Ves al contingut principal

"Gilipollas" / Irrellevant

“GILIPOLLAS”. Un alt dirigent del PP andalús ha reconegut que tots els seus clixés han caigut per terra de vacances nadalenques per Catalunya. Que no som monstres, vaja. La coneguda anècdota, però, reflecteix almenys un parell de coses rellevants. Que com en Germà Bel va posar de relleu en el seu mític “Espanya, capital París” el rebuig contra els catalans no neix d’ahir, d’una suposada diferenciació dels temps autonòmics, sinó que és un fenomen sociològicament contrastat des dels mateixos orígens de la sociologia. També retrata els efectes poderosíssims de la manca de pluralisme informatiu a Espanya sobre el “cas català”: mentre el dependentisme ens exigeix tertúlies de majoria unionista a la televisió pública, els consumidors de mitjans espanyols (a Catalunya i a Espanya) tenen zero possibilitats de contrastar la teva visió amb una d’alternativa procedent de l’independentisme. I això ni en Toni Martín ha estat capaç de retreure’ls-ho.

IRRELLEVANT. Després del fracàs punyent de Societat Civil Catalana, la somiada plataforma de suport al dependentisme català que “gaudeix” d’un nul suport popular, tot i (presumiblement) el rec generós de determinat món empresarial i dels fons reservats, darrerament l’espanyolisme català presenta novetats. Primer va ser el nou “think tank” amb gent tan fresca com Josep Piqué, José Borrell i Francesc de Carreras. Aquesta setmana, a bombo i plateret, s’ha presentat Concordia Cívica, amb la televisiva (sobretot d’en Cuní) catedràtica de dret constitucional Teresa Freixas. Una i altra entitat s’ofereixen com una factoria d’idees contra l’independentisme. Francament, quanta incoherència. A veure, si els catalans mai podrem votar per decidir si volem o no dependre d’Espanya, perquè cal crear un argumentari en favor del no? No serà que la cosa no està tan clara i el moment decisiu de tot plegat s’apropa a marxes forçades?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…