Pregunto / Subordinat

PREGUNTO. Diumenge a la nit TV3 estrenava “Jo pregunto” un nou format televisiu que defugia l’entrevista tradicional i periòdica al president de la Generalitat per oferir un entretingut exercici de contacte directe entre el país i el seu màxim responsable polític. Calia, en efecte, renovar el format. Desgraciadament, va quedar un pèl deslluït per la manca de transparència en la presentació dels qui interpel·laven el president (a qui per cert, exigien com si fos cap d’estat, tot i que la majoria no en volien que ho fos mai). Calia un “càsting” que bandegés tothom que tenia connexions de partit o sindicat o bé que, si no era així, ho exposés nítidament davant dels espectadors. Clar que, amagar l’ou és quelcom que portem molts anys fent, com ara, per exemple, amb Andrea Levy , sistemàticament presentada durant anys a les tertúlies com a advocada, sense esmentar els seus càrrecs orgànics al PP.

SUBORDINAT. Per desgràcia, els Comuns podrien seguir un camí en paral·lel al viscut pel PSC els darrers anys. Del dret a decidir de Pere Navarro a la genuflexió amb dos genolls de Miquel Iceta. Parlar d’una República Catalana que decideixi les seves interdependències té molt poc sentit si, alhora, es transita des de la defensa d’un procés constituent no subordinat (campanya del 27-S) a un altre de necessàriament a coordinat amb Espanya, per al qual no existeix cap mena de majoria previsible no només a curt, sinó tampoc a mitjà termini. És més, de moment n’hi ha una de defensora amb bel·ligerància de l’statu quo, formada pels 254 diputats de 350 que donen suport al tripartit més o menys actualment vigent a Madrid. La ponència ideològica fundacional dels Comuns indica que mantenen la seva (in)definició nacional i hi perden un nou llençol a cada nova passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas