Ves al contingut principal

Paranys / Reforma

PARANYS. La cimera del nou Pacte Nacional pel Referèndum ha desfermat novament la bèstia del tribunerisme independentista. Lluny d’apreciar que el retorn temporal a l’oferta de referèndum pactat amb Espanya (que, per cert, era al programa electoral de Junts pel Sí i convindria hipotèticament per moltes raons, com convé un divorci pactat) és un moviment tàctic adreçat a refermar el compromís amb les urnes de la majoria dels votants (que no dirigents) dels Comuns, el pas ha provocat una autèntica onada de retrets a la majoria parlamentària que pilota el procés. El que més m’ha impressionat d’aquesta efervescència ha estat que centenars d’opinadors independentistes basaven les seves crítiques en interpretar la realitat en base als titulars de la premsa catalana dependentista radical (naturalment, “El Periódico” i “La Vanguardia”). Mai la intoxicació de l’adversari havia estat tan fàcil. I així, en comptes de preparar la resistència desprestigiem els qui van al davant.

REFORMA. Mentre els Comuns insisteixen en la inviabilitat d’un referèndum d’autodeterminació no pactat, tots els indicadors que ens arriben des d’Espanya manifesten que allò que es realment impossible és la reforma del règim postfranquista espanyol, que transita a tomba oberta el camí de l’erdoganització. El búnker del 78 no només resisteix, sinó que es reforça. Aquesta setmana n’hem tingut una bona prova en el pacte per al repartiment dels quatre nous membres del Tribunal Constutucional que cal renovar entre afins, a parts iguals, dels vells partits, PP i PSOE, mentre la crossa taronja de Ciudadanos i Podemos (en tota la seva impotència caïnita d’aquests dies) s’ho miraven com a simples espectadors. Segurament és per això que el darrer estudi del CEO apunta, en cas de noves eleccions a Espanya, a una caiguda d’En Comú Podem a Catalunya de fins a tres punts i a la primera victòria d’Esquerra Republicana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…