Ves al contingut principal

Dividir / Fatxenderia

DIVIDIR. Més enllà de la justícia o no de les seves afirmacions, amb risc evident de la classificació simple d’antipolítica, el que és impossible d’amagar és que la famosa intervenció de Jordi Évole al concert del Sant Jordi ha aconseguit dividir la gent, les forces socials i polítiques que aposten clarament per una actitud acollidora envers els refugiats, just una setmana abans de la gran manifestació d’avui. Com gairebé sempre en un determinat sector de l’esquerra dependentista del país. Gairebé sempre es tracta d’esberlar la transversalitat: és impossible assumir la presència dels impurs. Cal deixar-los de banda. Actuar com si el poder a Catalunya encara fos a mans de Convergència i Unió. Menystenir la pluralitat i substituir-la pel sectarisme. És la manera perfecta de no haver de justificar perquè es neguen a participar de la revolta democràtica més important a l’Europa actual. Al final, fins i tot els Comuns de Barcelona han hagut de sortir a dir-li-ho.

FATXENDERIA. Dels havans de la Maestranza a la cigarreta de la fiscal Magaldi. Fumar mata. Això intenten. La “Fiscalía General de su Estado” emetia dilluns un patètic comunicat lamentant els insults i l’assetjament suposadament patits per la fiscal en cap provincial de Barcelona, Ana María Magaldi. Després de la segona sessió del judici, la senyora baixava les escales tan enderiada a provocar els pocs concentrats a les portes del judici que gairebé ensopega. A molts metres hi ha poc més d’una dotzena de persones. Gairebé tots jubilats. Un senyor amb barretina amb un cartell casolà de suport al president Mas. I un sol jove que crida. Ella es recrea en l’escena, gira el cap, xucla la cigarreta amb posat fatxenda i avança. Als pocs metres torna a girar-se i se’n riu dels presents. És la via estampa de l’assetjament. Magaldi resumeix perfecte les constants del procés: provocació, mentida i repressió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…