Ves al contingut principal

Paranys / Reforma

PARANYS. La cimera del nou Pacte Nacional pel Referèndum ha desfermat novament la bèstia del tribunerisme independentista. Lluny d’apreciar que el retorn temporal a l’oferta de referèndum pactat amb Espanya (que, per cert, era al programa electoral de Junts pel Sí i convindria hipotèticament per moltes raons, com convé un divorci pactat) és un moviment tàctic adreçat a refermar el compromís amb les urnes de la majoria dels votants (que no dirigents) dels Comuns, el pas ha provocat una autèntica onada de retrets a la majoria parlamentària que pilota el procés. El que més m’ha impressionat d’aquesta efervescència ha estat que centenars d’opinadors independentistes basaven les seves crítiques en interpretar la realitat en base als titulars de la premsa catalana dependentista radical (naturalment, “El Periódico” i “La Vanguardia”). Mai la intoxicació de l’adversari havia estat tan fàcil. I així, en comptes de preparar la resistència desprestigiem els qui van al davant.

REFORMA. Mentre els Comuns insisteixen en la inviabilitat d’un referèndum d’autodeterminació no pactat, tots els indicadors que ens arriben des d’Espanya manifesten que allò que es realment impossible és la reforma del règim postfranquista espanyol, que transita a tomba oberta el camí de l’erdoganització. El búnker del 78 no només resisteix, sinó que es reforça. Aquesta setmana n’hem tingut una bona prova en el pacte per al repartiment dels quatre nous membres del Tribunal Constutucional que cal renovar entre afins, a parts iguals, dels vells partits, PP i PSOE, mentre la crossa taronja de Ciudadanos i Podemos (en tota la seva impotència caïnita d’aquests dies) s’ho miraven com a simples espectadors. Segurament és per això que el darrer estudi del CEO apunta, en cas de noves eleccions a Espanya, a una caiguda d’En Comú Podem a Catalunya de fins a tres punts i a la primera victòria d’Esquerra Republicana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…