Ves al contingut principal

Ortografia / Policia

ORTOGRAFIA. Gran safareig als mitjans unionistes perquè el president fa ver tres errades ortogràfiques en la seva famosa missiva a Mariano Rajoy. Aquella en la qual, carregat d’una dignitat que és molt d’agrair, explicava el perquè de la seva absència a la conferència de presidents autonòmics. Les forces polítiques dependentistes han aprofitat per faltar-li al respecte oferint aquell espectacle digne de commiseració de qui, mancat d’arguments democràtics de fons, ha de recórrer a desqualificacions personals. Però, canviem les tornes, pensem només per un moment que passaria si des de l’independentisme ens dediquéssim a riure dels alts personatges del dependentisme català que destrossen la llengua del país. Si en comptes de ser inclusius ens (es) posessin selectes. Què serien capaços de dir? Només dos segons de reflexió serien suficients per entendre que escarnir un polític catalanoparlant d’origen pel seu espanyol és de pàrvuls.

POLICIA. Certament, tenim un problema (i greu) quan determinats sindicats, encara que siguin molt minoritaris, pensen que es poden manifestar/amenaçar amb l’objectiu d’intimidar càrrecs electes. Que determinats efectius dels mossos d’esquadra i de la guàrdia urbana de la capital del país, amb el que tenim per davant en els propers sis-nou mesos (els més importants de les nostres vides), es manifestin amb la cara tapada, de la mà de la guàrdia civil i la policia espanyola, amenaçant a les xarxes socials els ciutadans que han de protegir, és molt preocupant. Més encara, que ho facin de costat de partits xenòfobs com ara Plataforma per Catalunya. Som molts els qui, instintivament, ens hem posat sempre del costat de la policia del país, però si el que volien amb la protesta de dimarts a la nit era exigir-ne respecte, difícilment podien fer-ho més bé per generar just l’efecte contrari.

Comentaris

  1. CREC QUE EL PRESIDENT TE QUE CAMBIAR DE CORRECTOR...
    UN POLICIA,AMICS MEUS,ES UN POLICIA AMB TOT LO BO I AN LO DOLENT,I ELS NOSTRES,EN ELS SEUS INICIS,VAN ACEPTAR A TOT "QUISQUI"...ESTEM PLEGATS DE TAUPS¡¡¡.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…