Ves al contingut principal

Depressió / Descontrolats

DEPRESSIÓ. Només cal veure com han rebut la notícia clau que superem el port dels pressupostos i anem de cap al Referèndum. Diumenge, la reacció irada de la vicepresidenta espanyola en conèixer la notícia va ser d’allò més reveladora. La tropa d’opinadors dependentistes als mitjans catalans, en estat d’evident desànim: s’havien fet tantes il·lusions! La previsió-desig d’eleccions era tan forta... Calia intentar col·lapsar al preu que fos la primera majoria independentista i tornar a sumir la política catalana en la mirada curta del partidisme més eixorc. Ara, al davant, tindran tot just el contrari. Una majoria parlamentària que ja ha acordat al 95% el camí de la desconnexió i el referèndum. Un president i un Govern absolutament decidits a complir amb el seu compromís històric. Superat el desencís, però, atenció, ben aviat veurem i viurem les campanyes d’intoxicació i manipulació als mitjans més bèsties de les nostres vides.

DESCONTROLATS. Sense necessitat de conèixer tot l’entrellat de l’afer, ja es veu que van molt descontrolats. El pas de Jorge Fernández Díaz pel ministeri espanyol de l’interior ha tingut efectes certament devastadors en la qualitat democràtica de la casa. La creació, impulsada per ell mateix, d’una unitat de policia política encarregada de subministrar els materials necessaris per a atacar els adversaris polítics, d’entrada, amb tota la fúria, als independentistes catalans, va obrir la veda. Ara, segons sembla, sectors de la mateixa policia espanyola fan xantatge al CNI amb l’amenaça de descobrir les vinculacions del Borbó gran amb el cas Gürtel. La bèstia creada per a desacreditar l’independentisme fa mesos que actua per lliure, decidida a incriminar davant dels tribunals qui calgui per ensortir-se’n, xipollejant enmig de la porqueria dels casos de Alfonso, Pujol i Método 3. Amb el xalet compartit amb la Corinna als Alps i els vídeos porno amb Bárbara Rey. Monarquia bananera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…