Ves al contingut principal

Mentir / Mort

MENTIR. Amb l’habitual negligència amb la qual jutgem cada passa de Mariano Rajoy, una part dels mitjans han parlat de la suposada confusió del president espanyol a l’hora d’exigir la versió espanyola del web de la Generalitat. Santa ingenuïtat. Res més lluny de la realitat. El líder del PP sap perfectament que existeix la possibilitat d’accedir-hi en castellà. Només es tracta de mentir per a empastifar l’altre. Això és la guerra i val tot. Si els mitjans espanyols, davant una mentida tan flagrant, li’n demanessin comptes (amb el descrèdit d’imatge que això li suposaria) no hi ha dubte que Rajoy no diria coses semblants. Però com sap, com així ha estat, que ningú no dirà ni piu fora de Catalunya, doncs endavant. Es menteix i així es nodreix el relat que passa per la persecució del castellà al nostre país. I com que encaixa amb el discurs sobre la nostra perfídia, a Espanya (gairebé) ningú anirà a gencat.cat a comprovar-ho. 

MORT. Josep Lluís Bonet, un dels grans productors de cava del país com a president del gegant Freixenet i ínclit lluitador contra la independència, ha rebut aquesta setmana un premi inesperat als seus serveis. En un combat a mort com el que està plantejat amb tota cruesa per l’Espanya castellana, des dels temps d’Aznar, amb l’objectiu d’imposar la capitalitat econòmica de Madrid a major glòria dels interessos de la llotja del Bernabeu, no hi ha pacte possible: a fi d’establir un marc de competència interna que afebleixi els interessos dels catalans, l’Estat espanyol opta per protegir els elaboradors de cava extremeny oferint-los la cobertura de la denominació d’origen que els productors històrics catalans volien conservar com a pròpia estrictament del territori d’elaboració del cava. I és que, una vegada feta la feina, Roma no paga traïdors. Naturalment, l’afectat ni piu, que Espanya és el més important.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…