Ves al contingut principal

Pregunto / Subordinat

PREGUNTO. Diumenge a la nit TV3 estrenava “Jo pregunto” un nou format televisiu que defugia l’entrevista tradicional i periòdica al president de la Generalitat per oferir un entretingut exercici de contacte directe entre el país i el seu màxim responsable polític. Calia, en efecte, renovar el format. Desgraciadament, va quedar un pèl deslluït per la manca de transparència en la presentació dels qui interpel·laven el president (a qui per cert, exigien com si fos cap d’estat, tot i que la majoria no en volien que ho fos mai). Calia un “càsting” que bandegés tothom que tenia connexions de partit o sindicat o bé que, si no era així, ho exposés nítidament davant dels espectadors. Clar que, amagar l’ou és quelcom que portem molts anys fent, com ara, per exemple, amb Andrea Levy , sistemàticament presentada durant anys a les tertúlies com a advocada, sense esmentar els seus càrrecs orgànics al PP.

SUBORDINAT. Per desgràcia, els Comuns podrien seguir un camí en paral·lel al viscut pel PSC els darrers anys. Del dret a decidir de Pere Navarro a la genuflexió amb dos genolls de Miquel Iceta. Parlar d’una República Catalana que decideixi les seves interdependències té molt poc sentit si, alhora, es transita des de la defensa d’un procés constituent no subordinat (campanya del 27-S) a un altre de necessàriament a coordinat amb Espanya, per al qual no existeix cap mena de majoria previsible no només a curt, sinó tampoc a mitjà termini. És més, de moment n’hi ha una de defensora amb bel·ligerància de l’statu quo, formada pels 254 diputats de 350 que donen suport al tripartit més o menys actualment vigent a Madrid. La ponència ideològica fundacional dels Comuns indica que mantenen la seva (in)definició nacional i hi perden un nou llençol a cada nova passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…