Ves al contingut principal

Règim / Temps

RÈGIM. El lloctinent Enric Millo entrena a la banda per al moment en què, si l’Estat espanyol aconsegueix controlar la situació sobre el terreny, hagi de prendre possessió de les institucions catalanes. Entretant, es dedica a fer d’actor en una comèdia dolenta: la del diàleg. Viu de cara al públic i de vegades se li’n va la mà. Aquesta setmana, acostumat a l’estil PP de tracte amb els mitjans, s’ha queixat a les xarxes socials per la manera en la qual la televisió pública catalana va oferir el tall d’una de les seves intervencions públiques. Tan defensors que són de la presència de l’espanyol a TV3, ves per on, l’home volia que el sentíssim en català. Les coses del diàleg. Tan descarada va ser la ficada de pota que Millo va haver de retirar el retret quan la mateixa Agnès Marquès li va fer notar que s’havien limitat a mostrar el fragment triat per les agències.

TEMPS. La setmana clou amb estampes curioses en el món opinatiu proper als Comuns. El missatge clau, de Gemma Galdón a Guillem Martínez, és que el procés és una gran excusa per mantenir l’hegemonia convergent i qui dia passa any empeny. Fa tres anys que repeteixen la mateixa cantarella (a cor amb la part més tribunera de l’independentisme): aquí no passarà res perquè els convergents es faran enrere. Però s’esdevé que el termini final dels divuit mesos s’apropa. I que poc a poc es van desvetllant els acords per al moment decisiu de l’estiu, amb les lleis de desconnexió i el Referèndum. I ara, exactament les mateixes persones que es queixen que no ha passat res, ara que haurien d’estar joiosos perquè s’apropa el moment en el qual passaran coses (vaja si en passaran), ara, demanen temps. Que no ens precipitem. Que no siguem presoners del calendari. Que cal eixamplar la base. Quins nassos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…