Ves al contingut principal

Rigor / Tarajal

RIGOR. Andreu Barnils ens oferia una excel·lent peça a Vilaweb, tot comentant una afirmació del nou responsable de formació de CCOO a nivell espanyol, l’exlíder reubicat d’Iniciativa, Joan Herrera. Gairebé al mateix temps que Joan Oliu, president del Banc de Sabadell, ens tornava a amenaçar com ja va fer en vespres del 27-S, l’ecosocialista afirmava que l’independentisme no ha penetrat a la classe obrera. Barnils mostrava empíricament de quina manera els partits partidaris de fundar un estat català havien superat el 50% dels vots en vuit de les deu comarques amb pitjor renda per càpita del país. Estudis semblants s’han fet per municipis. Contra els que es pugui pensar, els del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, no són ni de bon tros els municipis amb menys nivell de renda del país. Però ja se sap que un pobre catalanoparlant, no és el mateix que un pobre d’origen espanyol. 

TARAJAL. Els diputats de Podem Marta Sibina i Albano-Dante Fachín van promocionar amb força l’emissió d’un documental de denúncia sobre la brutalitat policial en l’afer de la platja del Tarajal, que va concloure amb la mort d’un mínim de quinze persones que intentaven entrar a Espanya a través de la frontera de Ceuta i que es van ofegar com a conseqüència de l’acció directa de la guàrdia civil. El cas, punyent, demostra com es pot tenir tot el dia l’Estat de dret a la boca mentre el destrosses sense pietat. Potser, de fet, els qui més l’invoquen són els més disposats a rebentar-lo. La campanya dels QWERTY per difondre el reportatge també mostra com es pot denigrar a tota hora la televisió pública catalana (acusant-la fins i tot de donar cobertura a la corrupció, poca broma) i que després sigui l’única de l’Estat espanyol que emet reportatges com aquest.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…