Vés al contingut principal

Dividir / Fatxenderia

DIVIDIR. Més enllà de la justícia o no de les seves afirmacions, amb risc evident de la classificació simple d’antipolítica, el que és impossible d’amagar és que la famosa intervenció de Jordi Évole al concert del Sant Jordi ha aconseguit dividir la gent, les forces socials i polítiques que aposten clarament per una actitud acollidora envers els refugiats, just una setmana abans de la gran manifestació d’avui. Com gairebé sempre en un determinat sector de l’esquerra dependentista del país. Gairebé sempre es tracta d’esberlar la transversalitat: és impossible assumir la presència dels impurs. Cal deixar-los de banda. Actuar com si el poder a Catalunya encara fos a mans de Convergència i Unió. Menystenir la pluralitat i substituir-la pel sectarisme. És la manera perfecta de no haver de justificar perquè es neguen a participar de la revolta democràtica més important a l’Europa actual. Al final, fins i tot els Comuns de Barcelona han hagut de sortir a dir-li-ho.

FATXENDERIA. Dels havans de la Maestranza a la cigarreta de la fiscal Magaldi. Fumar mata. Això intenten. La “Fiscalía General de su Estado” emetia dilluns un patètic comunicat lamentant els insults i l’assetjament suposadament patits per la fiscal en cap provincial de Barcelona, Ana María Magaldi. Després de la segona sessió del judici, la senyora baixava les escales tan enderiada a provocar els pocs concentrats a les portes del judici que gairebé ensopega. A molts metres hi ha poc més d’una dotzena de persones. Gairebé tots jubilats. Un senyor amb barretina amb un cartell casolà de suport al president Mas. I un sol jove que crida. Ella es recrea en l’escena, gira el cap, xucla la cigarreta amb posat fatxenda i avança. Als pocs metres torna a girar-se i se’n riu dels presents. És la via estampa de l’assetjament. Magaldi resumeix perfecte les constants del procés: provocació, mentida i repressió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …