Ves al contingut principal

Recompte / REJUPROES

RECOMPTE. De manera potser involuntària el president Puigdemont va recuperar una possibilitat que hem debatut sovint. Atès que el govern espanyol repeteix com a lloro que la sobirania (què caram, guanyada històricament a sang i foc, assassinat i exili) ateny a tots els espanyols, estaria bé enfonsar el seu argument oferint que sí, que es faci un referèndum arreu d’Espanya preguntant sobre la qüestió. Certament, tal i com recordava Oriol Junqueras a la insuportable i narcisista Ana Pastor, l’autoentrevistadora, és un fet que no ha succeït mai, que la metròpoli voti sobre la independència de la colònia, bé podríem innovar també en això. Al cap i a la fi, el que cal és que ens puguem comptar (naturalment, els interessats, els catalans) en un referèndum reglat i que apliquem el resultat. Tindrien una excusa menys en el seu ja de per sí pobríssim argumentari per evitar l’exercici de la democràcia a Catalunya.

REJUPROES. La ministra María Dolores de Cospedal prepara l’anomenat REJUPROES el nom més lleig que ha trobat per a designar un utilíssim artefacte: un nou registre de tots aquells conciutadans molt no nacionalistes que hagin jurat bandera. No sé sap si són els qui participen en aquests actes tan lluïts del “Día de la Raza” a les casernes o s’inclouran també els qui van haver de passar per l’adreçador del servei militar obligatori. El Ministeri de Defensa gaudirà d’un llistat de dones i homes fidels a l’esperit més pur de la pàtria. Gireu la truita i penseu només per un moment quin seria l’escàndol, què ens estarien dient Sociedad Civil Catalana, Ciudadanos i el Partido Popular si fos just a l’inrevès. Si ho féssim nosaltres parlarien de llistes blanques i negres , de dividir el país, seria motiu més que suficient per a exigir-ne dimissions. Com sempre, la doble vara de mesurar.

Comentaris

  1. ENS POT L'ESTICA,SEMPRE DONAN EXPLICACIONS,SEMPRE JUSTIFICAN-NOS...A PENDRE PEL SAC,COM FAN ELLS,PROU DEL LLIRI A LA MA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…