Ves al contingut principal

3% / 92%

3%. Ni dos dies han passat entre la fi de l’”Operació Diàleg” i una nova embranzida de la Fiscalia Anticorrupció pel que fa al finançament irregular de CDC a base de comissions a la contractació d’obra pública. Endavant les atxes. Una de les coses més bones del procés cap a la República Catalana es qui hi arribarem nets i polits. Tot el rigor contra els xoriços que han malversat els diners de tots des de les institucions. I dit això, quin ridícul tot plegat, el de sempre. Detencions que no són detencions. Mitjans avisats per poder fer la foto. La Guàrdia Civil que s’equivoca d’escorcoll. El jutge que porta el cas però que no ha ordenat cap intervenció. La Fiscalia a les ordres del Govern espanyol per lliure. Vaja, que podem comptar que tot quedarà en no res. I, entretant, en un sol matí, tres mil nous inscrits a la concentració en suport als encausats pel procés participatiu del 9-N.

92%. Diumenge passat, en un exercici democràtic impecable, l’Ajuntament de Viladamat posava a votació del seus veïns si volien que onegés la bandera espanyola a la casa del comú. Amb un 37% de participació, la victòria, abassegadora, en favor de la retirada dels símbols espanyols, que divideixen, de la casa de tots. I és que votar ens fa imbatibles. S’entén arreu del món. Un llenguatge universal. Si en alguna cosa hem encertat darrerament (després de renunciar a tirar pel dret amb el 48%, que era un 55% dels qui realment es van voler pronunciar en el plebiscit del 27-S) ha estat en el fet d’associar el nostre posicionament, indefectiblement, amb la democràcia. “Love Democracy” és el lema de la campanya de les entitats independentistes en favor del referèndum i contra la judicialització del procés. És tot un encert: estimem la democràcia i pensem dur-la fins a les darreres conseqüències.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…