Ves al contingut principal

Rigor / Tarajal

RIGOR. Andreu Barnils ens oferia una excel·lent peça a Vilaweb, tot comentant una afirmació del nou responsable de formació de CCOO a nivell espanyol, l’exlíder reubicat d’Iniciativa, Joan Herrera. Gairebé al mateix temps que Joan Oliu, president del Banc de Sabadell, ens tornava a amenaçar com ja va fer en vespres del 27-S, l’ecosocialista afirmava que l’independentisme no ha penetrat a la classe obrera. Barnils mostrava empíricament de quina manera els partits partidaris de fundar un estat català havien superat el 50% dels vots en vuit de les deu comarques amb pitjor renda per càpita del país. Estudis semblants s’han fet per municipis. Contra els que es pugui pensar, els del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, no són ni de bon tros els municipis amb menys nivell de renda del país. Però ja se sap que un pobre catalanoparlant, no és el mateix que un pobre d’origen espanyol. 

TARAJAL. Els diputats de Podem Marta Sibina i Albano-Dante Fachín van promocionar amb força l’emissió d’un documental de denúncia sobre la brutalitat policial en l’afer de la platja del Tarajal, que va concloure amb la mort d’un mínim de quinze persones que intentaven entrar a Espanya a través de la frontera de Ceuta i que es van ofegar com a conseqüència de l’acció directa de la guàrdia civil. El cas, punyent, demostra com es pot tenir tot el dia l’Estat de dret a la boca mentre el destrosses sense pietat. Potser, de fet, els qui més l’invoquen són els més disposats a rebentar-lo. La campanya dels QWERTY per difondre el reportatge també mostra com es pot denigrar a tota hora la televisió pública catalana (acusant-la fins i tot de donar cobertura a la corrupció, poca broma) i que després sigui l’única de l’Estat espanyol que emet reportatges com aquest.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…