Ves al contingut principal

Recompte / REJUPROES

RECOMPTE. De manera potser involuntària el president Puigdemont va recuperar una possibilitat que hem debatut sovint. Atès que el govern espanyol repeteix com a lloro que la sobirania (què caram, guanyada històricament a sang i foc, assassinat i exili) ateny a tots els espanyols, estaria bé enfonsar el seu argument oferint que sí, que es faci un referèndum arreu d’Espanya preguntant sobre la qüestió. Certament, tal i com recordava Oriol Junqueras a la insuportable i narcisista Ana Pastor, l’autoentrevistadora, és un fet que no ha succeït mai, que la metròpoli voti sobre la independència de la colònia, bé podríem innovar també en això. Al cap i a la fi, el que cal és que ens puguem comptar (naturalment, els interessats, els catalans) en un referèndum reglat i que apliquem el resultat. Tindrien una excusa menys en el seu ja de per sí pobríssim argumentari per evitar l’exercici de la democràcia a Catalunya.

REJUPROES. La ministra María Dolores de Cospedal prepara l’anomenat REJUPROES el nom més lleig que ha trobat per a designar un utilíssim artefacte: un nou registre de tots aquells conciutadans molt no nacionalistes que hagin jurat bandera. No sé sap si són els qui participen en aquests actes tan lluïts del “Día de la Raza” a les casernes o s’inclouran també els qui van haver de passar per l’adreçador del servei militar obligatori. El Ministeri de Defensa gaudirà d’un llistat de dones i homes fidels a l’esperit més pur de la pàtria. Gireu la truita i penseu només per un moment quin seria l’escàndol, què ens estarien dient Sociedad Civil Catalana, Ciudadanos i el Partido Popular si fos just a l’inrevès. Si ho féssim nosaltres parlarien de llistes blanques i negres , de dividir el país, seria motiu més que suficient per a exigir-ne dimissions. Com sempre, la doble vara de mesurar.

Comentaris

  1. ENS POT L'ESTICA,SEMPRE DONAN EXPLICACIONS,SEMPRE JUSTIFICAN-NOS...A PENDRE PEL SAC,COM FAN ELLS,PROU DEL LLIRI A LA MA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…