Ves al contingut principal

Hegemonia / Negocis

HEGEMONIA. Els Comuns continuen, polifònics, amb la seva cançoneta constant de la suposada existència d’una hegemonia convergent, sense voler entendre que aquest país, d’ençà que lluita de debò per la independència, ha substituït el marc autonomista que es va començar a ensorrar amb la sentència de l’Estatutet. Que ha girat del tot com un mitjó. Que ha cremat persones i projectes a un ritme frenètic. Que de les hegemonies anteriors no en queda pràcticament res. Afortunadament. Cada vegada que em diuen que els convergents continuen marcant els termes del debat públic, que ens han fet anar per on han volgut, no puc evitar-ho, se’m representen els alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de Tortosa, Lluís Recoder i Ferran Bel, menystenint agrament, de manera feridora, les Consultes sobre la independència als seus municipis fa tan poc temps. Quins pebrots dir que la Catalunya d’avui és la que volia CDC fa deu anys.

NEGOCIS. Setmana exemplar del duet de reis Borbó, els que ens va deixar en herència aquell general gallec que va guanyar una guerra. El pare, diu un mitjà digital espanyol suposadament seriós, que va fer tapar les seves aventures sexuals pel mòdic preu de 26 milions mensuals, satisfets durant dos anys amb fons reservats via un compte corrent a Luxemburg. El fill, de viatge a l’Arabia Saudí. Són, els amics del Golf del pare que ara n’ha heretat també ell. L’objectiu principal, segons sembla, la venda de cinc corbetes a un Estat les relacions dels qual amb el gihadisme són, com a mínim, poc clares i que promociona una guerra, com la del Yemen, que porta a les esquenes ja uns quants milers de morts. Realment, pare i fill, una parella exemplar, digna d’elogi i d’orgull. Però, com diria Gabriel Rufián, si no ens agraden, no haver-los votat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…