera de canvi. Aquesta setmana, l’autor d’un reportatge emès per TV3 ha hagut de sortir en defensa de la seva professionalitat davant els atacs sectaris del diputat QWERTY i candidat a dirigir Podemos a Catalunya Albano Dante Fachín. Paga la pena llegir el seu escrit de defensa. Francament, no fa gens de nova política que un diputat del Parlament de Catalunya es dediqui a indicar als periodistes com han de fer la seva feina. Si això hagués passat fa dos anys, el bo d’Albano, sense dubte, estaria defensant la tasca independent dels professionals.
ESTAFA. A mesura que progressa la pre-campanya, les intencions dels Comuns resten més al descobert. El pacte amb I…

Cultural / Diplomàcia

CULTURAL. Carme Chacón arribava a Catalunya procedent de la vila i cort, cada quatre anys, per a ensenyar-nos el bon camí. Semblava impossible que algú la superés en desvergonyiment, però cal reconèixer que Meritxell Batet està fent mèrits a una velocitat esfereïdora. Aquests dies de precampanya, l’ex-numero dos socialista per Madrid de fa sis mesos ha aixecat la bandera del “catalanisme valent” del PSC, el que ha renunciat al dret a decidir que defensava fa dos anys o a disposar de grup parlamentari propi al Congrés; de fet, fins i tot, a tenir candidats propis, com demostra la tria de la mateixa Batet. Ha afegit un reconeixement explícit de Catalunya, per part del PSOE, com a una nació cultural, insípida i inodora. És tanta la creença en el nostre país com a tal que el partit és dels qui més ha treballat, per exemple, per a prohibir la seva llengua a les institucions europees.
DIPLOMÀCIA. Aquesta setmana el govern espanyol ha continuat reconeixent en públic els ingents recursos dipl…

Recomposició / Trinxar

RECOMPOSICIÓ. Les enquestes apunten a un reajustament dels espais polítics a Catalunya. En el bloc independentista, Esquerra sembla guanyar centralitat a costa de CDC i la CUP: en aquestes condicions, serà molt difícil una repetició de Junts pel Sí d’aquí divuit mesos. Una repetició que, a més, seria contradictòria, d’acord amb el suposat caire constituent que caldria donar als comicis que vindran d’aquí poc més d’un any. Alhora, però, sembla tornar el tradicional vot dual a Catalunya, aplegat en aquell mateix espai ample de centre-esquerra sobiranista pels Comuns en les eleccions espanyoles i (en part) municipals. Finalment, en la banda del gairebé 40% d’electors dependentistes, després de la concentració a Ciudadanos (beneficiat del caire plebiscitari del 27-S) sembla obrir-se un cert reflux en benefici dels partits del bipartidisme tradicional. Difícil art, el de conformar majories. Un escaquer molt complicat on caldrà jugar amb molta habilitat.
TRINXAR. Quan se l’hagin carregat de…

Nosa / Obeir

NOSA. “El Español”, el diari digital de Pedro J. Ramírez, publicava aquesta setmana una peça delirant per a donar compte del resultat d’un estudi de la Fundación CYD Conocimiento y Desarrollo (mitjançant l’anàlisi de 66 universitats públiques, privades i no presencials, a partir d’una trentena d’indicadors de rendiment) de que les tres universitats peninsulars amb millors resultats són catalanes. Feta la constatació, però, l’element central de l’article consistia a “denunciar” la imposició del català al món universitari. És a dir, com lloar els resultats d’una política i transferir-li els elements negatius. Tot plegat mentre, tothom que hagi trepitjat algun dels nostres campus, sap que a la universitat catalana, fora de les carreres d’humanitats, la nostra llengua acostuma a ser marginal. És molt cansat haver de contestar cada dia a gent a la qual la veritat l’importa simplement un rave i que només veu en tot ocasions de propaganda.
OBEIR. La intervenció pública de Neus Lluveras, pres…

Espanyol / Impossible

ESPANYOL. Diumenge, Kiko Casilla, el porter madridista nascut a Alcover va demanar permís al responsable de comunicació del club per respondre una pregunta en català a la zona mixta del Bernabeu. La resposta, mítica: “no, no, en espanyol”. M’encanta quan apliquen aquesta denominació a milions de perifèrics, d’Astúries a Aragó, de Galícia als Països Catalans, que ens empeny fora, ens expulsa del mapa. L’anècdota retrata els nostres dos països: l’actitud del porter, demanant permís per existir, la de generacions i generacions de catalans submisos, acotats davant la força de la torrentada unitarista; la del club, assimilant aquell Estat de matriu castellana amb una sola llengua, la que ha acabat per fer inviable el Regne d’Espanya. Les excuses posteriors del jugador amoïnat, per fer veure que és normal prohibir a algú expressar-se en la seva llengua, francament increïbles.
IMPOSSIBLE. La televisió pública catalana dedicava la nit de diumenge a retratar el motiu de fons de la repetició de…

Degollat / Diplodocus

DEGOLLAT. El dependentisme té com a un dels punts fonamentals de la seva estratègia el de presentar el procés de Catalunya cap a la restitució de la seva sobirania com una via sentimentalment traumàtica. Que divideix, que malmet la pau social. Ells, que no són gens nacionalistes, analitzen la qüestió no en termes de poder (que és el que es l’arrel del debat, des d’on s’hi exerceix) sinó fortament identitaris. Ells que parlen de disputes en dinars familiars, que apel·len al suposat esquinçament que suposa la independència, però, no s’estan d’excessos quan els traeix una nit descontrolada de dissabte. La portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona, l’expopular Carina Mejías, es partia fa una setmana amb les amenaces formulades a les xarxes socials contra els candidats principals d’Esquerra a les eleccions del 26-J. Si l’harmonia del “mejor unidos” no fos més que un eslògan hauria plegat immediatament.
DIPLODOCUS. Pedro Sánchez el breu ha decidit centrar a Barcelona l’inici de la …

Constitució / De facto

CONSTITUCIÓ. Sóc del parer dels qui, amb plena confiança en la maduresa del país, preferiria un model de Constitució com el de les nostres institucions històriques: una simple compilació de lleis en vigor que cada període legislatiu modifica i adapta a la realitat a demanda de la societat. M’hi compto entre els qui pensen que tot es pot posar a votació i que allò que ens hauria de preocupar és que el resultat, reflex de la voluntat de la majoria, ens pogués envermellir. Ara, però, en aquest punt on som, potser convé, i ràpid, tornar a engrescar els ciutadans amb un debat serè i profund sobre el país que volem. I el procés constituent, sigui per establir el marc constitucional o l’arquitectura legislativa bàsica de la nova República, pot ser una bona eina per a aconseguir-ho. Gràcies, doncs, a la gent de Construïm, que ajuda a obrir el debat!
DE FACTO. D’on no n’hi ha no en pot rajar i “La Vanguardia” feia aquesta setmana el ridícul posant a tot drap una suposada afirmació de l’ex prim…

Brega / Caducar

BREGA. La voluntat d’autoerosionar-nos avança de manera preocupant dins el món independentista. D’una banda, hi ha qui sembla actuar de manera, per dir-ho suaument, poc coordinada. De l’altra, uns entorns opinatius disposats a esmolar l’eina contra el suposat aliat, davant la menor excusa. És evident que la Generalitat necessita nous ingressos i que el Govern espanyol, a través del seu braç armat, el TC, actua sense pietat per aplicar-nos una asfíxia radical que no podem acceptar. En aquest context de submissió autonomista, l’única alternativa coneguda a la generació de nous ingressos, està clar, és la reducció de despesa: així que és molt legítim sortir en defensa del 2% de rendes que ingressa més de 100.000 euros l’any; qui ho faci, però, ha de ser honest i afegir quines partides de despesa es reduiran o quins crèdits es deixaran de pagar per quadrar els pressupostos d’una Generalitat intervinguda pel Govern espanyol.
CADUCAR. La marrada que va suposar un 9-N simbòlic, no decisiu, s…

Referèndum / Triar

REFERÈNDUM. Les xarxes han bullit aquesta setmana amb la remor d’un referèndum unilateral, de Jordi Graupera a Enric Vila, passant (de forma accidentada, per l’Eduard Voltas). Un entestament dels qui vàrem defensar un 9N de veritat fins al darrer moment. Ara, diuen, hi hauria la legitimitat d’un Parlament i un Govern independentistes organitzant i desobeint frontalment l’actuació de les institucions espanyoles. Problema evident que ningú resol: com arribar a un 50% de participació, missió impossible amb el 20% d’abstenció inamovible sumat automàticament al 40%. No fer-ho suposaria, ras i curt, tornar immediatament a la casella de sortida. Els mateixos que consideren que amb un 55% dels qui es van definir sobre la independència el 27-S no n’hi ha prou, diran que amb un 40-45% de participació al referèndum unilateral, tampoc. Així anar fent per a no afrontar l’única sortida de tot plegat: la DUI que caldrà fer algun dia.
TRIAR. Segons sembla, després de munyir en diferent mesura Esquerr…

Gols / Misèria

GOLS. I per tot l’escaire. La diplomàcia internacional mostra, una vegada més, a nivell esportiu, quina és la realitat dels fets consumats. Kosovo va tirar pel dret... i sí, senyors, se’n surt. I això que ocupa un lloc absolutament marginal dins els grans fluxos econòmics europeus. Aquesta setmana esportiva “horribilis” del dependentisme s’obria amb la sentència del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) que obliga la FIFA a admetre Gibraltar com a membre de ple dret. I s’ha vist culminada amb l’admissió de la federació de Kosovo com a membre de la UEFA. Naturalment, Espanya s’hi ha oposat en tots dos casos. Llàstima de boles calentes, perquè si no, seria molt interessant comprovar quina és la reacció dels veïns si, per exemple, en el grup de classificació per al proper Mundial de 2018 hi queia algun dels dos monstres. Es retiraran de la competició en defensa de la unitat d’Espanya?
MISÈRIA. Coincidint amb els vint anys del Pacte del Majestic (el principi de la fi del pujolisme), no hi …

Ficció / Finançament

FICCIÓ. Aquesta setmana, la tertuliana dependentista de capçalera dels Comuns, Gemma Galdón, ens oferia un dels seus habituals espectacles de supèrbia suposadament intel·lectual des del seu espai habitual a la ràdio pública. Neguitosa pel fet que es dediqués tant de temps a parlar de les conseqüències de la independència, de la solvència d’una nova República Catalana, disparava a tort i a dret. Els contraris a la llibertat plena dels catalans, els convençuts que cal mantenir-hi la submissió a la metròpoli, cauen sempre en contradicció: d’una banda, exigeixen estudis científics com els dels economistes David Ros i Pere Miret; de l’altra, quan se’ls presenten al davant, després d’admetre que no tenen prou formació per comentar-los, els titllen d’escenaris de ficció, els contraposen a l’emergència social de la qual no sortirem precisament sense les eines d’un nou estat o enceten debats (com el del frau fiscal) que ha generat justament la dependència.
FINANÇAMENT. Aquesta setmana, el Cerc…

Conxorxa / Determinació

CONXORXA. L’agonia de la Unió en deriva unionista s’allarga. El partit s’esllangueix coincidint amb els dubtes sobre si, amb un deute de 19 MEUR, és viable una nova sagnia electoral. Després de la baixada de l’autobús de Francesc Gambús i de Toni Font, figures molt rellevants del partit, aquesta setmana el degoteig ha continuat en la figura de Joan Cañada, l’home del 9-N. Entretant, Ramon Espadaler (s’admeten apostes sobre quant li queda a bord) ha afirmat davant dels mitjans (perquè Unió és la força extraparlamentària amb més entrevistes de la història de Catalunya) que tot plegat és una conxorxa orquestrada des de fora per abatre’ls. Les sigles gairebé centenàries del partit van quedant en les mans més obertament espanyolistes, una orientació insignificant fa una dècada. Fins i tot els catalanistes més tímids han optat per marxar. Als qui queden ja no els sabrà greu confluir amb el PP a canvi d’engrunes.
DETERMINACIÓ. Ho expressava amb tota cruesa un exdiputat socialista, l’actual c…

Competències / Convergents

COMPETÈNCIES. Tots sabem que la suposada defensa de la igualtat de tots els espanyols, tan sovint, per a igualar-los en la misèria i l’espoliació dels seus drets és una simple excusa. També, la suposada salvaguarda de les competències que el Govern (poc) en funcions del Partido Popular practica, a base de paralitzar qualsevol disposició del nostre Parlament mitjançant la tercera cambra legislativa, el Tribunal Constitucional. Així governen Catalunya, amb el seu aclaparador 8,5% dels vots. La darrera atzagaiada competencial l’hem viscut aquesta setmana amb l’organització, per part del Consejo Superior de Deportes i la Federación Española de Baile Deportivo d’un suposat Campionat de Catalunya de Twirling a Sant Feliu de Guíxols. Posats a boicotejar la nostra representació internacional, ara ja s’interfereixen fins i tot en l’organització interna de l’esport català, per a la qual suposadament tenim competència exclusiva. De traca.
CONVERGENTS. A l’espera de concretar si hi ha refundació …

Agenda / Coherència

AGENDA. Europa viu un problema greu de retrocés dels drets bàsics. Ho veiem cada dia, de l’anècdota de prohibir l’ús de banderes al públic d’un espectacle televisiu, a la gravíssima vergonya dels refugiats a les portes del continent. No està la cosa per anar tirant coets. La campanya del Brexit va guanyant decibels. En aquest context, sobta particularment que institucions europees, en concret la Comissió i el Parlament, considerin raonable insultar el representant de set milions i mig de ciutadans europeus que encapçala un govern al qual dóna (més o menys) suport una majoria de gairebé dos milions de votants. D’un territori, per cert, que és contribuent net a les arques de la Unió. Realment, la manera en la qual les institucions europees es dediquen a prestigiar la idea d’Europa és ben peculiar.
COHERÈNCIA. La visita de Carles Puigdemont a Flandes ha derivat aquesta setmana en una sessió de control parlamentària espectacular. El president, davant les recriminacions del popular Xavier …

Titànic / Tortura

TITÀNIC. Carme Chacón ha ensumat la salabror de les aigües fredes de l’atlàntic i ha decidit abandonar el vaixell. El PSOE s’enfonsa a Espanya i molt probablement viurà el “sorpasso” del nou conglomerat Podemos-Izquierda Unida, decidit a encarnar en solitari la veu de l’esquerra d’allà. De 25 dels 47 escons triats a Catalunya en 2008, Chacón va passar a 14 en 2011 i a 8 en 2015; ara, ja no s’ha vist amb cor de continuar entomant la caiguda lliure, massa a punt de tocar terra violentament. Tornarà si és que Susana Díaz intenta més endavant reconstruir les restes del naufragi socialista. Entretant, en l’enèsima humiliació, el PSC de Miquel Iceta entoma una nova imposició arribada de Ferraz. La que fa sis mesos va ser número dos de la llista socialista a Madrid ara encapçalarà la de Barcelona: és difícil representar de manera més eficient la submissió d’un partit als interessos d’un altre.
TORTURA. El jutge de l’Audiencia Nacional espanyola José Ricardo de Prada va admetre en una confer…

Paper / Ruinós

PAPER. Enmig de la renovació de CDC hi apareix la figura d’Artur Mas. El cap de setmana passat s’adreçava a un interessant sector de l’electorat, el més d’ordre, des de les pàgines del diari comtal, per donar testimoni del seu itinerari vital des de l’autonomisme al sobiranisme. En els temps propers, està clar, el president Mas també té un paper a jugar per eixamplar el camp. Aquesta setmana hem escoltat rumors insistents encara que, segons sembla infundats, de la possibilitat que encapçali la llista de Convergència (amb recuperació del nom, després de l’experiment Democràcia i Llibertat) el 26-J. La idea d’un Salmond a la catalana (l’exlíder del SNP encapçala els parlamentaris escocesos a Westminster) podria tenir moltes virtuts: la més immediata, la capacitat de motivar i incentivar una part del vot independentista que, d’aquí dos mesos, serà molt difícil de fer moure del sofà.
RUINÓS. Un altre fiasco. La connexió ferroviària d’Alta Velocitat entre Barcelona i París no pot competir …

Mesures / Ofensiva

MESURES. La premsa catalana d’obediència dependentista no deixa de sorprendre’ns mai per la seva diferent vara de mesurar. Aquí, gairebé sempre són implacables en la crítica al sistema polític. Exigència màxima. Els grans grups mediàtics que els donen cobertura estan disposats a perdre tants diners com calgui per mantenir el xiringuito de la dependència. No s’hi juguen un negoci de premsa, sinó tot un entramat d’interessos de molta més volada. A poca memòria que hom tingui, quina diferència en el tractament mediàtic del procés de negociació que va conduir a la investidura del president Puigdemont i el “fiasco” electoral espanyol: del precipici total i les portades en negre a un “no és temps perdut”, títol de l’article valoratiu del director d’”El Periódico”, Enric Hernández. Fins i tot la repetició d’eleccions té aspectes positius: ara coneixem millor a tothom. Mare meva, quin llautó més dolent.
OFENSIVA. Hores després del bon tarannà exhibit a les portes de la Moncloa el Govern espan…

Holograma / Justícia

HOLOGRAMA. En la seva valoració del perquè de tot plegat Pedro Sánchez ha admès finalment que si no fos pels independentistes catalans hauria estat investit president del Govern espanyol. Mai havíem estat tan presents i tan absents alhora. 13 diputats catalans, de 47, representats en el pacte entre Ciudadanos i el PSOE. Altres 12, els dels Comuns, francament en fora de joc: Xavier Domènech reconeixia el dia de la implosió final (amb la visita a la Zarzuela dels líders dels grans partits espanyols) que desconeixia completament l’oferta final de pacte d’esquerres que havia llançat Compromís; mercadeig de darrera hora, per cert, que ignorava de fet qualsevol mena de consulta a Catalunya. I els altres 17 diputats catalans, directament, com si no hi fossin. Com hologrames. Els agradaria esborrar-nos del mapa. Però ja no poden. I així, incapaços de donar sortida al problema, ens obliguen a tornar a les urnes.
JUSTÍCIA. Dimecres ens despatxàvem amb una notícia judicial que mereixeria grans t…

Festival / Guais

FESTIVAL. L’eurodiputada María Teresa Giménez Barbat, popularment coneguda, des d’aquell cèlebre debat de campanya, com a senyora UPyD, ha organitzat un acte a Brussel·les en la presentació del qual es tractava l’independentisme com una mena de desviació psicològica: "¿Nacionalismos perpetuos? ¿Una sociedad enajenada?: una disección psicobiológica del secesionismo catalán", portava per títol. M’ha recordat el famós doctor Vallejo-Nájera, responsable dels Serveis Psiquiatres Militars i metge de capçalera dels primers anys del règim franquista, amb el seu conegut estudi “científic” sobre la suposada inferioritat mental de les persones d’ideologia marxista, dut a terme mitjançant l’examen de presoners republicans. La dissidència política tractada com un desordre mental. Així continuem 75 anys després. Des de l’independentisme algunes veus van demanar la suspensió de l’acte. No, i ara! De cap manera, una convocatòria com aquesta retrata ben bé els seus autors i els seus orígens …