Ves al contingut principal

Boicot / Combat

BOICOT. Fa un parell de mesos el fundador i conseller delegat de Norwegian anunciava la voluntat de la companyia de “low cost” de vols de llarg abast d’instal·lar al Prat la seva base d’operacions per a Europa. Norwegian aprofitava així el mercat que li proporciona Vueling (qui connecta Barcelona amb totes les principals ciutats europees) i que l’Estat espanyol a bociotejat sistemàticament, obstaculitzant al màxim les connexions intercontinentals des del Prat. Ara, de sobte, el grup IAG, del qual en forma part Ibèria, ha descobert les immenses possibilitats que fins ara bescantava i anunciat tot un seguit de vols a Amèrica i Àsia per fer front a l’oferta de Norwegian. L’operació recorda descaradament les instrumentades per ClickAir contra Vueling i Iberia contra Spanair. Un escenari de competència deslleial, també en l’àmbit empresarial, en el qual els nostres interessos sempre han de lluitar amb les mans lligades.

COMBAT. Fa uns dies que el diari dels Godó ens ofereix una sèrie d’articles suposadament acadèmics (en realitat, en la seva major part, de professor universitaris amb carnet a la boca) en referència a la reforma constitucional, aquell ens intel·lectual que ningú no ha aconseguit atrapar mai. Després de l’entrada fulgurant de Teresa Freixas i Xavier Arbós (dependentistes furibunds) dimarts ens oferia una nova reflexió del fundador de Ciudadanos, l’il·lustre Francesc de Carreras. El millor de l’article, l’autèntica plantofada a la tercera via, la doctrina oficial del diari: la prinicipal conclusió del bo d’en de Carreras al convit a reflexionar sobre la conveniència d’una reforma constitucional és que no cal esforçar-se a fer cap mena de reforma constitucional. Genial. Ell està per derrotar el nacionalisme (el seu no, s’entèn que només el català), si cal, a través de l’estat de setge. És bonic veure fins a quin punt els tenim d’exaltats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…