Ves al contingut principal

Amics / Anuncis

AMICS. La carta de principis de setmana d’Esteban González Pons, eurodiputat del PP, als seus col·legues de grup parlamentari europeu resultava xocant: capaç de comparar la presència dels màxims representants del Govern de Catalunya amb la presentació d’un llibre i d’aviar qui assisteixi que avalaria l’exercici de l’autodeterminació dels catalans. Tot alhora no pot ser. El que més gràcia m’ha fet del baix nivell argumental de la missiva és aquell moment en el qual els demanava “com a amic” que col·laboressin al boicot. Realment, fan molta peneta: adreçar-se en aquells termes, de col·lega castís, a gent que sap i practica cada dia que la política internacional només coneix d’interessos. De moment, gràcies a tant escarafall per un afer intranscendent, ara tothom ja sap a la capital comunitària que el diàleg que propugna el govern espanyol consisteix a intentar no deixar-te parlar.

ANUNCIS. Des de Ciudadanos, mancats penosament d’arguments per justificar l’exercici més bàsic de la democràcia, han hagut de filar prim i ficar-se amb la despesa de l’anunci, a algunes de les capçaleres més importants de la premsa europea, de la conferència del Govern català a Brussel·les. Com de demagògia amb això, en podem fer tots, deixeu-me abonar-m’hi amb la meva quota: amb el que (presumptament) els governs espanyols van pagar de fons reservats a només una de les amants del Borbó perquè mantingués la boca tancada durant dos anys, a raó de 26 milions de pessetes al mes, sense comptar la inflació, la cosa donaria per a molt. En concret, es podrien organitzar una conferència a Brussel·les cada dia. De fet, som més milions que assistents, 24, a l’acte dependentista organitzat per la senyora UPyD, Ciudadanos i Empresaris de Catalunya al dia següent, també al Parlament europeu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…