Ves al contingut principal

Precintes / Processisme

PRECINTES. L’allau d’amenaces que ve i que augmentarà tracta d’atemorir els sectors més porucs de la societat catalana. Com en el cas de les exageracions sobre les conseqüències econòmiques de la independència, es tracta de dir-la ben grossa. D’inocular la por. I encara que sigui amb més gràcia, nosaltres també hem de jugar aquesta partida. Per exemple, explicant a les residències de la tercera edat (on hi ha més votants de no que podrien passar al sí) que les seves pensions perdran aquest any força poder adquisitiu i que només les salvaran si esdevenim República. I també, avisant els funcionaris públics, tots, que de la mateixa manera que ara actuar contra la legalitat espanyola té conseqüències, a partir del dia de l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica, actuar contra la legalitat catalana també en tindrà. Vaja, que potser els precintes els posarem nosaltres.

PROCESSISME. De la mà de molts dels seus contraris, una part de l’independentisme, fent sobretot tàndem amb els Comuns, fa mesos que insisteix en el fet que tot plegat és un engany de Convergència per mantenir-se en el poder. Des del 27-S, quan ells mateixos van afirmar que no es podia declarar la independència, insisteixen en que el Govern i la majoria parlamentària no han fet res per culminar el procés. Han desqualificat els qui van al davant sense pietat, posant en dubte les seves darreres intencions en tot moment. Ara, una vegada el sí als pressupostos ha tancat la darrera baula de la cadena que ens deixa als peus del caixa o faixa, de manera sorprenent, demanen més temps. No direu que no és primorós que els inventors del concepte despectiu de processisme, arribats al moment clau demanin de genolls per tot arreu que allarguem el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.