Ves al contingut principal

Expulsar / Ferida

EXPULSAR. El polèmic Miguel García, portaveu de la formació nacionalista espanyola Ciudadanos a la segona ciutat del nostre país, l’Hospitalet de Llobregat, ha convidat Diego Arcos, membre de l’Assemblea i de diferents entitats relacionades amb l’emigració, a marxar de Catalunya. El seu delicte: haver nascut a l’Argentina i defensar la independència de Catalunya. És un capteniment freqüent a Ciudadanos: qualsevol que hagi debatut amb els seus dirigents haurà escoltat (com un servidor de la diputada del “perreo”) un “si no t’agrada la Catalunya espanyola, fot el camp”. El posicionament xenòfob de García resulta especialment punyent en una ciutat que és el producte de l’arribada de centenars de milers de nous catalans. L’Ajuntament, a més de recomanar la destitució del conegut rector que acull homenatges al feixisme, també hauria de pronunciar-se públicament contra els qui llancen amenaces d’expulsió del país per diferències ideològiques.

FERIDA. Sempre incisiu, el diputat republicà Joan Tardà ha estat clar sobre les conseqüències de la hipòtesi (dia sí, dia no, ben plausible) que els Comuns abandonin finalment l’aposta pel referèndum. Si els QWERTY baixen del tren, avisa, la divisió de l’esquerra catalana farà inviable cap acord de govern de la misèria autonomista durant dècades. El posicionament cada dia més autosuficient dels Comuns en relació a la resta de les forces d’esquerra del país resulta ben difícil de pair. Xavier Domènech practica a tort i a dret, a cada entrevista, l’insult permanent a ERC i la CUP, situant-les com una mena de mesells útils d’una suposada hegemonia convergent. Una hegemonia convergent consistent a presentar uns pressupostos amb més percentatge de despesa social que els del Tripartit (amb els seus col·legues d’ICV-EUiA) i a preparar el naixement de la República Catalana, de la qual CiU no n’havia estat mai partidària.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…