Ves al contingut principal

Hegemonia / Negocis

HEGEMONIA. Els Comuns continuen, polifònics, amb la seva cançoneta constant de la suposada existència d’una hegemonia convergent, sense voler entendre que aquest país, d’ençà que lluita de debò per la independència, ha substituït el marc autonomista que es va començar a ensorrar amb la sentència de l’Estatutet. Que ha girat del tot com un mitjó. Que ha cremat persones i projectes a un ritme frenètic. Que de les hegemonies anteriors no en queda pràcticament res. Afortunadament. Cada vegada que em diuen que els convergents continuen marcant els termes del debat públic, que ens han fet anar per on han volgut, no puc evitar-ho, se’m representen els alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de Tortosa, Lluís Recoder i Ferran Bel, menystenint agrament, de manera feridora, les Consultes sobre la independència als seus municipis fa tan poc temps. Quins pebrots dir que la Catalunya d’avui és la que volia CDC fa deu anys.

NEGOCIS. Setmana exemplar del duet de reis Borbó, els que ens va deixar en herència aquell general gallec que va guanyar una guerra. El pare, diu un mitjà digital espanyol suposadament seriós, que va fer tapar les seves aventures sexuals pel mòdic preu de 26 milions mensuals, satisfets durant dos anys amb fons reservats via un compte corrent a Luxemburg. El fill, de viatge a l’Arabia Saudí. Són, els amics del Golf del pare que ara n’ha heretat també ell. L’objectiu principal, segons sembla, la venda de cinc corbetes a un Estat les relacions dels qual amb el gihadisme són, com a mínim, poc clares i que promociona una guerra, com la del Yemen, que porta a les esquenes ja uns quants milers de morts. Realment, pare i fill, una parella exemplar, digna d’elogi i d’orgull. Però, com diria Gabriel Rufián, si no ens agraden, no haver-los votat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…