Ves al contingut principal

No / Oficina

NO. Hi ha molts nervis en el bàndol dels negacionistes. El moment s’apropa i la derrota és inexorable. Tot ho fien a la intervenció de l’Estat espanyol. Fins i tot hi ha qui, com l’Astrid Barrio, és capaç de presentar el referèndum com a una opció violenta. Com si votar fos un exercici anti-democràtic. El cert és que el no, per la seva pròpia composició interna, té perdut a l’avançada el referèndum. De Ciudadanos als QWERTY, les dues pulsions que conté són contradictòries (més incompatible que la divisió ideològica interna de l’independentisme). El no mai acudirà en bloc a un referèndum, perquè mai hi haurà un referèndum acordat amb el Regne d’Espanya. Entre els qui són sobretot demòcrates i els qui són per damunt de tot espanyols hi ha un abisme: uns aniran a votar en tots els casos; els altres, faran boicot sempre. Per a l’independentisme, el Referèndum és victòria segura. I d’aquí els nervis.

OFICINA. Hores abans de reunir-se amb el vicepresident Junqueras (a qui, per cert, després de mesos de fer una mica de reserva, darrerament es veu més en forma, just en el moment precís del partit), la seva homòloga espanyola (mentalitat d’estat!) Soraya Sáenz de Santamaría assistia a Reus a la inauguració d’una nova oficina de la Seguretat Social. Segons sembla, l’edifici feia tres anys que estava construït, però no havia entrat en funcionament arran de certes deficiències constructives que, com de costum, han generat el corresponent sobre-cost. La voluntat de ser-hi present a la colònia ha provocat, probablement, que es tracti de la primera oficina de la Seguretat Social de la història estrenada en presència d’una vicepresidenta i una ministra (Fátima Báñez també hi era), amb una bona ració de canapès. I és que la manca d’inversió de l’Estat a Catalunya és tan flagrant que cal fer el ridícul per poder inaugurar alguna cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…