Ves al contingut principal

Relat / Portes

RELAT. Després d’una setmana poc lluïda, finalment, els pocs mitjans catalans alineats amb l’independentisme, afortunadament, semblen haver passat també a l’ofensiva. Dilluns, el diari “Ara” dedicava la portada i un ampli espai interior a analitzar fins a 26 sentències favorables a la Generalitat que el Govern espanyol se salta pel morro i sense cap amenaça ni conseqüència. Des d’altres mitjans digitals del país, ara que l’Audiència Nacional exigeix l’execució d’una multa de gairebé mig milió d’euros contra l’ANC, teòricament, per haver gestionat malament dades amb component ideològic, es comparava el cas amb la campanya de cartes trameses per Sociedad Civil Catalana a un milió de jubilats dies abans del 27-S amb l’objectiu d’espantar-los amb un suposat impagament de les seves pensions en cas d’independència. La premsa del país necessita amb urgència marcar el seu propi relat de la realitat d’aquí, deixar de comprar sistemàticament el que ens assenyalen des de la metròpoli.

PORTES. Mentre Inés Arrimadas s’entrevistava a la desesperada amb la vicepresidenta espanyola, en l’intent de guanyar alguna mena de visibilitat, la irrellevància de Ciudadanos quedava de manifest davant del nomenament (consensuat entre els qui manen, el PPSOE de Mariano Rajoy i Susana Díaz) de l’ex-diputat durant tretze anys i ex-director general de la Guàrdia Civil la legislatura passada Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río com a nou membre del consell d’administració de Red Eléctrica Española. Com tothom sap, Ciudadanos entrava per regenerar la vida política espanyola i acabar amb el bipardisme. Està claríssim. A la pràctica, ha vist passar per davant seu un nomenament pel sistema de portes giratòries enfadant-se molt i no fent res. I què dir de la presidència del Tribunal Constitucional, negociada públicament a dues mans pels del règim del 78 sense amagar-se’n. Sí, sí, amics dels Comuns, com està canviant el Regne d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…