Ves al contingut principal

Clar / Comissió

CLAR. A mesura que ens apropem al dia D, el president Puigdemont va emergint amb més força per a donar-nos confiança. El més important: la seva claredat. Després d’haver renunciat a cap aventura de lideratge individual del nou PDeCAT, aquesta setmana el seu missatge ha estat molt potent: ens hem guanyat el dret a una relació bilateral d’igual a igual amb l’Estat espanyol i iniciem decididament el camí definitiu envers la ruptura. La carta a Mariano Rajoy desistint d’assistir a la representació de la Conferència de presidents i la conferència al Teatre Romea anunciant que aquest any comença una nova era per a una Catalunya finalment lliure. El més curiós, que els qui porten un any ensumant a tot arreu processisme ara els posi tan nerviosos comprovar com ens disposem a anar de cara a barraca sense més dilacions. Som-hi tots, que s’acosta el gran moment.

COMISSIÓ. Hem vist coses meravelloses, de gran justícia poètica, enormement evocadores i visuals, com ara aquell enèrgic cop de vent providencial, de llibertat, que va tombar simbòlicament el sistema autonòmic representat per les seves banderes. Justament amb l’excepció de Castella-Lleó i una de les possessions nord-africanes de la monarquia espanyola. Una grandíssima conferència que ha ofert, per tot resultat tangible, més enllà de la propaganda més interessada, la creació d’una comissió d’estudi sobre el sistema de finançament caducat fa tres anys. Senzillament espectacular. És per sentir-se ben orgullós que el president Puigdemont i el Govern en ple hagin decidit que ja n’hi havia prou de fer la pantomima. Res més eficient en la defensa dels interessos de Catalunya i els seus ciutadans que deixar de fer el ridícul en escenificacions a major glòria del “gobierno de la nación”: hauran d’entendre-ho, els d’aquí i els d’allà: s’ha acabat el bròquil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…