Ves al contingut principal

Precintes / Processisme

PRECINTES. L’allau d’amenaces que ve i que augmentarà tracta d’atemorir els sectors més porucs de la societat catalana. Com en el cas de les exageracions sobre les conseqüències econòmiques de la independència, es tracta de dir-la ben grossa. D’inocular la por. I encara que sigui amb més gràcia, nosaltres també hem de jugar aquesta partida. Per exemple, explicant a les residències de la tercera edat (on hi ha més votants de no que podrien passar al sí) que les seves pensions perdran aquest any força poder adquisitiu i que només les salvaran si esdevenim República. I també, avisant els funcionaris públics, tots, que de la mateixa manera que ara actuar contra la legalitat espanyola té conseqüències, a partir del dia de l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica, actuar contra la legalitat catalana també en tindrà. Vaja, que potser els precintes els posarem nosaltres.

PROCESSISME. De la mà de molts dels seus contraris, una part de l’independentisme, fent sobretot tàndem amb els Comuns, fa mesos que insisteix en el fet que tot plegat és un engany de Convergència per mantenir-se en el poder. Des del 27-S, quan ells mateixos van afirmar que no es podia declarar la independència, insisteixen en que el Govern i la majoria parlamentària no han fet res per culminar el procés. Han desqualificat els qui van al davant sense pietat, posant en dubte les seves darreres intencions en tot moment. Ara, una vegada el sí als pressupostos ha tancat la darrera baula de la cadena que ens deixa als peus del caixa o faixa, de manera sorprenent, demanen més temps. No direu que no és primorós que els inventors del concepte despectiu de processisme, arribats al moment clau demanin de genolls per tot arreu que allarguem el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…