Ves al contingut principal

27-S / Conservadors

27-S. Als qui vàrem exigir des del primer dia l’acompliment del mandat electoral del 27-S ens van acusar durant mesos de no haver-ne interpretat correctament el resultat. Calia repensar-ho tot. Refredar el partit. Eixamplar la base i bla, bla, bla. Curiosament, a mesura que ens apropem a consumir el termini de divuit mesos i a l’esclat de tot plegat, amb l’aprovació de les lleis de desconnexió en dos temps, en funció del resultat final del referèndum, cada vegada resta més clar que els qui no van entendre el resultat del 27-S són uns altres. A dia d’avui encara hi ha qui no ha capit que aquell dia l’independentisme va guanyar a les urnes. Que aquella nit va quedar escollit el primer Parlament de majoria independentista de la història de Catalunya, que va triar un president i un Govern independentistes per fer la independència. I que el dependentisme només podrà evitar la independència si guanya el referèndum.

CONSERVADORS. Tertulià habitual del “Més324”, l’exdiputat d’ICV Joan Boada va tenir-hi dilluns una actuació estel·lar. Dos “leitmotivs” de traca i mocador. D’entrada, que perquè un referèndum sobre la independència i no sobre un acord federal (com si els seus, amb 11 diputats, haguessin guanyat les eleccions del 27-S). I, més espectacular encara: que els canvis no es poden demanar d’avui per demà i que cal fer-ho tot dins la legalitat. Atenció, un senyor que participa de la tradició comunista, cridant a canviar l’”statu quo” sense presses i dins d’un ordre, justament quan comencem a celebrar el centenari de la Revolució Russa. Com tants altres de la seva trajectòria política, la miopia davant l’únic canvi possible que representa el moviment independentista a Catalunya els fa aparèixer com el que són: conservadors al servei del manteniment d’un estat de coses injust. Fan molta, molta pena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…