Ves al contingut principal

Expulsar / Ferida

EXPULSAR. El polèmic Miguel García, portaveu de la formació nacionalista espanyola Ciudadanos a la segona ciutat del nostre país, l’Hospitalet de Llobregat, ha convidat Diego Arcos, membre de l’Assemblea i de diferents entitats relacionades amb l’emigració, a marxar de Catalunya. El seu delicte: haver nascut a l’Argentina i defensar la independència de Catalunya. És un capteniment freqüent a Ciudadanos: qualsevol que hagi debatut amb els seus dirigents haurà escoltat (com un servidor de la diputada del “perreo”) un “si no t’agrada la Catalunya espanyola, fot el camp”. El posicionament xenòfob de García resulta especialment punyent en una ciutat que és el producte de l’arribada de centenars de milers de nous catalans. L’Ajuntament, a més de recomanar la destitució del conegut rector que acull homenatges al feixisme, també hauria de pronunciar-se públicament contra els qui llancen amenaces d’expulsió del país per diferències ideològiques.

FERIDA. Sempre incisiu, el diputat republicà Joan Tardà ha estat clar sobre les conseqüències de la hipòtesi (dia sí, dia no, ben plausible) que els Comuns abandonin finalment l’aposta pel referèndum. Si els QWERTY baixen del tren, avisa, la divisió de l’esquerra catalana farà inviable cap acord de govern de la misèria autonomista durant dècades. El posicionament cada dia més autosuficient dels Comuns en relació a la resta de les forces d’esquerra del país resulta ben difícil de pair. Xavier Domènech practica a tort i a dret, a cada entrevista, l’insult permanent a ERC i la CUP, situant-les com una mena de mesells útils d’una suposada hegemonia convergent. Una hegemonia convergent consistent a presentar uns pressupostos amb més percentatge de despesa social que els del Tripartit (amb els seus col·legues d’ICV-EUiA) i a preparar el naixement de la República Catalana, de la qual CiU no n’havia estat mai partidària.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…