Ves al contingut principal

Eleccions / Equidistància

ELECCIONS. Dimarts, en una entrevista radiofònica a la SER, el líder “in pectore” dels Comuns a nivell nacional, llançava la seva exigència d’unes noves eleccions autonòmiques de manera immediata. Encara que la polèmica (que devia ser notable també de portes endins, després del nul debat intern davant d’un cop de timó decidit tot sol) el va obligar a rebaixar les seves paraules el dia següent, el cert és que la credibilitat del seu suport al referèndum ha quedat greument tocada: contradir el 61% (segons el darrer baròmetre del GESOP publicat per “El Periódico”) dels electors dels Comuns, partidaris de dur endavant el referèndum encara que no hi hagi pacte amb el govern espanyol, suposa un greu error de conseqüències predictibles. La davallada en les expectatives electorals, que ja afecta fins i tot Ada Colau a Barcelona, comença a provocar errades molt greus.

EQUIDISTÀNCIA. Després d’unes quantes anades i vingudes contradictòries, Pepe Álvarez, líder de la UGT espanyola, ha situat el sindicat en un doble punt equidistant. D’una banda, avala l’exercici del dret a decidit tant per a tornar a votar un Estatut (el dia de la marmota que ens ofereix el PSC, tot retornant-nos a 2006) com per un referèndum real d’autodeterminació. De l’altra, afirma que si s’hi arriba a produir, la UGT es mantindrà equidistant entre el sí i el no. Certament, es tracta d’un posicionament valent. Fins i tot més enllà de l’oficial a Podemos, on Íñigo Errejón i Pablo Iglesias han apostat obertament per defensar el no. Entretant, Camil Ros i Matías Carnero, dupla responsable del sindicat a Catalunya, el mantenen dins el Pacte Nacional pel Referèndum. Confiem que, com sempre ho han estat, els dos grans sindicats catalans dels darreres quaranta anys seran fidels a la defensa de la democràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…