Ves al contingut principal

President / Revertir

PRESIDENT. Hem tingut una enorme fortuna de comptar amb ell en un lloc clau en el moment decisiu. Com també de gaudir de la contribució de la presidenta Carme Forcadell. De Lluís Llach o de Raül Romeva. De la malaguanyada Muriel. De tots els de la barcassa del Delaware. El president Puigdemont ha confirmat aquesta setmana que l’any vinent no vol continuar al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Cal valorar el seu gest de manera molt generosa. Sap que, davant la fortíssima campanya de desestabilització que ens espera, per terra, mar i aire, per forçar eleccions, cal mostrar inequívocament (indefectiblement, com diu ell) que el referèndum tindrà lloc passi que passi. Que ell no pensa fer jugar cap mena d’interès personal o de partit. Fins i tot el futur compromés del PDeCAT no el fa desviar-se ni un mil·límetre del seu missatge marcat: donar seguretat que farem un referèndum decisiu i vinculant.

REVERTIR. Els sindicats de l’Ensenyament han preparat un hivern calent. Tal i com exposava dilluns l’Eduard Voltas a les xarxes socials, es tractaria d’aprofitar el tràmit pressupostari per escalfar la temperatura del debat i el conflicte fins a fer inviable el suport de la CUP al comptes del Govern de Junts pel Sí. És el moment de la màxima responsabilitat per totes les parts. Potser una bona proposta (què has dit!) consistiria a destinar una part dels recursos dels treballadors d’Ensenyament més ben remunerats, a la proposta estrella dels sindicats: la contractació dels entre 5 i 6 mil nous docents que reclamen per recuperar la famosa sisena hora. Ara que, si la vaga està convocada per al 9 de febrer, cal dir també que la CUP ja haurà pres una decisió definitiva sobre els pressupostos en la reunió que el seu Consell Polític té previst per al 28 de gener. Fins aleshores, la guerra!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.