Ves al contingut principal

27-S / Conservadors

27-S. Als qui vàrem exigir des del primer dia l’acompliment del mandat electoral del 27-S ens van acusar durant mesos de no haver-ne interpretat correctament el resultat. Calia repensar-ho tot. Refredar el partit. Eixamplar la base i bla, bla, bla. Curiosament, a mesura que ens apropem a consumir el termini de divuit mesos i a l’esclat de tot plegat, amb l’aprovació de les lleis de desconnexió en dos temps, en funció del resultat final del referèndum, cada vegada resta més clar que els qui no van entendre el resultat del 27-S són uns altres. A dia d’avui encara hi ha qui no ha capit que aquell dia l’independentisme va guanyar a les urnes. Que aquella nit va quedar escollit el primer Parlament de majoria independentista de la història de Catalunya, que va triar un president i un Govern independentistes per fer la independència. I que el dependentisme només podrà evitar la independència si guanya el referèndum.

CONSERVADORS. Tertulià habitual del “Més324”, l’exdiputat d’ICV Joan Boada va tenir-hi dilluns una actuació estel·lar. Dos “leitmotivs” de traca i mocador. D’entrada, que perquè un referèndum sobre la independència i no sobre un acord federal (com si els seus, amb 11 diputats, haguessin guanyat les eleccions del 27-S). I, més espectacular encara: que els canvis no es poden demanar d’avui per demà i que cal fer-ho tot dins la legalitat. Atenció, un senyor que participa de la tradició comunista, cridant a canviar l’”statu quo” sense presses i dins d’un ordre, justament quan comencem a celebrar el centenari de la Revolució Russa. Com tants altres de la seva trajectòria política, la miopia davant l’únic canvi possible que representa el moviment independentista a Catalunya els fa aparèixer com el que són: conservadors al servei del manteniment d’un estat de coses injust. Fan molta, molta pena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…