Ves al contingut principal

Memòria / Odi

MEMÒRIA. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha decidit portar el discurs nadalenc del Borbó davant el defensor del poble espanyol. Imagineu-vos només per un moment què passaria si aquesta crida a l’oblit, molt lògica en qui deu el càrrec i els privilegis a l’assassinat de milers dels seus vassalls al llarg de la història i a la voluntat expressa d’un dictador de no fa gaire, imagineu-vos que passaria si aquesta petició d’amnèsia s’apliqués a les víctimes de la violència terrorista al País Basc. Les lliçons d’un rei, que gaudeix de l’estatus inaudit en democràcia de jurídicament inviolable, sobre el compliment de la llei i l’empobriment moral i material, per part de qui és hereu i beneficiari d’una fortuna familiar construïda durant quatre dècades de (presumpte) tràfic d’influències descarat i blindat pels mitjans, són d’un sarcasme que supera qualsevol límit en la poca vergonya. Endavant República Catalana.

ODI. La capacitat del dependentisme català per convertir les víctimes en botxins és realment espectacular. Certament, tenen molta feina a fer de cara endins: justificar la repressió que l’estat aplicarà a les institucions del seu propi país i als seus representants públics democràticament escollits requerirà dosis molt especials de vilesa moral. Un bon exemple del que vindrà en un dels representants més excelsos de l’espanyolisme babós. Xavier Vidal-Folch ens oferia des del diari posat al servei de Ciudadanos un repertori d’argumentacions capgirades per convertir la presidenta del Parlament, perseguida pel poder judicial espanyol per negar-se a actuar de censora dels debats de la cambra i les actuacions dels diputats en ús de la seva llibertat d’expressió, en agressora consumada. Tot per negar-se a acceptar una realitat: que els catalans van votar el 27-S i van donar al Parlament de Catalunya la primera majoria independentista de la història. I com cou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…