Ves al contingut principal

Maniobres / Recuperar

MANIOBRES. Mentre els Comuns evitaven finalment a Barcelona, de la mà de Ciudadanos i el Partido Popular, desterrar la presència militar del Saló de l’Ensenyament, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, prohibia el pas pel municipi gironí a l’exèrcit espanyol en maniobres. A les poques hores s’hi sumava l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. La denúncia: mai l’exèrcit espanyol ha fet maniobres d’aquesta mena en les seves poblacions. Per què ara? Perquè cal representar gràficament, en territori hostil, la presència de l’Estat espanyol. A les visites de Soraya Sáenz de Santamaría cal sumar-hi ara la presència militar damunt del terreny. Aprofitar qualsevol excusa per desplegar l’amenaça davant dels ulls astorats de quanta més gent millor. Res de tancar-se a les casernes, cal que se’ls vegi bé. Fins aquí hem arribat: com diu la CUP en un cartell (aquest sí, ben encertat!): l’única maniobra de l’exèrcit espanyol a casa nostra, la retirada.

RECUPERAR. El congrés del Partido Popular petrificava, el cap de setmana passat, la política i el lideratge immòbil de Mariano Rajoy. El tancredisme com a màxima virtut política en temps de canvi. Seure amb un havà a la boca a esperar el desgast de l’adversari, la irrellevància de Ciudadanos, la covardia socialistes i el caïnisme de Podemos. Això sí, sense callar sobre Catalunya. Des d’aleshores, el president del govern espanyol no s’hi ha estat d’anar llançant combustible a la foguera dialèctica. Ha parlat de “recuperar les institucions catalanes”. I, francament, tenint en compte que ells no n’han governat mai cap de significativa del país (més enllà de Badalona una legislatura), sembla legítim plantejar-se si no es referia a “recuperar les institucions catalanes” de la mateixa manera que el nacionalisme espanyol les va prendre captives i desarmades el 1939. I posar-les al servei de l’aniquilació física i moral dels seus adversaris polítics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…