Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2017

Saqueig / Tutelar

SAQUEIG. Aquesta setmana ha esclatat el Cas Abertis. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictaminat que el Ministeri de Foment espanyol haurà de compensar la concessionària amb 1.500 MEUR per les obres d’ampliació de l’AP-7 a Girona i Tarragona, el pagament de les quals anava condicionat a un augment del trànsit que la crisi va convertir en caiguda. Ara, entre tots, haurem de pagar a la multimilionària multinacional una xifra desorbitada, semblant a la del famós projecte d’emmagatzemament de gas Castor a mans de Florentino Pérez. La incompetència/connivència dels gestors públics posa novament a mans dels de sempre els recursos que haurien de servir per sostenir i millorar els serveis públics. És la mateixa setmana en la qual hem conegut que el notari i veu constant del dependentisme als mitjans del comte de Godó, Juan José López Burniol, esdevenia vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa que presideix Isidre Fainé. 
TUTELAR. El conflicte entre Podemos i els Comuns ha a…

Realitat / Rejovenir

REALITAT. Després que el maig de l’any passat la UEFA admetés la federació de futbol de Kosovo com a membre de ple dret i el Tribunal d’Arbitratge Esportiu fallés en contra del recurs presentat per Sèrbia contra aquella decisió, ara el màxim estament esportiu europeu ha fet una passa més en anunciar que autoritzarà un Espanya-Kosovo tot i el veto de l'Estat. De fet, encara que difícil, perquè els equips kosovars haurien de superar tres i dues rondes, ja podrien jugar eliminatòries a la Champions League i l’Europa League. El que ja seria més probable és que, hipotèticament, es trobessin en el sorteig de la fase de classificació de l’Eurocopa 2020. Aleshores Espanya podria tenir-hi un problema greu, atès que fins ara a impedit l’entrada als kosovars en el seu territori. Perdre directament els tres punts? La realitat s’acaba imposant i el nul pes d’Espanya al món té conseqüències concretes.
REJOVENIR. Senzillament espectacular. L’enquesta coneguda aquesta setmana sobre les preferènci…

Manifestos / Punxada

MANIFESTOS. Aquests dies, també, duel de manifestos de juristes. D’una banda, de manera gairebé simultània al seu nomenament com a nou membre del consell d’administració de CriteriaCaixa (aixxx, què lleig), Eugeni Gay llançava un manifest de professionals del dret contra l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya: més enllà de l’ex-rector de la UPF Joan Josep Moreso, la veritat és que l’absència de gent de prestigi i la superpoblació de polítics que viuen de representar l’establishment era cridanera. En contrast, mig miler de juristes impulsats pel Col·lectiu Praga han llançat un altre manifest a favor de l’encaix legal del dret a decidir, basat en el principi democràtic, amb el suport entre els primers signants dels catedràtics de dret Mercè Barceló, Josep M. Vilajosana, Joaquim Ferret, Enric Argullol, Joan Queralt o Joan Vintró. Uns defensen la visió del dret com a dic de contenció de la voluntat popular, els altres, com a via de sortida al conflicte polític.
PUNXADA. A c…

Inspeccions / Legal

INSPECCIONS. De fet, no és nou. Aquests dies hem conegut les dades de persecució contra el frau fiscal i es mantenen les mateixes constants. És un any més, en el qual l’espoli no només s’executa a base de limitar al màxim la inversió a Catalunya, tant en infraestructures com en serveis; l’espoli és també el resultat de passar el rasclet amb una activitat ingent d’inspecció, que ningú no pot moralment discutir. Com en el cas de la corrupció, es lluita contra el frau de manera selectiva. El Millet de CDC sí, el de la FAES d’Aznar, no. La legió d’inspectors que viuen i treballen a Catalunya han aconseguit aflorar 2.643 MEUR de frau fiscal gràcies al control sobretot de professionals i societats. Excel·lent, si no fos perquè la recaptació a Espanya via inspeccions ha caigut un 5% en el mateix període. Es cobren dues peces a la vegada: recapten més per a l’AVE i demostren que els catalans som més corruptes.
LEGAL. A manca de valors d’autèntica solidesa democràtica (un estat només se sosté …

Defensa / Exèrcit

DEFENSA. Poble Lliure, formació integrada dins la CUP, ha llançat aquesta setmana la proposta de crear grups de defensa territorial, encarregats de fer realitat al carrer l’aposta per la República Catalana. Evidentment, amb perfil democràtic i pacífic. A hores d’ara, amb indicis tan clars com el centenar de blindats que el MInisterio de Defensa ja ha anunciat que enviarà a Catalunya, sembla clar que caldrà mobilitzar-nos intensament per entorpir els moviments de l’adversari. Diumenge passat el mateix president apel·lava a la necessitat que ens organitzem per resistir els embats que ens esperen. Cal posar tots els mitjans necessaris per facilitar un escenari de victòria. I una vegada feta la feina des de les institucions, amb la creació d’una nova legalitat que empari el referèndum, cal assegurar que se celebra i que s’implementa el seu resultat. Aquestes dues coses seran feina de tothom i sí, convindria que aviat cadascú de nosaltres sàpiga què ha de fer i a on ha de ser-hi.
EXÈRCIT. …

Comissions / Credibilitat

COMISSIONS. Dilluns es feia pública una enquesta de la que se’n parlava feia dies. Més de dues terceres parts dels afiliats de CCOO a Catalunya, abans de la celebració del seu congrés, responien diverses qüestions de l’actualitat laboral, social, econòmica i política. Entre les quals, la relació entre Catalunya i Espanya. Per desgràcia (hauria estat interessant!), els impulsors de l’enquesta van decidir no incloure una pregunta directa sobre la independència. Tot i així, en la resposta múltiple de preferència per un tipus d’Estat, més d’un 40% es decantaven per la independència, una resposta que acostuma a situar-se per sota dels qui votarien sí en un referèndum sobre la matèria. Certament, l’evolució de l’enquesta amb dades del mateix qüestionari d’ara fa deu i vint anys és molt espectacular: l’independentisme ja és gairebé majoritari en un espai no gaire procliu; més independentisme en els afiliats més recents i en els més formats. S’estenen els nervis.
CREDIBILITAT. Costa d’entendr…

Ruta / Signatura

RUTA. Aquesta setmana hem conegut el contingut del full de ruta que se sotmetrà a l’aprovació de l’Assemblea general de l’ANC que se celebrarà a Reus a finals d’abril, just en iniciar-se la campanya conjunt pel sí a la independència. Probablement, una vegada el Pacte Nacional pel Referèndum hagi exhaurit el recorregut del pacte impossible, serà el moment d’una gran mobilització al voltant de l’anunci definitiu de la data del Referèndum. El full de ruta de l’ANC contempla diverses alternatives a l’acció repressiva de l’Estat espanyol contra el Referèndum. És important que la Llei de Transitorietat Jurídica, la que n’establirà el marc legal de la seva celebració, fixi els automatismes necessaris per forçar la gent del no a acudir a les urnes: tothom ha de saber a Madrid, que impedir físicament el vot comportarà “ipso facto” una DUI; tothom ha de saber a Catalunya que la victòria del sí comportarà automàticament una DUI.

SIGNATURA. La insistència del dependentisme en la perspectiva de pe…

Pensament / Repetició

PENSAMENT. El Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns rebutjar els dos recursos presentats per la magistrada de l’Audiència de Barcelona Àngels Vivas contra l’acord del Consell General del Poder Judicial de nomenament d’Antonio Recio com a president de l’Audiència de Barcelona. La jutge Vivas havia denunciat la vulneració dels seus drets fonamentals en haver estat discriminada pel fet de ser dona i d’haver signat el manifest dels trenta-tres juristes catalans en favor del dret a decidir. Amb la seva habitual desinhibició el Suprem avala que els posicionaments polítics dels jutges no han de ser objecte de sanció (si no et dius Santiago Vidal) però que sí poden tenir-se en compte a l’hora de seleccionar candidats a les places de govern de l’àmbit judicial. Aquí, com en tot, els sobiranistes catalans hem de sotmetre’ns a les institucions espanyoles i sufragar-les, però mai exercir-ne el poder des de les nostres pròpies conviccions.
REPETICIÓ. Sense esperar cap mena d’acord, la líder de…

Llibertinatge / Pagar

LLIBERTINATGE. El president del Tribunal Constitucional espanyol, l’exmilitant popular Francisco Pérez de los Cobos, ha afirmat en una entrevista de comiat concedida a un mitjà de la colònia, que “la democràcia no consisteix a votar sobre tot i quan hom vulgui”. On s’és vist! Els qui manen a Espanya, és a dir, bàsicament, la confluència entre l’herència feixista, els llinatges funcionarials castellans i els interessos descarnats de la llotja del Bernabeu, ens avisen cruament que què és això de pretendre una democràcia de debò. Quan el president de la màxima institució d’un país manifesta un capteniment així, quin camí ens posa al davant que no sigui el de desitjar encara més una República Catalana al servei de tothom. Clar que un home que afirma que durant el seu mandat “la imatge pública del Tribunal ha millorat significativament” és difícilment superable. I com a cirereta, aquesta afirmació insultant: “la legitimitat del Parlament de Catalunya deriva de la Constitució”.
PAGAR. Les r…

Guerrilla / Impotents

GUERRILLA. Romaric Godin, un dels periodistes estrangers que més hi toca en referir-se a Catalunya, ha escrit aquesta setmana a “La Tribune” sobre el fracàs del que ell denomina l’estratègia de “guerrilla judicial” del govern espanyol. A hores d’ara és ben evident, l’encalçament via tribunals contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau no ha servit absolutament de res. Les democràcies més madures d’Europa estan estupefactes: al Parlament britànic aviat es discutirà una moció contra la persecució judicial del 9-N i a la màxima cambra belga, el govern ja ha hagut de respondre amb evasives una pregunta en el mateix sentit. Totes aquestes notícies acumulades manifesten clarament que la posició catalana està guanyant la batalla de la raó moral: el camí per justificar la secessió en base a la limitació dels drets democràtics fonamentals continua avaçant i la guerrilla judicial de la Brigada Aranzadi no fa sinó enfortir-la.
IMPOTENTS. En el seu comiat, el president del Tribunal …

Europa / Gandhians

EUROPA. En efecte, tot el que hem conegut sobre el dictamen de la Comissió Venècia del Consell d’Europa en relació a la reforma del Tribunal Constitucional per atribuir-li funcions sancionadores és per sucar-hi pa. Tot i les intenses pressions sobre l’organisme, el Regne d’Espanya no ha pogut evitar una rebregada de primer magnitud: l’alt organisme europeu acusa l’Estat espanyol de posar el màxim tribunal en situació d’ésser considerat (amb raó) jutge i part, i l’amonesta pel fet de pretendre sancionar representants electes de la sobirania popular, abundant en la idea que un conflicte polític no es pot resoldre per la via de la toga. El prestigi internacional dels nostres veïns cau a plom, tal i com la reacció de la premsa mundial a la condemna pel 9-N ha deixat veure ben clarament. Que Espanya adduís en la seva defensa, com a exemple homologable a Europa, el cas de Moldàvia, ja deixa ben clar quin és el nivell. 
GANDHIANS. Amb el consegüent pànic del dependentisme, el cap de setmana …

Cara / Desbordats

CARA. Molts, descontents amb la línia editorial dels informatius de la televisió pública catalana, han atribuït la tria de Vicent Sanchís com a nou director al propòsit governamental de redreçar-la. Desgraciadament, em sembla que, com en el cas dels Mossos d’Esquadra, ja fem tard per a arreglar segons quines coses, que es coven des de fa molts i molts anys i la solució de les quals no es pot improvisar en mig any. Al contrari, potser la decisió de posar un home del seu perfil respon a l’intent d’arribar al moment decisiu, almenys, amb gent disposada a posar-hi la cara, a jugar-se-la tant com calgui. Com en el cas de la policia catalana, el control dels mitjans públics de comunicació serà clau el dia D a la hora H. I en cas de derrota, qui vagi al davant en pagarà les conseqüències. A TV3 Vicent Sanchís assumeix el repte. Potser per a la nostra policia nacional hauríem d’esperar un perfil semblant.
DESBORDATS. El cap dels socialistes espanyols al Parlament europeu, el veterà Ramon Jáur…

Sorpresa / Xenòfobs

SORPRESA. Dilluns saltava la notícia que ningú esperava. La fiscal Ana Maria Magaldi feia un Enric Millo. Tot i haver convocat una roda de premsa (convenientment adreçada a mostrar el clima de violència que es viu a Catalunya i que l’Estat no tindrà més remei que aturar per la força) per solemnitzar el gravíssim nivell d’agressió del qual havia estat objecte com a representant d’una institució de l’Estat, finalment, anunciava que, una vegada estudiat el cas amb la fiscalia (o sigui, amb sí mateixa?) havia decidit no denunciar el seu agressor de mirada odiosa. Quin riure. És massa descarat. Cal tenir la cara molt dura. De fet, es tractava només d’aixecar la llebre i engruixir amb el seu testimoni escruixidor el relat que la metròpoli necessita per esclafar els nostres drets polítics. Encara que fos a costa de degradar una mica més les institucions amb una mentida evident.
XENÒFOBS. Ciudadanos xenòfobs, per a ser més exactes. Com si l’atletisme hispànic anés sobrat de títols, tot just d…

Parlaments / Perdó

PARLAMENTS. Una nova setmana d’alegries en el front exterior. L’afirmació que el problema català és un afer intern espanyol és ja surrealisme, molt abans del que calia esperar (sense cap trencament real encara). Dilluns el diputat del Partit Democràtic italià Marco Miccoli, exhortava Espanya a negociar una sortida política acceptable per als catalans. Hores després coneixíem la notícia que el Parlament Britànic crearà un intergrup amb presència de tots els grans partitd per abordar i debatre la qüestió catalana. “The Case of the Catalans” truca novament a la porta tres segles després. Finalment, dijous, el Govern i el Parlament català rebien quatre diputats de l’Assemblea Nacional francesa (de tot l’espectre ideològic, a banda del FN de Marine Le Pen), interessats a conèixer de primera mà la situació del nostre país. I mentre tot això passava a Europa, a Madrid els grups del Règim del 78, el PPSOECs, es negaven a parlar amb els representants del Pacte Nacional pel Referèndum.
PERDÓ. L…

Famílies / Garanties

FAMÍLIES. Amb el seu elevadíssim nivell habitual, Xavier Sardà es despatxava aquest cap de setmana amb una entrevista que deixava un titular de traca i mocador: “hay 200 familias de Barcelona a las que la independencia les vendría muy bien”. Ja se sap, està de promoció del seu darrer llibre i cal dir-les ben grosses. La idea que l’independentisme és un invent de les elits, encara que faci molt servei d’higiene mental a progres amb mala consciència, és una afirmació empíricament falsa. Bàsicament, perquè de les famoses 400 famílies (perquè les clàssiques eren 400, no?), 398 són contràries a la independència. Són de les que pensen que, abans de la traïció d’Artur Mas, estaven la mar de tranquil·les. Només cal anar a repassar els resultats del 27-S al barri de Pedralbes, on viuen els 200 d’en Sardà, i on el PP i Ciudadanos van obtenir el 45,5% dels vots.
GARANTIES. La premsa unionista suca i suca pa en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la partida per al Referèndum a…

Dissolució / Elevació

DISSOLUCIÓ. La trajectòria dels darrers anys del PSC constitueix una mena de compendi gairebé perfecte del procés de defunció del catalanisme autonomista. De la defensa del dret a decidir dels temps d’en Pere Navarro a l’absorció per part del PSOE sota el disciplinadíssim militant espanyolista Miquel Iceta. El socialisme català ha decidit fer-se l’hara-kiri complet. La seva deriva nihilista ensenya de manera eloqüent, per moltes pel·lícules irreals que vulguin explicar-nos, quina és l’única alternativa real a l’independentisme: la completa dissolució. El PSC ha decidit (més ben dit, Iceta en solitari, sense assentiment, que se sàpiga, de cap òrgan del partit) que, a partir d’ara, serà el seu homòleg espanyol qui marcarà l’horitzó nacional del partit i els límits pel que fa a les seves aliances. I això només deixa un futur: la residualització dins el magma transversal, ja minoritari i, a sobre, en regressió del dependentisme a Catalunya.
ELEVACIÓ. De forma inesperada, l’artista i activ…

Degradació / Democràcia

DEGRADACIÓ. L’ensorrament moral del Partit dels Socialistes de Catalunya sembla no tenir aturador. Més enllà del renovat protocol de submissió al PSOE (en parlaré més avall) aquesta setmana hem vist com el seu president i alcalde de Lleida defugia la seva responsabilitat damunt l’exhibició de símbols feixistes a l’espai públic i es passava per l’entrecuix la legislació en matèria de memòria històrica amb l’objectiu de no incomodar els seus socis de govern lerrouxistes. Ha convidat tothom (ara, se n’ocuparà una empresa privada, Petrolis de Catalunya) a agafar un escala i un tornavís per a treure les plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda. I per a arrodonir-ho, després de portar-hi centres de flors el dia de l’aniversari de la seva exeució, els diputats del PSC a Madrid han decidit votar en contra de l’anul·lació del judici al president Companys. Amb Iceta i el seu volem més PSOE a Catalunya, sempre és possible caure més avall.
DEMOCRÀCIA. Començava la setmana amb el candidat fa…

39% / Avorrida

39%. Amb astorament creixent assistim a l’apropiació del país per part del dependentisme. Potser en som culpables, en haver acceptat després del 27-S la retòrica del 48%. Des de la premsa catalana del Règim a la vicepresidenta espanyola, no hi ha dia en el qual no s’afirmi que l’independentisme no gaudeix de legitimitat per manca d’un suport social majoritari. Convindria que no ens ho deixéssim dir amb aquesta alegria. Nosaltres n’hem d’oposar el seu 39%. Els agradi o no, a les darreres (i confiem que últimes!) eleccions autonòmiques els contraris a la independència de Catalunya no van arribar ni al quaranta per cent dels vots. Repetim-ho cada dia. Són ells que no representen la majoria del país. Sí, això que dic és molt obvi però ells treballen cada dia per construir un relat paral·lel a la realitat que justifiqui la liquidació de les institucions que sí representen la majoria. Expliquem-ho incansablement.
AVORRIDA. Sí, avorrida com està, Andrea Levy ens ha ofert aquests dies un penó…

Imaginació / Titanic

IMAGINACIÓ. El cap de la policia política organitzada pel govern Rajoy, el comissari Eugenio Pino declarava també aquesta setmana davant del jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de La Mata enmig d’un mar de fugides d’estudi, silencis i contradiccions. Fou incapaç d’aclarir l’origen del famós llapis de memòria que incriminaria els Pujol i acceptà que la seva investigació s’havia basat en la seva “imaginació poderosa com a policia”. L’esperpèntica compareixença del durant molt temps número tres del Ministerio del Interior de Fernández Díaz, és un altre exemple de l’ús polític de les institucions per part d’un govern que es passa el dia invocant l’Estat de dret. Un eloqüent testimoni de la tendència a construir acusacions inconsistents (barreja d’uns pocs elements versemblants amb d’altres evidentment inventats) amb el propòsit de fer-ne un ús exclusivament polític i electoral, encara que aquesta pràctica acabi ensorrant la investigació judicial d’uns fets que sí mereixerien càst…

Expulsats / Falsos

EXPULSATS. Com a la resta d’esports on ha pogut, el govern i els estaments federatius espanyols han maniobrat per a aconseguir l’expulsió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) de les competicions al màxim nivell internacional. Nosaltres no volem que els espanyols no puguin competir com a espanyols, fins i tot, si també són catalans. Espanya, sí; de cap manera vol consentir que els catalans competeixin com a catalans. És així que la xertolina d’origen neerlandès Ragna Dabats ha hagut de renunciar a representar Catalunya i ha corregut el Mundial de Raquetes de Neu que es disputava a Saranac Lake (Estats Units) sota els colors del seu país de naixement. Això sí, lluint durant tota la cursa l’estelada al cap. Mentre el Comitè Olímpic Català es prepara per a assumir les funcions de representació internacional, cal agrair testimonis com el seu o el de la Laia Andreu, que ha renunciat a competir-hi.
FALSOS. Fent-se ressò d’informacions filtrades d’un sumari judicial s…

Escenaris / Existir

ESCENARIS. Alhora que el Deutsche Bank donava per descomptat públicament que el referèndum tindrà lloc a Catalunya perquè si es prepara bé (com s’hi està preparant) serà inviable aturar-lo, CaixaBank tancava un acord de patrocini amb el Real Madrid fins el 2020. Segons sembla, el govern català ha vist en el compromís de l’entitat financera de la Diagonal un intent molt clar d’evitar les conseqüències d’un possible boicot anti-català en un escenari real d’independència més o menys immediat. Si tothom es prepara per al que ve, les conseqüències de la realitat d’on venim resulten ben punyents, mentre algunes informacions anuncien que l’Estat espanyol està camuflant les seves veritables xifres astronòmiques de deute a la Unió Europea, algun mitjà quantificava en fins a 90.000 els catalans afectats per la manca d’aportacions del govern de Madrid al finançament de la Llei de la Dependència.
EXISTIR. Mentre Podemos encetava una revolta de final incert contra el projecte de confluència que mi…

Equidistància / Estelada

EQUIDISTÀNCIA. Més enllà del Tripartit dependentista que escassament supera el 30% a Catalunya i governa Espanya amb majoria extra-absoluta, una part dels sectors no independentistes del nostre país malden per oferir un posat equidistant. De Joan Boada a Joan Subirats, mentre el Regne d’Espanya comença a desencadenar la repressió i a degradar cada dia de manera més patent les llibertats democràtiques. Es tracta de restar-ne al mig posant al mateix nivell botxins i víctimes, els qui volen exercir drets fonamentals i els qui els limiten. Tot amb un argumentari que fa pena: els independentistes enganyen si preparen la desconnexió i també enganyen si no la preparen. El moment culminant s’apropa, cap a les fogueres de Sant Joan, i caldrà prendre partit. El millor de tot plegat és que s’acabarà aquesta immoralitat de l’equidistància i segons qui quedarà partit pel mig.
ESTELADA. La setmana ha portat la rebregada parcial (veurem si la fiscalia presenta recurs a instàncies superiors) a l’enju…

Degradar / Despistats

DEGRADAR. Junts pel Sí i la CUP han donat pistes aquesta setmana sobre els passos precisos a fer per a aprovar les lleis necessàries per a la celebració legal del referèndum, sense donar opció a la suspensió per part del Tribunal Constitucional: naturalment, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, tot citant un editorial d’“El País” com a argument d’autoritat, s’hi han abraonat amb una facècia que darrerament acostumen a utilitzar amb abús: cada pas endavant el procés independentista afirmen solemnement que “degrada” el Parlament. L’argument resulta francament ridícul: la majoria independentista que el poble de Catalunya va escollir el 27 de setembre de 2015 és a punt de protagonitzar l’acte de sobirania més important des de la decisió de la Junta de Braços del julio de 1713 de mantenir la resistència a ultrança contra l’ocupacó borbònica. Francament, dir-ne d’això degradació és molt sorprenent, sobretot si un es reclama (alguns dies) sobiranista.
DESPISTATS. D’entre les veus dependentistes a…

Casa / Convocatòria

CASA. La setmana ha vingut marcada per l’escàndol democràtic de la vista del judici polític de Francesc Homs davant del Tribunal Suprem per causa del 9-N. No ha mancat la solidaritat del món polític i de la base popular independentista al carrer. La següent serà la presidenta Forcadell i això ja seran paraules majors. Potser l’esclat de tot plegat. Del judici a l’exconseller de presidència ha destacat sobretot l’escena en que el president del Tribunal li recordava que el Suprem no és casa seva. És el perfecte resum d’un Estat que fa sentir els seus ciutadans com a simples súbdits d’un poder judicial irreformat des de temps immemorial i al servei de la majoria governamental; també d’unes institucions de l’Estat que ens situen als catalans com a elements estranys. Molestem i ara que (com havien fet històricament) no poden eliminar-nos físicament, intentaran ben aviat la nostra mort legal.
CONVOCATÒRIA. Diumenge passat Societat Civil Catalana convocava una concentració a la plaça Urquina…

Tercera / Tutelat

TERCERA. Una conferència del president Mas a una universitat madrilenya ha fet dringar al llarg de tota la setmana una nova suposada proposta de tercera via. El diari “El País” va ser el primer a titular les seves paraules en portada. En realitat, es tracta de la mateixa invitació de sempre: votar una proposta alternativa conjuntament amb la independència. Dit d’una altra manera, com va fer el govern britànic a Escòcia, omplir el no d’una proposta política concreta, a fi d’estimular la participació d’aquells que fins ara s’han mostrat refractaris a fer-ho. Com en el cas de les suposades negociacions d’amagatotis de la Generalitat (“El País”) o la predilecció de Madrid per Junqueras (“El Mundo”) la premsa espanyola, a Espanya i a Catalunya, continuarà incansable la seva tasca de desprestigi dels qui van al davant. No hi juguem. No l’alimentem. Anem al gra. Parlem del referèndum que ens neguen.
TUTELAT. El PSC, en direcció contrària, com si conduís un camió carregat de bombones de butà …

Mentir / Obedients

MENTIR. Són pocs segons que resumeixen a la perfecció la credibilitat del missatge internacional dels nostres adversaris, de García-Margallo a Alfonso Dastis. El govern espanyol no s’està de res a l’hora de faltar a la veritat. Resulta impactant veure la reacció del ministre d’Afers Exteriors a una pregunta directa del corresponsal de TV3 a Alemanya sobre quina opinió li mereix una polèmica declaració recent, acabada de sortir del forn, del vicepresident dels Estats Units. Dastis respon ràpidament en termes d’aprovació però ben aviat s’adona que no podrà sostenir la mentida, que s’hi fica en un jardí i acaba reconeixent que ni tan sols l’ha escoltat, amb un mig somriure. Són els mateixos que afirmen solemnement que Catalunya vagarà per l’espai i que els Tractats europeus diuen clarament que serem enviats als focs exteriors de la Unió Europea. Per sort, es retraten cada dia no només davant nostre, sinó també davant tota la comunitat internacional.
OBEDIENTS. Una majoria parlamentària q…