Ves al contingut principal

Eleccions / Equidistància

ELECCIONS. Dimarts, en una entrevista radiofònica a la SER, el líder “in pectore” dels Comuns a nivell nacional, llançava la seva exigència d’unes noves eleccions autonòmiques de manera immediata. Encara que la polèmica (que devia ser notable també de portes endins, després del nul debat intern davant d’un cop de timó decidit tot sol) el va obligar a rebaixar les seves paraules el dia següent, el cert és que la credibilitat del seu suport al referèndum ha quedat greument tocada: contradir el 61% (segons el darrer baròmetre del GESOP publicat per “El Periódico”) dels electors dels Comuns, partidaris de dur endavant el referèndum encara que no hi hagi pacte amb el govern espanyol, suposa un greu error de conseqüències predictibles. La davallada en les expectatives electorals, que ja afecta fins i tot Ada Colau a Barcelona, comença a provocar errades molt greus.

EQUIDISTÀNCIA. Després d’unes quantes anades i vingudes contradictòries, Pepe Álvarez, líder de la UGT espanyola, ha situat el sindicat en un doble punt equidistant. D’una banda, avala l’exercici del dret a decidit tant per a tornar a votar un Estatut (el dia de la marmota que ens ofereix el PSC, tot retornant-nos a 2006) com per un referèndum real d’autodeterminació. De l’altra, afirma que si s’hi arriba a produir, la UGT es mantindrà equidistant entre el sí i el no. Certament, es tracta d’un posicionament valent. Fins i tot més enllà de l’oficial a Podemos, on Íñigo Errejón i Pablo Iglesias han apostat obertament per defensar el no. Entretant, Camil Ros i Matías Carnero, dupla responsable del sindicat a Catalunya, el mantenen dins el Pacte Nacional pel Referèndum. Confiem que, com sempre ho han estat, els dos grans sindicats catalans dels darreres quaranta anys seran fidels a la defensa de la democràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…