Ves al contingut principal

Efectiu / Ètica

EFECTIU. La més llesta de la classe, poc a poc, va redirigint la barca, a mesura que cada baula de l’argumentari s’enfonsa sense remei. Sap que el paper del triumvirat Coscubiela-Dante-Rabell és insostenible. Que no pots predicar durant anys la desobediència a la “troika” per acabar sotmès al que autoritzi el PP. Que ni al més babau de la colònia li cola allò del referèndum pactat. Que exgir el reconeixement internacional previ per a quelcom que no existeix és fer el ridícul. I ara diu Ada Colau que ja no es tracta d’això. Que el que és clau és que sigui efectiu. La batalla està guanyada perquè el referèndum, sí és que l’Estat espanyol no l’impedeix mitjançant l’ús de la força, segur que serà efectiu. Perquè si l’arribem a dur a terme després de l’aprovació de les lleis de desconnexió serà de fet perquè ja som independents “de facto”.

ÈTICA. Digueu-me naïf, però encara hi ha qui creu en uns mínims d’ètica periodística per davant de la ideologia de cada professional. Però no. Es veu clar que no. El diari dels Godó ens ha ofert aquesta setmana una allau de reconstruccions de la realitat al servei de l’estratègia de campanya comtal. Capaç de titular a tot drap que un indigent assassina a un altre per la independència i postil·lar línies més avall que bé, que tenia mig centenar d’antecedents, que anava completament begut i que de fet podia haver discutit sobre qualsevol altre tema. I què dir de les portades sobre la darrera enquesta, contraposant els qui preferirien un referèndum pactat amb els qui saben que l’única sortida és la unilateral, com si fossin dues opcions incompatibles. Eludir les preguntes pertinents per poder treure les conclusions que hom desitja. Una setmana més, el procés degrada la premsa dependentista a nivells preocupants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…