Ves al contingut principal

Relat / Portes

RELAT. Després d’una setmana poc lluïda, finalment, els pocs mitjans catalans alineats amb l’independentisme, afortunadament, semblen haver passat també a l’ofensiva. Dilluns, el diari “Ara” dedicava la portada i un ampli espai interior a analitzar fins a 26 sentències favorables a la Generalitat que el Govern espanyol se salta pel morro i sense cap amenaça ni conseqüència. Des d’altres mitjans digitals del país, ara que l’Audiència Nacional exigeix l’execució d’una multa de gairebé mig milió d’euros contra l’ANC, teòricament, per haver gestionat malament dades amb component ideològic, es comparava el cas amb la campanya de cartes trameses per Sociedad Civil Catalana a un milió de jubilats dies abans del 27-S amb l’objectiu d’espantar-los amb un suposat impagament de les seves pensions en cas d’independència. La premsa del país necessita amb urgència marcar el seu propi relat de la realitat d’aquí, deixar de comprar sistemàticament el que ens assenyalen des de la metròpoli.

PORTES. Mentre Inés Arrimadas s’entrevistava a la desesperada amb la vicepresidenta espanyola, en l’intent de guanyar alguna mena de visibilitat, la irrellevància de Ciudadanos quedava de manifest davant del nomenament (consensuat entre els qui manen, el PPSOE de Mariano Rajoy i Susana Díaz) de l’ex-diputat durant tretze anys i ex-director general de la Guàrdia Civil la legislatura passada Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río com a nou membre del consell d’administració de Red Eléctrica Española. Com tothom sap, Ciudadanos entrava per regenerar la vida política espanyola i acabar amb el bipardisme. Està claríssim. A la pràctica, ha vist passar per davant seu un nomenament pel sistema de portes giratòries enfadant-se molt i no fent res. I què dir de la presidència del Tribunal Constitucional, negociada públicament a dues mans pels del règim del 78 sense amagar-se’n. Sí, sí, amics dels Comuns, com està canviant el Regne d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…