Ves al contingut principal

Fugida / Marginat

FUGIDA. Inés Arrimadas se’ns en va. No ha quallat com a màxima representant del dependentisme a Catalunya. Tot i gaudir del reconeixement oficial com a cap de l’oposició, són en realitat els QWERTY, amb l’hàbil corredor Joan Coscubiela al capdavant, els qui realment actuen com a assot del Govern de Junts pel Sí; fins i tot Xavier García Albiol, amb els seus estirabots grandiloqüents, supera Arrimadas en efectisme i la deixa gairebé sempre en segon terme. Ara, Albert Rivera se l’emporta perquè actuï com a portaveu del partit taronja a nivell espanyol. Una candidata a la Generalitat de portaveu a Madrid. Es tracta d’un greu error de Ciudadanos. Significa donar la idea que ja no té marge per créixer a Catalunya. Que aquí els resta poca cosa a fer. Que la batalla està perduda. Com a independentista em sembla un autèntic regal.

MARGINAT. No només han estat les informacions sobre el canvi climàtic o els drets del col·lectiu de LGTB. El nou president dels Estats Units, Donald Trump, ràpid com un llamp, ha fulminat també la versió castellana del web de la Casa Blanca. A Espanya, la presidenta andalusa Susana Díaz s’ha apressat a condemnar el fet: “un desprecio a la comunidad hispana y un ataque intolerable a la segunda lengua en EEUU”. Sembla mentida de quina manera es pot exigir als altres allò que no s’està disposat a admetre a casa. Ni al Parlament europeu: el PSOE que és a un pas de dirigir, no ha admès mai el plurilingüisme a les institucions de l’estat i ha participat de tots els intents de bloqueig a l’oficialitat del català a Europa. Sobta, doncs, que s’exigeixi respecte a una llengua no oficial mentre es marginen aquí totes aquelles que no són l’espanyol.

Comentaris

  1. N'HO SABIA,UN POBRE HOME QUE QUASI ARRUINA LA SEVA FIRME,MIRA QUE DESCONEIXER ALLO DE "ROMA NO PAGA TRAIDORS"....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…