Ves al contingut principal

Lliris / Matemàtica

LLIRIS. Hem d’aprendre molt, però molt. De veritat. Del contrari, quan arribi el moment decisiu, ens desfarem com un glaçó el mes d’agost. La capacitat de molts dels nostres opinadors per exagerar anècdotes pròpies i servir-les en safata als adversaris per tal que muntin un sidral és molt difícil d’entendre. Dilluns, el Telenotícies de TV3 podia informar sobre dos fets relacionats amb l’Assemblea: la tonteria dels fanalets o la presentació de la campanya “Fem Futur”: naturalment, va prioritzar allò que més convenia a Espanya. Els mitjans d’allà, naturalment, han aprofitat fins al vòmit una qüestió d’ínfim interès per carregar amb tot. I nosaltres, en comptes de respondre de forma unitària i posant de relleu el frau, hem optat per anar per lliure, abaixar-nos els pantalons i demanar perdó. Si aquest és l’esperit, anem apanyats, perquè just ara comença el més cru de la guerra als mitjans.

MATEMÀTICA. Els pressupostos són el port de muntanya decisiu dins la llarga etapa que ens queda pel davant fins al desenllaç de l’estiu, amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica com a desencadenant de la Gran Resposta Repressiva del govern espanyol. Des de la intervenció de les finances de la Generalitat de no fa gaires anys, tot aprofitant la crisi, el muntant total dels comptes que ha preparat el vicepresident Junqueras està determinat pel Ministeri espanyol d’Hisenda i, una vegada rebutjades les esmenes a la totalitat, ara ja pertoca només moure peces d’un lloc a l’altre. La CUP afirma que caldria reubicar-hi 760 MEUR: esperem que tingui clar on haurien d’anar, però també d’on caldria treure’ls. Una solució senzilla, salomònica i matemàtica potser seria admetre el canvi de partides per valor exactament de la proporció dels deu diputats anticapitalistes dins el conjunt de la majoria de 72 diputats independentistes. Ni més ni menys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…