Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Escletxes / Exclusió

ESCLETXES. Vist amb la perspectiva d'alguns dies és com si l'anhelat anunci de la data i la pregunta del referèndum haguessin reconduït el relat del dependentisme. A les amenaces completament desaforades i l'afirmació taxativa que no es farà, dites per terra, mar i aire abans de la concreció de l'1-O, ha seguit, especialment en boca dels líders a Catalunya, l'afirmació diària que tot plegat no serà més que un nou 9-N. Com a exemple, des de les pàgines del paper dels Godó, Jordi Juan especulava dilluns (una altra vegada!) "I si el referèndum només fos un MacGuffin per despistar?" A mesura que avancem i concretem, el dependentisme anirà descobrint que no li queda un altre camí que el de fer veure que no es conscient de com desapareix "de facto" la sobirania del Regne d'Espanya a Catalunya o bé desplegar un nivell de repressió (anava a dir sense precedents, però no, amb molts precedents) generalitzada.
EXCLUSIÓ. Mantenir el cos de Mossos d'…

Davant / Debat

DAVANT. Poc a poc els mitjans oficials madrilenys van assumint la realitat: per primera vegada des de la matinada de l'11 de setembre de 1714, aquí no pensem recular. A mitja setmana, Pedro J. Ramírez, de visita a Barcelona, tuita el següent: "hables con quien hables sólo hay una coincidencia: Puigdemont está dispuesto a lo que sea con tal de llegar a mártir". Hores després, Ernesto Ekaizer profetitza a la ràdio comtal que el govern espanyol es planteja fer inhabilitar el president Carles Puigdemont. L'acumulació d'indicis que això anirà, finalment, tot i el nefast precedent de reculada el 9-N, fins a les darreres conseqüències, va creixent sense aturador. Convindria, doncs, que s'apartin tots aquells (com ara, els Guardians del Procés) que des de l'independentisme no perden l'oportunitat de desautoritzar els qui van al davant. Com han anunciat els líders de les entitats independentistes, caldrà una intensa mobilització al carrer i insistir en el desc…

Autodeterminació / Campanya

AUTODETERMINACIÓ. M'ha fet molta pena escoltar la Núria Parlón: amb els mateixos arguments de fons que el tàndem PP-Ciudadanos, l'alcaldessa de Santa Coloma, en altres temps amb aura de renovació, ha passat de reclamar un referèndum vinculant sobre la independència el setembre de 2012 a negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya el juny de 2017: què ha canviat? Bàsicament, una cadira al Comitè Federal del PSOE. La memòria de la tradició històrica del socialisme català del segle XX, de Manuel Serra i Moret a Josep Pallach, trepitjada, per terra. Ideals d'anada i tornada. Principis marxistes (de Groucho). En una demostració de coherència sublim es defensa l'autodeterminació com a principi bàsic, però només mentre la força dels independentistes sigui minoritària. S'accepta decidir, però només si el resultat convé. Un exercici francament galdós, que arruïna un passat i nega el futur. Quanta vergonya passaran quan mirin enrere.
CAMPANYA. Mentre els nostres part…

Voluntaris / Votar

VOLUNTARIS. A mesura que les amenaces xulesques deixin de resultar creïbles, el dependentisme és concentrarà en el veritable pla A, la gran batalla d'aquí l'1-O: intentar convèncer de la manca de garanties del referèndum (al qual, per començar, mai s'hi referiran com a tal). Són tan grans les ganes de fresar aquesta via que les avançades taronges ja ha començat a explorar-la intensament aquesta setmana. A l'anunci del president Puigdemont que s'obrirà una bossa per a registrar-se com a agent de l'administració electoral, Carrizosa, Arrimadas i els escuders Enric Hernández i Màrius Carol s'hi han abraonat al crit d'això demostra que fareu un altre 9-N. Podem preparar-nos: es tracta d'embrutir cada cosa que anunciï la majoria independentista, encara que (com és el cas) sigui exactament igual que el que disposa la llei electoral espanyola a l'ús fins ara. Ens caldrà molta paciència i serenitat per anar desmuntant el seu frau permanent.
VOTAR. Despr…

Podridura / Provocació

PODRIDURA. Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ha tombat l'amnistia fiscal impulsada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro en 2012 resulten escruixidors. El ponent, l'exdiputat del PP Andrés Ollero. Segons fons del mateix tribunal, el govern espanyol ja havia estat informat un any abans que el procediment es declararia inconstitucional, però el TC ha trigat tot aquest temps, a la pràctica, perquè l'amnistia sigui irreversible. Segons la Inspecció d'Hisenda, si la sentència s'hagués produït abans de desembre de 2016, les regularitzacions de diners a l'exterior no serien fermes. Ara, ja han prescrit. Segons la mateixa sentència el defecte de forma en la regularització era "evident": una evidència que han trigat cinc anys a escatir. Aquest és l'estat de dret que diuen voler defensar del cop d'estat dels qui volen posar les urnes. Mentre les portades de la premsa madrilenya parlen del frau fiscal d'un jugador de la se…

Justícia / Participació

JUSTÍCIA. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar una sonora plantofada al Regne d'Espanya. La causa: la flagrant indefensió de la segona autoritat del País Basc (i altres dos membres de la mesa del Parlament d'aquell país), perseguida per la justícia espanyola, en un procediment penal sense garanties. Encara que amb tretze anys de retard, la sentència serveix per posar a lloc els estàndards democràtics d'un estat que ha estat condemnat per negar-se a investigar la pràctica sistemàtica de tortures als detinguts i que ha organitzat un banda criminal per atemptar contra dels enemics de l'estat. Encara que els representants del Règim del 78 hagin tancat files a l'hora de defensar la seva actuació i negar cap vinculació amb la violència judicial emprada contra les autoritats catalanes, és evident que la sentència europea retrata a la perfecció la manca de legitimitat de l'Estat espanyol a Catalunya. 
PARTICIPACIÓ. Més enllà de la voluntat o no d'apli…

Coaccions / Escales

COACCIONS. Del jugador terrassenc Àlex Fàbregas al futbolista sabadellenc Oleguer Presas, linxats pel fet d'expressar les seves opinions, tots som capaços de recordar desenes de casos d'esportistes catalans blasmats, insultats i perjudicats econòmicament i professional per haver-se atrevit a defensar sovint no pas la independència, sinó la simple legitimitat que la societat catalana hi aspiri al seu assoliment. Els esportistes catalans que volen una Catalunya independent no només no poden expressar-ho sense patir represàlies, sinó que estan obligats, sota l'amenaça d'exclusió de les competicions, a assistir-hi a les crides dels combinats estatals. Com sempre, però, l'espanyolisme gira la realitat com un mitjó i aquesta setmana hem hagut d'escoltar el president de la lliga professional espanyola, l'ultra Javier Tebas, presentant els esportistes catalans com a éssers coaccionats per l'independentisme. Que no sigui per tapar la investigació fiscal que l…

Castanyes / Civil

CASTANYES. La compareixença del síndic de greuges al Parlament de Catalunya aquesta setmana, en el marc de la comissió sobre l'Operació Catalunya, va resultar senzillament espectacular. La successió de castanyes directes als morros del dependentisme va ser mítica. La incomprensió sobre el tracte al franquisme, la denúncia de la manca de cap investigació pública sobre la creació d'una policia política al servei del govern espanyol, la revolta del ponent italià arran de les pressions escandaloses del Regne d'Espanya amb l'objectiu d'evitar una rebregada de la llei de reforma del Tribunal Constitucional pensada per actuar contra el procés català, el compromís de l'advocat de l'estat espanyol que (a diferència del que es diu aquí) les noves facultats repressives mai s'empraran contra càrrecs electes; la vergonya de veure com la Comissió de Venècia tracta la qualitat de la democràcia a Espanya en la mateixa sessió que la de la Turquia d'Erdogan o l'H…

Autoritari / Baixa

AUTORITARI. Pep Guardiola feia de veu, llegia el manifest de les entitats convocants a la mobilització de diumenge passat en defensa del referèndum. L'impacte mundial de la seva presència ha estat espectacular. La denúncia i la petició internacional d'auxili davant d'un estat impropi que no dubta a trepitjar drets fonamentals. I ha indignat els nostres adversaris que, com Inés Arrimadas, han corregut fins i tot a posar en boca seva paraules (no és el mateix autoritari que totalitari) que mai va pronunciar des de la tribuna solemne de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Cal agrair la potència del seu compromís. Tal i com les histèriques reaccions de la caverna han posat de relleu a continuació, era molt el que s'hi jugava. Ha estat un exemple excel·lent: és ara el temps en què milers de catalans haurem de sortir de la nostra zona de confort i jugar-nos-la personalment. 
BAIXA. Un dels mantres sense cap suport estadístic, que vagi més enllà d'una enquesta de dia…

Tallar / Tapar

TALLAR. La imputació del diputat Germà Gordó en la trama del 3% ha obert una tempesta política notable. Més enllà de les seves veritables responsabilitats tothom sap que és la baula feble de la majoria de Govern. Fins i tot els més conspicus defensors del paper del president Mas (per cert, divertit com ara ha esdevingut referent del diari comtal, en contraposició als excessos de la CUP que suposadament guien Puigdemont!) comencen a albirar la necessitat de tallar amarres amb el passat. La gent jove que comanda el PDeCAT té tot el dret a posar distància amb l'etapa de finançament fosc i conductes probablement poc edificants des del poder públic de l'antiga Convergència. S'hi juguen la credibilitat. I si això és important per al nou partit, molt més ho és per a la jove República Catalana que ve: no podem construir-la mentre els nostres adversaris posen cada dia el dit a la nafra del passat.
TAPAR. No hi ha dia en el qual el dependentisme no ens acusi de controlar i adoctrina…

Pensionistes / Sobirania

PENSIONISTES. Són tan valents que s'hi abraonen, després de fondre's ells solets en els darrers anys els 40.000 MEUR del fons de reserva de les pensions, sobre el col·lectiu més sensible a la inseguretat i a la por. L'únic també, per vitalment conservador, justament, en el qual el no ja és majoritari de sempre. No sembla, precisament, un encert estratègic. Encara menys, si alhora s'afirma que la independència és impossible i que s'està disposat a emprar tots els mitjans necessaris per a evitar que els catalans puguem expressar la nostra opinió sobre la independència, enquestes excloses. Si tot això és així, com és que paral·lelament es fa campanya per explicar els desastres derivats d'una cosa impossible i que mai passarà? Ai, ai, ai, a veure si és que comencem a tenir pànic i a assumir que cal fer campanya perquè no podran parar el referèndum...
SOBIRANIA. Darrera la faramalla del diàleg, de la ridícula insistència del PP i tots els seus aliats fàctics en la n…

Indecència / Partits

INDECÈNCIA. "ERC usa mucho el 'Espanya ens roba', pero cuando los que nos roban son con los que comparten listas son más comprensivos". Aquest és el nivell. La capacitat de mentir dels taronges és proverbial, perquè ja se sap que passa a Catalunya. Espanya ens roba és una expressió patentada per Solidaritat (SI) i que avui en dia només repeteix l'Alfons López Tena, actual home de referència del dependentisme. Que aquesta acusació es llenci des d'un país que falca el partit més corrupte d'Europa a totes les institucions on necessita completar majoria té molta, molta gràcia. I entretant, a la mateixa roda de premsa, la portaveu de Ciudadanos demanava que el seu diputat díscol a les Corts valencianes abandoni el partit. Perquè ja se sap quines coses passen al partit més coherent en l'esperit de renovació, l'esperança de l'Íbex35, el de la respiració assistida al Règim del 78.
PARTITS. Mentre els setanta cercles de Podem a Catalunya continuen amb …

Gratis / Improvisar

GRATIS. Mentre els universitaris catalans es manifesten contra les matrícules més cares de la història, a altres indrets el gratis total s'imposa. L'any vinent, els alumnes de graus i màsters que superin sencer el primer curs a les universitats andaluses rebran una bonificació del 99% en la matrícula de l'any següent. La mesura resulta bastant incomprensible si tenim en compte la dificultat comparada entre els diferents estudis (un aprovat en història comparat amb un en telecomunicacions), però sobretot si parem compte a quina és la situació de fallida de l'Estat espanyol. Acredita, a més, l'espoli que suposa el funcionament real del sistema de finançament caducat de fa tres anys i que permet drenar ingents recursos en direcció a les comunitats menys productives del país, a les quals es premia sistemàticament amb serveis i bonificacions de les quals no disposen les que més hi contribueixen. Tot un estímul al treball, sí senyor.
IMPROVISAR. Aquesta setmana, la del f…

Comunicat / Dret

COMUNICAT. Dilluns, els Col·lectius Emma, Wilson i Praga feien públic un comunicat multilingüe en defensa del referèndum. Entitats vinculades a la lluita internacional pels drets de Catalunya, formades per professionals altament reconeguts. Es tracta d'un document important per a fer servir en la batalla definitiva. Explica d'una manera entenedora com hem arribat fins aquí: fonamentalment, gràcies a l'absolut tancament en banda espanyol, una herència claríssima del franquisme. En aquest sentit, entre d'altres, el referèndum a Catalunya seria realment regenerador per a Espanya: suposaria el desbloqueig de la fórmula constitucional. El Règim del 78 es va constituir com a tal, sense via de reforma real, amb la finalitat bàsica de fer-nos presoners com a minoria nacional territorialitzada. La sortida de Catalunya permetria per fi superar aquesta fórmula, nascuda de la por, i permetria Espanya dotar-se d'una estructura constitucional moderna, capaç de reformar-se de man…

Candidat / Compromís

CANDIDAT. La setmana de l'ascens, en la que un grup de jugadors catalans ja de Primera cridaven independència des del balcó de l'Ajuntament (per cert, què passarà a la Lliga espanyola amb els clubs catalans l'any vinent?), Girona esdevé un símbol de la desconnexió. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, entre insult i insult a la intel·ligència dels catalans, ha trobat un moment per reconèixer que tenen veritables problemes per trobar substitut a Enric Millo a les comarques de Girona. De fet, han hagut d'endarrerir el congrés provincial (a diferència dels celebrats a Lleida i Tarragona) perquè no troben voluntari. Motiu de reflexió per al partit? Ens estarem allunyant de la gent? Serà que no els tractem com a adults? Ni parlar-ne. La culpa és del fet que hi ha molta "pressió", tant "política" com "personal". Vaja, que el partit insígnia del Règim, el de les portes giratòries, no troba qui el representi? 
COMPROMÍS. No és …

Sobrats / Vinculant

SOBRATS. El cap de setmana passat el president Puigdemont acudia a les tradicionals jornades de Sitges organitzades pel Cercle d'Economia, la millor representació de la gran teranyina del poder a Catalunya de la qual ens ha parlat Roger Vinton en la seva recent obra homònima. Les grans, negres i peludes aranyes presents no van qüestionar al president espanyol la seva persistent actitud xulesca i amenaçadora, de buidatge de competències i d'asfíxia premeditada del país on són (fet que els afecta fins i tot a ells directament, però què hi farem, tot per la pàtria). En canvi, es van permetre el luxe de tractar amb enorme menyspreu el president de la Generalitat a qui, al final de la seva intervenció, només van formular una sola pregunta. Qui s'han pensat que són aquests cretins? Una de les coses més valuoses del procés és que es faci contra aquesta caterva de sobrats.
VINCULANT. Dijous coneixíem a l'avançada la posició de la Nova ICV en relació al referèndum. La veritat, …

Nervis / Pacte

NERVIS. Autèntic pànic. Alerta molt greu davant la presidència de torn estoniana de la UE que comença el primer de juliol, en substitució d'un Regne Unit camí del Brexit. Les admonicions del parlamentari europeu del Partido Popular espanyol Esteban González Pons rebel·len autèntic estupor. Amb un nivell de prevencions impropi d'una amenaça, com la catalana al règim del 78, segons ells mateixos, completament inviable. Sobta que una cosa tan impossible, per a evitar la qual, com va explicar el ministre García-Margallo, el Regne d'Espanya està gastant a raig fet en matèria militar, ocupi tants esforços. Però és que convèncer un país que es independent gràcies a un referèndum unilateral i una DUI fa poc més de vint-i-cinc anys que fer el mateix avui és molt dolent, costarà un esforç diplomàtic considerable. Tant, que vés que no siguin els estonians dels primers a reconèixer la República Catalana.
PACTE. Dilluns, després de l'amenaça al matí de la vicepresidenta del govern …

Infantilisme / Internacional

INFANTILISME. Sobretot que es pensin que són els grans protagonistes de tot plegat. De la mateixa manera que porten mesos dient que el Referèndum és la pantalla passada que només ells han defensat sempre, sense adonar-se que és precisament per repescar-los a ells (ai, santa innocència, que no volen!) que s'hi ha tornat, ara també necessiten creure que han salvat el Pacte Nacional pel Referèndum. Com als folls, se'ls hi ha de donar la raó i deixar la porta sempre oberta al pacte. Això sí, emprenent la via unilateral com si l'acord amb l'Estat espanyol estigués, com està, absolutament tancat a pany i forrellat. Apuntar-se al carro dient que no consideraran vinculant el resultat suposa una flagrant contradicció amb tot el que han defensat durant els darrers mesos. Ara bé, si es comprometen amb el Referèndum i hi van a votar, com si el consideren animal de companyia.
INTERNACIONAL. L'associació Drets (que tan bona feina ha fet i fa en defensa dels drets dels catalans v…

Diminuts / Festival

DIMINUTS. El globus es desinfla? Compte que el gran soufflé no hagi estat finalment el nou referent principal del dependentisme a Catalunya, Ciudadanos. Aquesta setmana, la tria d'Inés Arrimadas com a candidata a unes eleccions autonòmiques que ja no tornaran, ha servit sobretot (a la vista del desèrtic acte públic de presentació) per veure la destrempada general del que hauria de ser el primer partit de l'anti-independentisme a Catalunya. Amb una participació de 825 persones a la votació a través d'internet (no calia ni anar-hi a les seus) i una reducció del cens de militants, en mig any, de fins a un terç del total. El viratge conservador, l'evidència de la seva actuació com a crossa de la corrupció i l'establiment definitiu d'Albert Rivera a Madrid han convertit Ciudadanos en una marca que ja no enganxa ni el seu reduït públic. A la baixa a totes les enquestes, el resultat del 27-S va ser un miratge.
FESTIVAL. El Regne d'Espanya sempre, absolutament semp…

Confús / Contradicció

CONFÚS. M'hi he referit moltes vegades: la necessitat imperiosa de disparar contra tot el que es mou a Catalunya provoca una verborrea permanent en el dependentisme molt difícil de gestionar. Necessiten desqualificar cada dia la lluita per la sobirania, amb l'argument que sigui, el que trobin més a mà. I les contradiccions se succeeixen sense treva. La setmana passada era el suposat esborrany de la Llei de Transitorietat filtrat pel CNI: el govern català, no és que volgués celebrar un referèndum, és que ja era a punt de declarar directament la independència. Aquesta setmana, tocava la cara B del disc: a cor, Soraya Sáez de Santamaría acusava Puigdemont d'electoralisme arrossegat per la CUP mentre Carlos Carrizosa, el conegut diputat-humorista de veu aflautada de Ciudadanos, parlava també de muntatge per anar a noves eleccions. Confusió permanent. Aquesta setmana, amb la data i la pregunta, tornaran les amenaces.
CONTRADICCIÓ. Dilluns, roda de premsa de la vicepresidenta es…

Clavagueres / Club

CLAVEGUERES. Aquesta setmana, mentre Lluís Rabell i Joan Coscubiela només tenien ulls per a la comissió absurda sobre el jutge Vidal (la que més convé al govern espanyol del PP), la que posa llum i taquígrafs sobre l'Operació Catalunya ha ofert nous moments d'autèntiques basques. Si Catalunya tingués una premsa de mirada nacional l'escàndol ompliria informatius i faria vessar rius de tinta. Tots els detalls sobre la formació d'una policia política adreçada a ensorrar els adversaris ideològics. Tot plegat, creuat amb la notícia que la vicepresidenta Saénz de Santamaría, gràcies als nous pressupostos aprovats aquesta setmana, tindrà al seu servei 600 nous agents del CNI, amb un augment de la despesa de 20 MEUR. El virrei Enric Millo ha assegurat que es tracta de fer front a l'amenaça gihadista, però ja se sap que la relació de l'ex-aspirant a les llistes d'Esquerra amb la veritat és, massa sovint, difícil.
CLUB. Tot i els intents de l'unicornisme català d…

Subvencionar / Valenta

SUBVENCIONAR. Aquesta setmana hem sabut, gràcies a la resposta parlamentària del Govern espanyol a una pregunta de "En Marea" que l'executiu de José María Aznar va lliurar a la Fundació Francisco Franco, entre els anys 2000 i 2003, ajuts per valor de 150.000 euros. El segon país amb més desapareguts polítics del món, només per darrera de Cambodja, paga els seus enterradors, alhora que nega recursos als qui volen lliurar les restes a les seves famílies. Mentre el corresponsal de "The New York Times" a Espanya es posa les mans al cap davant la presència al carrer de banderes i símbols falangistes que intenten fer callar la veu del president Puigdemont a la capital del Regne, l'Estat espanyol es dedica a subvencionar el feixisme. Tot plegat, mentre els fills i els néts dels qui el 1939 varen acusar de rebel·lió els defensors de la legalitat republicana, titllen ara de colpistes als qui reclamen votar. Quines ganes de federar-nos amb ells!
VALENTA. Amb tot l…

Pactar / Pànic

PACTAR. La setmana ve marcada per la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid. Mai ningú no els havia parlat tan clar a la cara. Davant les seves banderes feixistes i les seves amenaces de mort. El dret a decidir ha caigut finalment fulminat (ja era hora!) a mans del dret a l'autodeterminació, un pas important també per a què se'ns entengui a fora. Tot i el to conciliador, el president va estar clar: l'Estat espanyol pot triar ara un acord sobre el referèndum (que li permeti condicionar la data, la pregunta o els nivells mínims de participació o resultats) o pot triar haver de pactat més tard, simplement, la implementació dels resultats. Hem arribat al cap del carrer: ni tan sols la darrera maniobra de la vicepresidenta, demanant que Puigdemont vagi al Congrés per a ser linxat, ha causat la més mínima impressió. Nosaltres ja no volem millorar el nostre status dins Espanya: volem tractar-hi de tu a tu.
PÀNIC. Hi ha molta por. El pla és que ens fem enrere. El f…

Intoxicar / Justificar

INTOXICAR. L'absència dels quioscos durant tres dies ha reconcentrat les ganes d'Enric Hernández i els seus de mentir a cara descoberta sobre el procés. L'oportunitat d'aquesta setmana: abraçar la filtració (probablement, procedent dels servei secrets espanyols) d'un esborrany antic dels treballs preparatoris de la Llei de Transitorietat. El tema triat, un d'aquells que saben que pot ser clau: la llengua. Capaç alhora de dividir els independentistes convençuts agrament i també d'allunyar una part de l'electorat de frontera. En portada, l'afirmació que l'única llengua oficial a la República Catalana seria el català. L'esborrany fals només parla de llengua pròpia, com l'Estatutet de 2006. El text de l'interior informa correctament del contingut de l'informe, però l'efecte intoxicant ja s'ha aconseguit: líders destacats de l'independentisme es veuen obligats a sortir a negar el titular del diari. La post-veritat ha triom…

Fum / Imatge

FUM. Al dia següent, per tapar la castanya sense precedents de la candidata socialista de l'establishment, el diari "El País" publicava un esborrany envellit, segons sembla de fa un any, dels primers treballs preparatoris de la Llei de Transitorietat Jurídica. L'editorial del diari sobre la victòria de Pedro Sánchez paga la pena llegir-lo: una carregada plena d'odi on l'únic que manca és dir-li nazi. Aprofitant el viatge, els de l'antic mitjà de referència de l'esquerra espanyola aprofiten per carregar contra la democràcia directa, l'exercici de primàries i els referèndums, que les coses importants cal decidir-les als despatxos de l'elit amb fil directe amb l'IBEX-35. Al dia següent, la portada d'"El Periódico" continuava amb la intoxicació al voltant del la Llei de desconnexió apòcrifa, afirmant que el castellà no serà llengua oficial a la nova República Catalana, obviant totes les declaracions dels líders del PDeCAT i Esque…

Conferència / Determinació

CONFERÈNCIA. Dos van ser els moments culminants de la conferència a Cibeles. El primer, quan el vicepresident Junqueras, cleca a la Nova ICV, va enllaçar hàbilment la realitat que el lema republicà de llibertat, igualtat, fraternitat, necessita de les tres potes per funcionar. Altrament dit, sense un assentiment lliure de la comunitat política catalana com a condició prèvia, en peu d'igualtat, és buit parlar de la fraternitat que tant excita Xavier Domènech. Això no és fraternitat, és submissió. El segon gran moment el va protagonitzar el president Puigdemont, quan va situar clarament el paral·lelisme de l'acord que demanava ara al govern de Mariano Rajoy amb el restabliment de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas. Aleshores tampoc la legalitat vigent permetia cap enllaç amb la republicana abatuda militarment pel general Franco. I, en canvi, l'acord polític va ser suficient per buscar-ne l'escletxa legal que fes viable l'entesa.
DETERMINACIÓ. Mentre a …

Bloqueig / Clavegueres

BLOQUEIG. La voluntat de blindar els interessos del centre, encara que sigui amb costos econòmics per als competidors, continua invariable. La consolidació d'Espanya com a la Gran Castella somiada. Mentre les cues als controls de l'aeroport del Prat es reprodueixen invariablement, el ministre de l'Interior té el desvergonyiment d'afirmar al Senat que la Generalitat gestionaria la infraestructura pitjor que ells. Impressionant. No se n'amaguen: els aborígens necessitem ser governats des de la metròpoli. I, entretant, la companyia escandinava Norwegian, a través del seu conseller delegat Bjorn Kjos, no s'està d'afirmar públicament dimarts (tot i negar-ho després sota pressió) que començaria a volar "demà mateix" entre Barcelona i Tòquio si no fos pel veto de l'Estat. Sí, posaré per escrit la frase que tan agrada repetir a l'Andrea Levy més mitinera: sí, Espanya, amb la seva voluntat descarada de beneficiar els de sempre, ens roba oportunitat…

Trama / Vaga

TRAMA. El cas de violència extrema, en triangle, dins el cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, és dels que necessàriament ha de fer reflexionar molt seriosament quin tipus de gent seleccionem per formar part dels cossos policials. Venim d'una trajectòria difícil, amb casos com el denunciat a Ciutat Morta. Ara, els implicats, apleguen entre tots, una denúncia per un fastigós acte d'humiliació masclista a una agent per part d'un superior, una agressió a un motorista a l'Arrabassada i a un manter al carrer de Barcelona per part dels implicats, el suposat assassinat d'un altre a Montjuïc durant una batuda policial i, finalment, l'assassinat d'un company amb mètodes propis de la màfia del narcotràfic a Sudamèrica. Algú hauria de plantejar-se molt seriosament fins a quin punt és responsable posar a mans d'aquest tipus de gent segons quines armes i la nostra seguretat.
VAGA. "El Periódico" simbolitza la crisi dels mitjans tradicionals en paper, fort…

Mobilitat / Separats

MOBILITAT. Quinze dies després de tot plegat, el primer cap de setmana de maig, tot continua exactament igual al control de passaports de l'Aeroport de Barcelona-El Prat: cues de més de tres hores per deixar el nom d'una de les infraestructures més importants del país per terra. Naturalment, només passa aquí. A Barajas, en canvi, ara i adés, tot en ordre. El virrei Millo ("aquí mando yo, cojones") menysprea les institucions de la colònia, mentre la Policía Nacional espanyola i Aena, Aena i la Policía Nacional espanyola es van llançant les culpes rítmicament. Francament, si d'inici podia semblar resultat de la imprevisió, ara fa tota la pinta de premeditació. Conjuntat amb la vaga del Metro de Barcelona i el caos diari a Rodalies, destrossar-nos el sistema de mobilitat sembla una prioritat absoluta a l'hora d'empetitir-nos i anul·lar-nos com a pol de competència amb el gran Madrid. 
SEPARATS. Les relacions entre els Comuns i Podem han viscut aquesta setman…

Justificar / Miserable

JUSTIFICAR. L'opinió dels catalans no interessa. Per al nacionalisme espanyol, el 16% que som és una minoria estructural dins la seva nació, així que, ras i curt, ens fotem. A pa i aigua. Qui se'n recorda sinó de l'Operació Diàleg. La recordeu? Quins temps aquells! El dependentisme no necessita convèncer un sol català dels suposats avantatges de mantenir-nos com a súbdits del Regne d'Espanya. Reserva les explicacions, en canvi, per vendre la moto entre els seus que la situació dels espanyols a Catalunya és insostenible i que la "persecució" de la qual són objecte justifica la suspensió de les llibertats fonamentals. Per això la diputada Sandra Julià es permet mentir sobre la seguretat d'Inés Arrimadas, o l'entitat de petja feixista Sociedad Civil Catalana acudeix al Congreso de los Diputados on borda sense contemplacions contra la convivència al nostre país. Les seves tàctiques de demonització recorden una barbaritat Slobodan Milosevic.
MISERABLE. La…

Funcionaris / Intervenció

FUNCIONARIS. Alguns vàrem acabar ben farts. Abans del 9-N molts funcionaris van expressar públicament la seva voluntat de contribuir a fer realitat un referèndum vinculant fossin quines fossin les conseqüències personals que els comportés. Ara, es repeteix la història: el comunaire Jaume Asens ja ha advertit que el seu partit, la Nova ICV, no donarà suport a un Referèndum si posa en perill els funcionaris. Cal tornar-ho a explicar una altra vegada: la Llei de Transitorietat Jurídica ha de donar cobertura legal a la celebració del Referèndum. A tothom. I això vol dir que ha d'actuar, si cal, amb coerció, contra tot aquell que pretengui impedir-lo. Estaria bé que, a més, el Govern comptés amb tots aquells funcionaris, com ara un servidor, que tornem a estar disposats a jugar-nos-la per la llibertat. Prou de fer-nos servir d'excusa, si us plau: la legalitat catalana, la del Parlament sobirà en l'exercici de l'autodeterminació, ens protegirà a tots.
INTERVENCIÓ. Si les d&#…

Conferència / Difamació

CONFERÈNCIA. No contents amb impedir la cessió d'un espai al Senat, els grups dels grans partits espanyols al consistori madrileny han criticat agrament l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per cedir un espai municipal per a la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva oferiran a Madrid el proper dilluns amb l'objectiu de fer avinent al govern espanyol la darrera oferta de pacte en relació al referèndum. La manca de respecte a la figura institucional del president de Catalunya, al Govern del país i al seu Parlament és de traca, fins al punt que es considera la mera expressió dels seus punts de vista com a un fet censurable. Certament, el nivell de degradació al qual està arribant el Règim del 78 és inaudit a Europa. El jurista Josep Costa presentava dilluns la seva obra "Secessió o Secessió" defensant la independència de Catalunya com una "causa justa". Fets com el boicot de Madrid ho així ho avalen.
DIFAMACIÓ. Estrella agra en declivi progres…

Apocalipsi / Calendari

APOCALIPSI. El PSOE, bastió fonamental del Règim del 78, pot entrar, ara sí, després de mesos de tensió congelada, en un compte enrere cap a la seva autodestrucció. Sigui qui sigui que es faci amb la secretaria general, el futur a venir serà catastròfic. Només caldrà contrastar finalment si l'explosió es produeix cap a dins o cap a enfora. Si guanya l'ex-secretari general defenestrat Pedro Sánchez, el partit entrarà en una paràlisi total, amb pràcticament tots els diputats al Congreso en contra i gairebé totes les direccions regionals copades per partidaris de la líder del socialisme andalús; si guanya Susana Díaz, potser amb més cohesió interna, tot apunta a un autèntic enfonsament electoral a la primera oportunitat que es concreti: només la prefereixen un de cada quatre votants socialistes i serà inequívocament identificada com la responsable de fer president Rajoy. Nosaltres ja no ho veurem.
CALENDARI. Poc a poc es va perfilant el detall exacte del cronograma previst des de…

Suport / Tast

SUPORT. Mal que pesi, el FC Barcelona és l'entitat civil més important de Catalunya. És per això que l'Estat espanyol no ha dubtat, una vegada desencadenat el procés independentista, a embrutar la seva imatge sense pietat. El contrast entre el tractament de les irregularitats fiscals de Messi i Cristiano Ronaldo no pot ser més "apostoflant". Aquests dies el primer club esportiu de Catalunya s'ha afegit al Pacte Nacional pel Referèndum i el seu compromís ha estat reflectit amb lletres gruixudes per tota la premsa mundial. El dependentisme, era d'esperar, ha saltat com una molla exigint que no es barregi política i esport. És molt divertit sentir això d'un estat que obliga milers d'esportistes a competir sota un símbols polítics determinats. D'un lloc on si et negues a anar a les selecciones espanyoles quan et convoquen la sanció pot arribar a la retirada de la llicència federativa per competir. Són molt graciosos.
TAST. Aquesta setmana, amb el sain…

Opinió / Resistència

OPINIÓ. Quan siguem independents jo me'n recordaré dels jutges, fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya. Aquesta frase (missatge per a la Fiscalia), que aprofito per fer meva aquí sense cometes, ha servit per a desencadenar una causa judicial contra el professor Hèctor López Bofill, sota l'acusació de tres delictes, el principal, d'amenaces. El nivell de censura a l'opinió lliure a les xarxes comença a ser preocupant, en un estat de tan feble pràctica democràtica. La causa ha servit per desvetllar, a més, que una unitat de la policia espanyola a Catalunya es dedica a revisar els comptes de twitter i facebook dels independentistes amb més seguiment a les xarxes socials. Una vegada més, una suposada democràcia perseguint les idees dels adversaris polítics del govern de torn sense contemplacions i emprant per fer-ho tots els instruments de l'Estat, des de la policia a la judicatura. Turquia és ben a prop.
RESISTÈNCIA. Dilluns, a la s…

Insults / Memòria

INSULTS. Tenim una colla de delegats del Govern pel món d'una enorme qualitat tècnica i política. Segons reconeixen els nostres propis adversaris, l'Adam Casals-Lenz, representant de la Generalitat a Àustria i Centre-Europa, n'és un dels més brillants. Aquesta setmana ha hagut de denunciar públicament el comportament del número dos de l'ambaixada espanyola a Budapest, en haver increpat, insultat i amenaçat els treballadors de la legació catalana, exigint-los informació sobre un viatge llampec de la presidenta Forcadell a la capital hongaresa per participar a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. El desbordament d'impotència de la diplomàcia espanyola comença a ser públic i notori. Perseguint els nostres representant allà on van, de Miami a Mauthausen, fan un autèntic paper d'estrassa davant la resta del món. La legitimació internacional de la causa catalana guanya punts precisament gràcies a l'embogida actitud de la nostra metròpoli, que tothom c…

Comparar / Ingenuïtat

COMPARAR. Dimecres, a can Cuní, els de GESOP ens oferien una nova enquesta interessant: fins a un 63,2% dels catalans es manifesta disposat a participar en un referèndum unilateral. Atès el precedent del 9-N, amb una xifra semblant a la prèvia, l'Àngels Pont, representat de l'empresa demoscòpica i segons sembla, antiga dirigent socialista a Barcelona, apuntava a una participació final que se situaria entre el 37 i el 39% del cens. Certament, aquest és el punt més difícil, la veritable batalla que tenim per davant. I només la guanyarem si aconseguim una aparença el més semblant possible a una convocatòria normal (de la targeta censal als col·legis electorals habituals, passant per una activa campanya al carrer i als mitjans), i, sobretot, si tothom percep que el resultat serà vinculant, sigui quin sigui el nivell de participació. Només així estarem en condicions de superar el difícil repte de portar a votar més de la meitat dels catalans.
INGENUÏTAT. Afortunadament, el "ll…

Campanya

CAMPANYA (I). No s'han pogut estar. Fins i tot, cometent dos greus contradiccions. La primera, de concepte: per què cal fer campanyes sobre la bondat de la dependència d'Espanya si es tracta d'un fet que no hem de decidir nosaltres sinó el conjunt dels espanyols i per tant l'opinió del 16% dels espanyols que som és irrellevant? La segona de factura: triar com a icona de la campanya una parella que es fa un petó, l'una amb l'estanquera pintada a la galta i l'altra amb els quatre pals significa que el PP entra en campanya i ho fa admetent d'inici que Catalunya i Espanya són dos subjectes polítics diferents. Francament, seria una excel·lent imatge per a la campanya del Sí: podem entendre'ns perfectament, fins i tot estimar-nos, però mantenint-nos cadascun com a entitats sobiranes. El gol per l'escaire que l'agència de publicitat ha clavat als populars és antològic: si a sobre han cobrat en negre, negoci rodó.
CAMPANYA (II). Davant la consellera…

Barra / Bogeria

BARRA. Presentat no sé sap quantes vegades des del mes de febrer, aquesta setmana hem tingut un nou tast del manifest de juristes dependentistes que demanen a la majoria parlamentària que incompleixi el mandat que els electors li van conferir el 27-S de 2015, per tornar al peix al cove, però sense cove ni peix. Es tracta d'un text demencial, sobretot en el que proposa, completament increïble. El més sorprenent és que l'encapçali i faci de portaveu l'ex-magistrat del Tribunal Constitucional Eugeni Gay. Cal tenir la cara de ciment armat per exigir respecte a la legalitat després d'haver imposat a Catalunya una retallada estatutària que aquí ningú no ha validat amb el vot. Cal ser molt impresentable per amputar la voluntat de la gent i després continuar defensant que no s'atorgui cap mena d'oportunitat d'expressar l'opinió. Cal confiar molt en la memòria de peix del proïsme per creure que no sabem d'on ve i a on va el senyor Gay.
BOGERIA. La inversió d…

Superats / Virrei

SUPERATS. Tot i les contínues admonicions (barrejades amb menysteniment) de Miquel Iceta, el cert és que el primer secretari dels socialistes es veu completament incapaç de contenir l'aigua que entra a la barca del seu envellit projecte. És així com, al final, deixarà autonomia als seus representants a cada municipi a l'hora de donar suport o no al Referèndum. Les cadires sempre han estat per davant de la coherència a can PSC. Un nou senyal de fins a quin punt és el partit i no el país el que està dividit en dos: amb una majoria dels seus votants, militants i càrrecs electes a favor de votar i una cúpula directiva contrària a l'exercici pràctic de la llibertat. Iceta demostra novament la seva covardia política: si tothom sap, com acostuma a dir, que hi haurà eleccions en comptes de Referèndum, perquè es preocupa de l'actitud dels seus regidors i alcaldes?
VIRREI. A qualsevol país mínimament seriós ja hauria plegat. Mentre ocupava mig cap de setmana en el trofeu Comte d…

Marejar / Signatures

MAREJAR. Aquesta setmana ha quedat al descobert el que ja era evident a primera vista, que la Comissió de Venècia només pot pronunciar-se a priori a petició expressa o almenys amb el consentiment del govern espanyol del PP, és a dir, que el condicionant posat la setmana passada per la Nova ICV per a avalar el referèndum unilateral torna a passar perquè el neofranquisme espanyol actualment governant amb l'aquiescència socialista ens doni permís per a exercir el dret a l'autodeterminació. La darrera maniobra dels diputats Lluís Rabell i Joan Coscubiela no pot distraure ningú: és evident que no hi haurà aval previ de cap instància internacional que es pugui interpretar com a fomentadora o impulsora d'una acció unilateral per part de les institucions catalanes: precisament, perquè una vegada que exercim la unilateralitat obligarem tots els actors a prendre decisions incòmodes. I, naturalment, ningú no vol que el posin en una situació desagradable. Obliguem-los. Fem-ho.
SIGNATU…

Enrere / Fronteras

ENRERE. En el marc dels problemes que realment preocupen a la gent, Ciudadanos ha aconseguit fer prosperar a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, com sempre, de la mà del triumvirat PPSOECs, una iniciativa a favor d'espanyolitzar la retolació dels senyals de trànsit a la ciutat. Suposem que aviat proposaran el mateix amb les plaques dels carrers i la toponímia. Resulta impactant la manca de respecte als valors del lloc on han arribat, en un noranta per cent dels casos, ells mateixos o els seus pares. L'aposta de Ciudadanos per arranar l'ús del català, de la mà dels seus companys de lluita, ens assenyala exactament en el punt del combat on som: o ens en sortim en l'intent de construir una Catalunya per a tots o la metròpoli assoleix els seus darrers objectius i la colònia se sotmet per sempre. No hi ha marxa enrere. No pensen fer presoners: si perdem, ens maten.
FRONTERES. Aquesta setmana hem conegut, a través de la filtració d'un document de la diplomàcia…

Custòdia / Desobediència

CUSTÒDIA. El vicepresident Junqueras ha iniciat una visita als Estats Units de marcat a contingut econòmic, però en la qual ha estat ben present el moment que viu el país. La trobada amb l'alcalde de Miami o amb la gent de Mediapro, amb Jaume Roures al capdavant, ha estat important. Tant com la informació que un equip econòmic amb presència en els grans centres de poder econòmic internacional treballa intensament la preparació del finançament d'una Catalunya desconnectada d'Espanya. Sense ser convidat per ningú, el cònsol espanyol ha decidit incomodar tothom exigint la seva presència a totes les trobades. És un reflex de l'estat on som: delerós d'intervenir a Catalunya, sempre per a interferir la defensa dels nostres interessos. Dimarts, el ridícul assolia cotes històriques quan el molt no nacionalista diplomàtic exigia que els termes "Regne d'Espanya" constessin en el text d'un acord de col·laboració entre els ports de la capital de Florida i Bar…

Coherència / Confiança

COHERÈNCIA. Es podria parlar perfectament d'aquesta com de la Setmana de la Coherència. El rebuig al Congreso espanyol de totes les esmenes a la totalitat contra els pressupostos, que ha obert la porta al seu debat i aprovació, ha suposat sobretot una veritable bufetada a la coherència dels d'Albert Rivera. Un immens gripau que estan digerint amb enormes dificultats. D'entrada, el "Partit contra la Corrupció" ha acabat sustentant el projecte de pressupostos d'una formació amb més de 800 imputats, un autèntic record mundial de porqueria. Però, sobretot, el partit disposat a quedar-se sense representació al País Basc en defensa de la liquidació del concert econòmic, ha acabat votant a favor de falcar-lo amb una millora del "cupo". El mite de la igualtat entre tots els espanyols com a divisa cau esmicolat a trossos: els corruptes del Partido Popular i els ciutadans d'Euskadi continuaran amb un tracte diferenciat.
CONFIANÇA. L'anunci que el Gove…

Boicots / Capgirar

BOICOTS. Amb una ceguesa difícil de comprendre, el dependentisme s'esforça a presentar els resultats pràctics de les accions de boicot de la diplomàcia espanyola arreu del món com un fracàs de la política exterior del Govern català: exactament, com si tanta mala baba no afectés el benestar i els interessos concrets dels seus conciutadans. Tot s'hi val no pas per guanyar, sinó per fer mal a l'advesari. Des de les seves portades, els bucs insígnia del dependentisme mediàtic català es mostren joiosos i criden a fer-ne més, més i més boicot. Encara, fins i tot, que com en el cas de la missió comercial que catalans i flamencs havien preparat al Marroc, tercers països, com ara Bèlgica, en siguin també víctimes. Salvar l'statu quo passa per davant de tot. I, així, quan arribi el moment decisiu, potser més d'un voldrà passar comptes amb Espanya: el que ara són somriures d'humiliació potser esdevindran plors d'impotència.
CAPGIRAR. La brigada de narcòtics treballa i…

Supremacisme / Taca

SUPREMACISME. En el marc d'una setmana gloriosa de la delegació a la colònia del diari "El País", el mitjà s'hi ha llançat a blasmar el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach pel fet d'explicar una cosa tan senzilla com que la República Catalana, en cas de victòria del sí i abans pel que fa a la protecció del desenvolupament del Referèndum, complirà i farà complir la llei. Caram quina notícia! Un estat que sanciona, ves per on. Exactament igual que l'espanyol. I és que, com que anem de debò, farem el que fa tothom, ni més ni menys, encara que tots els mitjans de l'establishment, carregats d'histèria, facin veure que s'escandalitzen. Prou supremacisme: la legalitat espanyola mereix el mateix respecte que la legalitat catalana i després que haguem declarat la independència, en efecte, ja no obeirem lleis estrangeres. Igual com fa ara el Regne d'Espanya o la República Francesa. Ni més ni menys.
TACA. L'espectacle dantesc del PP madrileny és una …

Signatures / Superioritat

SIGNATURES. Diumenge, diada de Sant Jordi, vaig dedicar un parell d'hores a demanar signatures al carrer pel Pacte Nacional pel Referèndum des de la paradeta de l'Òmnium Cultural a la meva ciutat. Es detecta determinació, però també cansament. Un ja no tan noi amb samarreta vermella em deia que ja havia signat, però que no entenia per què Junts pel Sí no aplicava el seu programa, guanyador el 27-S, i declarava la independència. Una parella més jove clamava contra la presència, just al costat, de la paradeta del Partit Popular, amb una gran estanquera. Com s'atreveixen, deien, just en una altra gran setmana d'aquella organització criminal que el poder judicial espanyol no dissoldrà. Al meu costat, un home ens enviava a la merda, just abans d'aturar-se davant l'stand blau dels populars. I ni un problema més, convivència modèlica: ells mentint pels descosits i nosaltres intentant construir una Catalunya per a tots.
SUPERIORITAT. Aquesta setmana l'expresident e…