Ves al contingut principal

Memòria / Odi

MEMÒRIA. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha decidit portar el discurs nadalenc del Borbó davant el defensor del poble espanyol. Imagineu-vos només per un moment què passaria si aquesta crida a l’oblit, molt lògica en qui deu el càrrec i els privilegis a l’assassinat de milers dels seus vassalls al llarg de la història i a la voluntat expressa d’un dictador de no fa gaire, imagineu-vos que passaria si aquesta petició d’amnèsia s’apliqués a les víctimes de la violència terrorista al País Basc. Les lliçons d’un rei, que gaudeix de l’estatus inaudit en democràcia de jurídicament inviolable, sobre el compliment de la llei i l’empobriment moral i material, per part de qui és hereu i beneficiari d’una fortuna familiar construïda durant quatre dècades de (presumpte) tràfic d’influències descarat i blindat pels mitjans, són d’un sarcasme que supera qualsevol límit en la poca vergonya. Endavant República Catalana.

ODI. La capacitat del dependentisme català per convertir les víctimes en botxins és realment espectacular. Certament, tenen molta feina a fer de cara endins: justificar la repressió que l’estat aplicarà a les institucions del seu propi país i als seus representants públics democràticament escollits requerirà dosis molt especials de vilesa moral. Un bon exemple del que vindrà en un dels representants més excelsos de l’espanyolisme babós. Xavier Vidal-Folch ens oferia des del diari posat al servei de Ciudadanos un repertori d’argumentacions capgirades per convertir la presidenta del Parlament, perseguida pel poder judicial espanyol per negar-se a actuar de censora dels debats de la cambra i les actuacions dels diputats en ús de la seva llibertat d’expressió, en agressora consumada. Tot per negar-se a acceptar una realitat: que els catalans van votar el 27-S i van donar al Parlament de Catalunya la primera majoria independentista de la història. I com cou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…